Anorèxia

L'anorèxia (del grec ἄν- [prefix negatiu] i ὄρεξις "apetit, desig") és la disminució de la sensació de gana. Si bé el terme en publicacions no científiques sovint s'utilitza indistintament amb el d'anorèxia nerviosa, hi ha causes diferents per una disminució de la gana, algunes de les quals poden no tenir importància, d'altres poden provenir d'una patologia greu.

Plantilla:Infotaula malaltiaAnorèxia
Symptoms-lost-appetite.jpg modifica
Tipussímptoma i condició fisiológica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsicologia i psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-10R63.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9783.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT03 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD000855 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003123 Modifica el valor a Wikidata

Per exemple, l'anorèxia per infecció és part de la resposta de fase aguda a la infecció. Aquesta resposta pot ser activada per lipopolisacàrids i peptidoglicans de la paret cel·lular bacteriana, l'ADN bacterià, la doble cadena d'ARN viral, i les glicoproteïnes virals, que poden desencadenar la producció d'una varietat de citocines proinflamatòries. Aquestes poden tenir un efecte indirecte sobre la gana per diferents mecanismes, per exemple, mitjançant un augment en la producció de leptina dels dipòsits de greix. Les citocines inflamatòries poden també indicar al sistema nerviós central mitjançant mecanismes de transport especialitzats a través de la barrera hematoencefàlica, a través d'òrgans circumventriculars (que estan fora de la barrera), o mitjançant l'activació de la producció d'icosanoides en les cèl·lules endotelials dels vasos del cervell. En última instància el control de la gana mitjançant aquest mecanisme es creu que està mediada pels mateixos factors que normalment controlen la gana, com els neurotransmissors (serotonina, dopamina, histamina), l'hormona alliberadora de corticotropina, el neuropèptid Y, i l'hormona α-estimulant dels melanòcits.[1]

CausesModifica

ReferènciesModifica

  1. Wolfgang Langhans «Anorexia of infection: current prospects» (en anglès). Journal of Nutrition, 16, 10, 05-06-2000, p. 996–1005.
  • Alcober Morte, L. semFYC. Pérdida de apetito. Guía de Actuación en Atención Primaria. semFYC, 2011, p. 823. ISBN 84-96216-99-3.