Cristina Núñez Salmerón
Cristina Núñez Salmerón (Figueres, 28 d'abril de 1962) és una fotògrafa catalana. Viu i treballa en la localitat suïssa de Chiasso. La seva obra se centra principalment en l'autoretrat com una forma de teràpia. És una artista-fotògrafa autodidacta, el treball de la qual ha estat publicat i exhibit internacionalment. El 2020 obté un Doctorat per Publicacions sobre la seva pràctica i metodologia en l'Acadèmia de Belles arts de la Universitat de Derby, al Regne Unit.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1962  (61/62 anys)Figueres (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa |
Trajectòria artística modifica
Va començar a treballar l'autoretrat en 1988, després de cinc anys d'addicció a l'heroïna, com una cerca interior i a causa de la necessitat d'expressar emocions difícils.[1] Més tard es va adonar que la pràctica de l'autoretrat era una manera d'explorar i afirmar la seva identitat creativa. Fins a l'any 2000 va produir llibres de fotografia en els quals s'abordaven qüestions socials a través del retrat. Bodi i Soul va ser la seva primera exposició en el Fondazione Studio Marangoni de Florència (Itàlia).
En 2004, fascinada pel poder del mitjà, va començar a convidar a altres persones a prendre autoretrats en el seu estudi i va construir un mètode articulat, els tallers The Self-Portrait Experience, que actualment dóna a Itàlia, Espanya, Finlàndia, el Canadà, Luxemburg i els Estats Units. The Self-Portrait Experience, que va començar per la necessitat d'explorar la vida interior mitjançant l'autoretrat, amb directrius per a una percepció intuïtiva i l'elecció de les obres.[2] Els tallers i conferències segueixen en galeries, museus, acadèmies de belles arts, presons i centres de salut mental perquè uns altres experimentin el procés creatiu a través de l'expressió de les emocions. Aquest fenomen ha estimulat un estudi filosòfic i antropològic que s'ha publicat en la premsa acadèmica a Itàlia i el Regne Unit.[1]
En 2007 va començar a armar el seu projecte "Someone to Love", la seva autobiografia, autoretrats, fotos de la família, vídeo i text.[3]
Les seves referències artístiques són: Elina Brotherus, Phillip Lorca di Corcia, Tina Barney, Cindy Sherman i Tomoko Sawada, entre altres.[4] En tots els casos es tracta d'artistes que usen la fotografia com mitjà més que com a fi. Quant a la pintura, busca inspiració en Francisco de Goya, Diego Velázquez, Rembrandt, Gustave Courbet, Vincent van Gogh, Johannes Vermeer i molts altres.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Cristina Núñez:». La Vanguardia. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Cristina Nuñez». www.cadadiaunfotografo.com. Arxivat de l'original el 14 de març de 2016. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ País, Ediciones El. «Matar la heroína disparándose a sí misma» (en castellà). EL PAÍS, 16-12-2010. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ Cabezón, David. «Fotógrafos como tú... Cristina Núñez». www.xatakafoto.com. [Consulta: 5 març 2016].
Enllaços externs modifica
- Pàgina web de Cristina Núñez Arxivat 2018-08-26 a Wayback Machine.