Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

(S'ha redirigit des de: Culte ptolemaic a Alexandre Magne)

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica. El nucli del culte va ser l'adoració del deïficat rei Alexandre el Gran, el qual va ser la base del culte als governants ptolemeus.

El cap dels sacerdots d'aquest culte va ser el principal sacerdot del Regne dels Ptolemeus, i els anys s'anomenaven amb els noms dels sacerdots titulars (sacerdots epònims).

Antecedents

modifica
 
Reconstrucció del cadafal d'Alexandre el Gran, segons Diodor (mitjan segle xix)

Després de la mort d'Alexandre el Gran el 323 aC, el seu imperi es va enfonsar en les guerres entre els seus generals (els Diadochi, «successors»). Un d'ells, Ptolemeu, fill de Lagos, va aconseguir el govern d'Egipte i el va convertir en la base de les seves pròpies ambicions imperials. Per legitimar el seu govern, es va confiar, igual que els altres Diadochi, no només pel dret de conquesta, sinó també per la suposada successió legítima d'Alexandre. Ptolemeu no només es va retratar com l'amic més proper d'Alexandre en el seu treball històric, sinó que el 321 aC va prendre el seu cos mentre la processó funerària d'Alexandre es dirigia cap a Macedònia des de Babilònia i el va portar a l'antiga capital egípcia de Memfis. Aquesta reclamació va ser particularment útil a Egipte, on Alexandre havia sigut rebut com a llibertador de la dominació aquemènida persa i l'havien entronitzat com Faraó i fill de la divinitat Amon-Ra, rebent honors divins. Durant la seva estada a Egipte, Alexandre va fundar la ciutat d'Alexandria, que es va convertir en la principal colònia grega i capital del país.

En el nou regne ptolemaic, l'element hel·lènic (macedonis i gent de les ciutats estats gregues), al qual pertanyia la dinastia ptolemaica, va formar la classe dirigent que va succeir als faraons egipcis natius. Mentre que s'havia practicat el culte al rei sagrat a Egipte i a altres nacions orientals, era gairebé inèdit al món grec. Impulsat per les seves conquestes sense precedents, durant l'últim any de la seva vida, Alexandre va exigir fins i tot als seus súbdits grecs que el tractessin com un déu vivent (apoteosi). Això va ser acceptat de mala gana i sovint rebutjat per les ciutats gregues, però la prolífica fundació de la ciutat d'Alexandria li va assegurar l'estatus diví, ja que tradicionalment els fundadors de les ciutats gregues (ktistes) tenien honors divins.

Quan Ptolemeu es va fer càrrec d'Egipte, va incorporar l'herència d'Alexandre a la seva pròpia propaganda per recolzar les afirmacions de la seva pròpia dinastia. Com a part d'aquest esforç, Alexandre va ser elevat d'un simple déu-patró d'Alexandria al nivell d'un déu-estatal per als grecs de tot l'imperi de Ptolemeu, fins als confins d'Egipte.

Alexandre com el principal déu dels Ptolemeus

modifica
 
Estàtua d'Alexandre el Gran

Durant el principi de la dinastia ptolemaica (cap a 290 aC), Ptolemeu va començar la construcció de la tomba d'Alexandre el Gran a Alexandria (el sēma), i va nomenar un ἱερεύς (hiereus, sacerdot) per dur a terme els ritus religiosos allà. Ràpidament, aquest ofici es va convertir en el màxim sacerdoci del regne dels Ptolemeus, i la seva importància va ser destacada pel seu caràcter epònim, és a dir, cada any era anomenat amb el nom del sacerdot titular i els documents, ja fossin en grec o egipci demòtic, eren datats amb el seu nom. El primer sacerdot d'Alexandre va ser el germà de Ptolemeu, Menelau. L'exercici del càrrec durava un any, però sota el regnat de Ptolemeu I els sacerdots aparentment van ocupar el càrrec per períodes més llargs; això es va convertir en una excepció sota el regnat dels Ptolemeus posteriors.

