Culte al cos

El culte al cos és com informalment es coneix la dèria o obssessió per tenir o mantenir un cos dins els paràmetres de bellesa i cos adequat que dicta la societat.

L'actriu Audrey Hepburn,en ser tan prima, resulta un model per a moltes dones
El culturista és un model a seguir per a molts homes

Els orígens del culte al cos es poden datar de principis del segle xx, en pintures i altres imatges dels segles anteriors s'observa com el model de cos dels segles anteriors, per exemple, no era tan prim.

Es pot entendre com consum cultural i la pràctica del culte al cos constitueix una preocupació general en tots els àmbits de la societat.[1]

En aquesta actitud hi té un gran paper mantenir o incrementar la bona forma física (per exemple amb gimnàsia i esport), el recurs a la cirurgia estètica, les dietes, la roba, la moda i els cosmètics. Els anuncis comercials són el gran factor dins el culte al cos.

El culte al cos pot fer que s'adquireixin noves obligacions per obtenir el triomf social, obsessionar-se pel propi cos és una manera de ser menys lliure,[2] o a l'obssessió per la pròpia imatge. Té molt a veure amb l'autoestima de cada persona.[3]

Davant la proliferació de Trastorns del Comportament Alimentari (TCA), concretament de casos d'anorèxia i de bulímia nervioses en població jove es detecta el gran paper de la publicitat com a transmissora d'estereotips i de productes de culte al cos que resulten en la insatisfacció corporal.[4]

En la legislació espanyola (Llei audiovisual del 2010) es prohibeix emetre en horari infantil anuncis que promoguin el culte al cos i el rebuig a l'autoimatge.

En donesModifica

Tradicionalment la bellesa ha estat considerat un valor especialment femení. La preocupació per la seva imatge continua sent una sobrecàrrega principalment en la dóna. Com a contrapartida això resulta un mecanisme d'inseguretat i pot produir un sentiment d'incapacitat en la majoria de les dones.

El patró de bellesa dominant es presenta com una de les bases de l'èxit de les dones a la societat. La valoració social de la bellesa femenina contribueix a mantenir una visió del món femení en què els aspectes privats prevalen sobre els seus valors públics. «Si bé el culte a la bellesa ja no aconsegueix sufocar les aspiracions de les dones a l'autonomia, a la vida professional, als estudis superiors, ens assisteixen motius suficients per pensar que continua sent un fre per al seu compromís en la conquesta en les esferes més altes del poder». [5]

En homesModifica

Ha estat en època moderna quan han aparegut models com els del culturisme (amb els seus perills per la salut), la generalització de la cosmètica masculina i les activitats esportives. En general els homes adults no estan tan afectats per l'anorèxia i la bulímia, ja que no es valora socialment l'home prim sinó més aviat el fort i musculat.

ReferènciesModifica