Cruixidell

El cruixidell o sól·lera (o súl·lera) (Miliaria calandra) és un emberízid molt comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident. De mida apreciable (18 cm) té un color terrós vionat de color fosc i un bec gruixut i de port robust. És un ocell cosmopolita que prolifera a l'Europa Central i meridional, a l'Àfrica del Nord i Àsia. Ocupa tota l'àrea dels Països Catalans, tret de les zones més elevades del Pirineu.

Infotaula d'ésser viuCruixidell Modifica el valor a Wikidata
Emberiza calandra Modifica el valor a Wikidata
Miliaria calandra-Corn Bunting.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Cant del cruixidell Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura29 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22721020 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènereEmberiza
EspècieEmberiza calandra Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Ortografia originalEmberiza Calandra Modifica el valor a Wikidata
Sinònim taxonòmicMiliaria calandra
Subespècies
Cant del cruixidell mascle

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Té una acusada preferència pels camps de cereals, però també ocupa d'altres àrees obertes com ara prats, garrigues, etc. Mengen llavors d'herbes, fulles, gra i insectes. És un ocell sedentari que registra un augment de la població hivernal per l'arribada de migrants procedents de l'Europa Central. El mascle fa un crit metàl·lic bastant poc melodiós. Nidifica en tot el territori, incloses les zones humides. El niu és construït per la femella a poca alçada entre la vegetació, sovint a les vores dels camins o de les carreteres. L'època de cria s'inicia al final d'abril i acaba a la darreria de juny. El volum de la posta varia entre 4 i 6 ous, els cova durant 12-13 dies i s'encarrega del peixament dels novells, que volen als 9-11 dies. A voltes fan dues cries.

BibliografiaModifica

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 143. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
  • Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 110. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externsModifica