Sota el regnat de Ptolemeu II Filadelf (r. 282-246 aC), el cos d'Alexandre va ser portat al sēma i, contràriament a l'habitual costum grec de la cremació, va ser enterrat en un magnífic sarcòfag daurat que va ser finalment substituït per un taüt de vidre transparent. La presència del cos d'Alexandre a la capital dels Ptolemeus no només va millorar el prestigi de la dinastia, sinó que també es va convertir en un dels principals atractius i llocs de peregrinació a l'antiga Mediterrània. Fins i tot els emperadors romans van viatjar a Alexandria per visitar la tomba del gran conqueridor.

Els Ptolemeus van assignar a Alexandre un lloc destacat al panteó grec, associant-lo amb els déus olímpics com Zeus i Apol·lo. En conseqüència, en els documents es referia a Alexandre simplement pel seu nom, ja que l'epítet θεός (theos, déu) era considerat com a superflu.

Els Ptolemeus com a déus acollits al temple

modifica

Mentre que Ptolemeu I va fundar el culte imperial d'Alexandre, el seu fill i successor Ptolemeu II va completar la seva connexió amb el culte al rei al voltant de la seva dinastia. El culte als Ptolemeus va començar el 283/282 aC, quan els pares difunts de Ptolemeu II van ser deïficats com Theoi Sōtēres (Déus del Salvador). Les estàtues de la parella deïficada es van instal·lar al Temple d'Alexandre, i el sacerdot del culte a Alexandre es va fer càrrec dels ritus per als Ptolemeus deïficats. Amb aquest gest, els Ptolemeus van subratllar la posició superior d'Alexandre i la seva pròpia subordinació a ell com a theoi synnaoi (déus acollits al temple). Alexandre va ser el principal receptor de rituals i sacrificis, mentre que els Ptolemeus només participaven en ells.

L'elevació d'Alexandre sobre els Ptolemeus i la seva connexió amb ell, es va aprofundir encara més a través de l'expansió del culte. Així, el 269 aC es va establir la sacerdotessa «portadora de canastres» (kanēphóros) per a la «Deessa germana» (Thea Adelphos) Arsínoe II, seguida el 211 a.C per la sacerdotessa «atorgadora de premis» (athlophoros) en honor de la «Deessa benefactora» (Thea Euergetis) Berenice II, i el 199 aC per una sacerdotessa per a la «Deessa amant del pare» (Thea Philopatōr) Arsínoe III. Totes aquestes sacerdotesses estaven subordinades al sacerdot d'Alexandre. Cleòpatra III va afegir tres sacerdotesses més per al seu propi culte personal com a «Deessa benefactora amant de la mare» (Thea Euergetis Philometōr): la sacerdotessa del «poltre sagrat» (hieros pōlos), la sacerdotessa «portadora de la corona» (stephanēphoros) i la sacerdotessa «portadora de llum» (phōsphoros).

El concepte de «déus acollits al temple» es va emfatitzar sota el regnat de Ptolemeu IV Filopàtor (r. 221-204 aC), qui va traslladar les restes dels Ptolemeus i els seus consorts, que a diferència d'Alexandre havien sigut cremats i guardats en urnes, al sēma.

Llista dels sacerdots d'Alexandre

modifica
Ptolemeu X Alexandre IPtolemeu IX Soter IICleòpatra IIICleòpatra IIPtolemeu VIII Evèrgetes IIPtolemeu VI FilomètorPtolemeu V EpífanesPtolemeu IV FilopàtorPtolemeu III Evèrgetes IPtolemeu II FiladelfPtolemeu I SòterDinastia ptolemaica
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
006 Menelau, fill de Lagos 285/284 aC 39è P. Hib. I 84a. Germà de Ptolemeu I
4t any d'exercici
007 Menelau, fill de Lagos 284/283 aC 40è P. Eleph. 2. 5è any d'exercici
008 Eureas, fill de Proitos 283/282 aC 41è P. Eleph. 3. Va exercir durant tres anys

