Viquipèdia

Crocus

gènere de plantes

Crocus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les iridàcies Iridaceae).[1] Moltes espècies són plantes ornamentals que es cultiven per les seves flors, que apareixen a la tardor, l'hivern o la primavera. La safranera pertany al gènere Crocus. Les espècies d'aquest gènere són originàries d'arbredes, matollars i prats que es distribueixen des del nivell del mar a l'estatge alpí a l'Europa central i meridional, Àfrica del Nord, Mitjà Orient, les illes de la Mar Egea i de l'Àsia central fins a la Xina occidental.

Infotaula d'ésser viuCrocus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatsòl sec Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
SubfamíliaCrocoideae
GènereCrocus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCrocus sativus Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

modifica

El nom d'aquest gènere deriva del grec krokos (κρόκος). Al seu torn és probable que sigui un préstec lingüístic de les llengües semites, relacionat amb l'hebreu כרכום karkōm, arameu ܟܟܘܪܟܟܡܡܐ kurkama, persa i àrab كركم kurkum, el qual significa safrà o safrà groc.[2] En català el nom del color groc deriva de crocus

Descripció

modifica

Les flors són solitàries i en forma de copa. El seu color varia moltíssim, encara que predominen el lila, el malva, el groc i el blanc. les fulles tenen forma d'herba comd'espasa (ensiformes).

Algunes espècies de Crocus, conegudes com a "crocus de tardor", floreixen de setembre a novembre en l'hemisferi nord. Algunes espècies de tardor inclouen: Crocus banaticus (sinònim C. iridiflorus), C.cancellatus, C. goulimyi, C. hadriaticus, C. kotschyanus (syn. C. zonatus), C. laevigatus, Crocus ligusticus (sin. C. medius), C. niveus, C. nudiflorus, C. ochroleucus, C. pulchellus, C. sativus (safranera), C. serotinus, C. speciosus, C. tournefortii. Crocus laevigatus té un període llarg de floració que comença a finals de tardor o principi d'hivern i pot continuar dins de febrer.

Taxonomia

modifica
 
Crocus tommasinianus
 
Crocus vernus
 
Crocus alatavicus
 
Crocus ligusticus
 
Crocus ochroleucus
 
Crocus sativus
 
Crocus mathewii
 
Crocus nivalis
 
Crocus speciosus

Espècies

modifica

Dins del gènere Crocus es reconeixen les 240 espècies següents:[1]


  •  
    Crocus aleppicus
  •  
    Crocus ancyrensis
  •  
    Crocus banaticus
  •  
    Crocus biflorus
  •  
    Crocus cancellatus
  •  
    Crocus carpetanus
  •  
    Crocus cartwrightianus 'Albus'
  •  
    Crocus caspius
  •  
    Crocus chrysanthus
    'Zwanenburg Bronze'
  •  
    Crocus corsicus
  •  
    Crocus etruscus 'Zwanenburg'
  •  
    Crocus flavus
  •  
    Crocus goulimyi
  •  
    Crocus graveolens
  •  
    Crocus hyemalis
  •  
    Crocus imperati 'De Jager'
  •  
    Crocus kotschyanus
  •  
    Crocus laevigatus 'Fontenayi'
  •  
    Crocus malyi
  •  
    Crocus minimus
  •  
    Crocus nevadensis
  •  
    Crocus nudiflorus
  •  
    Crocus pulchellus
  •  
    Crocus serotinus subsp. clusii
  •  
    Crocus serotinus subsp. salzmannii
  •  
    Crocus scharojanii
  •  
    Crocus tournefortii
  •  
    Crocus versicolor

Cultiu

modifica
 
Crocus que apareix sobre la neu

Aproximadament es conreen 30 espècies. Les principals són: C. vernus, C. chrysanthus, C. flavus, C. sieberi i C. tommasinianus. Són les primeres flors que apareixen a la primavera a gran part d'Europa. El temps de la florida varia entre finals d'hivern en C. tommasinianus a les més tardanes dels híbrids "Dutch crocuses" (C. vernus). Les flors dels Crocus estan protegides de les glaçades per una cutícula cerosa; no és rar que els crocus floreixin després d'una lleugera nevada

  •  
    Crocus 'E.A. Bowles',
    un híbrid Chrysanthus
  •  
    Crocus, cultivars
  •  
    C. sieberi corms, mostrant la coberta papiràcia
  •  
    Crocus porpra amb les flors tancades

La majoria d'espècies de crocus s'han de plantar amb una posició assoleiada en sòls ben drenats, però alguns prefereixen lloc ombrosos i sòl humit. Els corms s'han de plantar a 3-4 cm de fondàriai assegurar el drenatge en cas de sòls pesants.

Alguns crocus, especialment C. tommasinianus i els seus derivats i híbrids, com 'Whitewell Purple' i 'Ruby Giant', fan moltes llavors i són ideals per a naturalitzar-se, tanmateix poden resultar plantes adventícies i ser difícil de treure'ls en els jardins de rocalla

Espècies similars

modifica

De vegades s'aplica el nom de crocus de tardor aespècies del gènere Colchicum.

L'anomenada Flor de Pasqua, abans dita Anemone patens, i actualment Pulsatilla patens o P. ludoviciana) pertany a la familia Ranunculaceae.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Crocus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 juny 2023].
  2. ↑ Babiniotis, Leksiko tis neoellinikis glossas.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crocus&oldid=33298311»