Obre el menú principal

Crits i murmuris

pel·lícula de 1972 dirigida per Ingmar Bergman

Crits i murmuris (títol original en suec: Viskningar och rop)[1] és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1972. Presentada fora de competició al Festival internacional de Canes el 1973, la pel·lícula va rebre el Gran Premi de la Comissió superior tècnica. Va ser nominada per l'Oscar a la millor pel·lícula i al millor guió original el 1974.

Infotaula de pel·lículaCrits i murmuris
Viskningar och rop
Viskingar.jpg
Fitxa
Direcció Ingmar Bergman
Protagonistes
Director artístic
Marik Vos
Producció Lars-Owe Carlberg
Guió Ingmar Bergman
Música Johann Sebastian Bach, Frédéric Chopin
Fotografia Sven Nykvist
Muntatge Siv Lundgren
Productora Cinematograph, Svenska Film Institute
Distribuïdor New World Pictures Tradueix
Qualitat
País d'origen Suècia
Estrena 1972
Durada 91 min
Idioma original Suec, alemany i danès
Color en color
Descripció
Gènere Drama
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0069467 Filmaffinity: 297219 Allocine: 95250 Rottentomatoes: m/230382253 Allmovie: v11508 TCM: 71768
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Al final del segle XIX, Agnès es mor d'un càncer al casal familiar. Les seves dues germanes, Karin i Maria, han vingut a ajudar-la, però només la serventa Anna aconsegueix fer-ho. Karin, la gran, és casada amb un home rígid que no estima. Fins i tot es va mutilar per evitar tota relació. Maria també és casada amb un home sense importància. Reconeix ella mateixa ser superficial i despreocupada. Les germanes se succeeixen a la capçalera de la malalta. Després de la defunció d'aquesta, a més a més dels problemes de la successió, Karin i Maria intenten de parlar-se, de conèixer-se, difícilment, els silencis emmascaren l'odi. Anna, servint-la, és autoritzada a agafar un objecte que hagués pertangut a la difunta abans de marxar. Escull no agafar res, però roba el seu diari íntim.[2]

Repartiment[3]Modifica

PremisModifica

ComentarisModifica

  • Bergman fa el retrat de quatre dones, reunides durant l'agonia d'una d'elles. És l'ocasió d'abordar temes essencials: la nostàlgia de la joventut, la por a viure i a morir, les relacions conjugals, però també les convencions de la moral puritana.
  • En una entrevista, Liv Ullmann contava tot el plaer que havia tingut treballant amb Ingmar Bergman, la primera vegada que va ser maquillada i vestida en una pel·lícula de Bergman, i amb les altres artistes. Relatava també les dificultats del director a trobar distribuïdors, un d'ells li hauria dit: «Ens hauria de pagar per haver mirat la pel·lícula completament». L'acollida triomfal per la crítica i l'èxit de públic per a una pel·lícula austera, van desmentir aquestes paraules.
  • La història se suposa en un casal a Suècia, on el color dominant és el vermell. l'ambient de porta tancada és de vegades interromput per breus imatges del camp proper.[5]

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Crits i murmuris». The New York Times.
  3. «Crits i murmuris, repartiment». The New York Times.
  4. «Crits i murmuris, premis». The New York Times.
  5. imdb. Crits i murmuris (en anglès). imdb. 

Enllaços externsModifica