Ptolemeu II Filadelf (285/282–246 aC)

modifica
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
Per als sacerdots números 9-16, del 4t al 11è any de regnat de Ptolemeu II Filadelf, hi ha dos papirs amb noms de sacerdots, però que no es poden datar amb exactitud.
? Athenaios o Limnaios, fill d'Apol·loni ? ? P. Hib. I 97.
? Filisc, fill de Spoudaios ? ? P. Hib. I 30.
017 Leontisc, fill de Cal·límedes 274/273 aC 12è P. Cair. Zen. I 59001.
P. Hib. I 110.
018 Nearc o Neomedes, fill de Neocles o Filocles 273/272 aC 13è P. Hib. I 110; II 199.
019 Cal·lícrates, fill de Boiskos 272/271 aC 14è P. Hib. II 199.
PP VI 14607.
De Samos. Primer sacerdot d'Alexandre i dels Prolemeus deïficats (Theoi Adelphoi).
020 Pàtrocles, fill de Patron 271/270 aC 15è P. Hib. II 199.
PP VI 15063.
Capità general ptolemaic a la guerra cremonideana
Per als sacerdots números 21-25, del 16è al 20è any de regnat de Ptolemeu II, no hi ha registres existents.
026 Timarquid, fill d'Asclepiodor 265/264 aC 21è P. Strasb. V 641.
027 Pèlops, fill d'Alexandre 264/263 aC 22è P. Hib. I 92.
PP VI 14618.
De Macedònia, pare de Pèlops
028 Quineas, fill d'Alquetas 263/262 aC 23è P. Hib. I 88; II 209.
PP VI 17215.
De Tessàlia
029 Aristonic, fill de Perilau 262/261 aC 24è P. Hib. I 85 und 190.
PP VI 14897.
030 Ptolemeu, fill d'Aratocles 261/260 aC 25è P. Hib. I 143.
P. Osl. II 16.
PP III/IX 5236.
031 Taurí, fill d'Alexandre 260/259 aC 26è BGU VI 1226. De Macedònia, germà de Pèlops
032 Medeios, fill de Lampó (o Laagó) 259/258 aC 27è BGU VI 1227.
P. Petrie III 56b.
033 Antífil, fill de Liquí 258/257 aC 28è BGU VI 1228.
P. Hib. I 94.
034 Antíoc, fill de Kebbas 257/256 aC 29è BGU VI 1229; X 1979, 1980.
P. Cair. Zen. I 59133.
P. Hib. I 95.
De Tessàlia
035 ? 256/255 aC 30è
036 Glaucó, fill d'Eteocles 255/254 aC 31è PP IX 5203.
P. Cair. Zen. II 59173, 59182.
D'Atenes, germà de Cremònides
037 ? 254/253 aC 32è
038 Aetos, fill d'Apol·loni 253/252 aC 33è P. Cair. Zen. II 59248.
PP IX 4988.
D'Aspendos
039 Neoptolem, fill Craisis 252/251 aC 34è P. Hib. I 98. De Pisidia
040 Ptolemeu, fill d'Andròmac 251/250 aC 35è P. Cair. Zen. II 59289. Possiblement idèntic amb Ptolemeu Andròmac
041 Epainet, fill d'Epainet 250/249 aC 36è P. Cornell 2.
042 ? 249/248 aC 37è P. Cornell 2.
043 Antíoc, fill de Cràtida 248/247 aC 38è PP III/IX 4999.
P. Petrie III 54a.
044 Tlepolem, fill d'Artapat 247/246 aC 39è P. Cair. Zen. III 59340. De Xanthos
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
044 Tlepolem, fill d'Artapat 246/246 aC 1r
045 Tlepolem, fill d'Artapat 246/245 aC 2n P. Petrie III 43.
PSI IV 385.
2n any d'exercici
046 Arquelau, fill de Damas 245/244 aC 3r BGU X 1981.
P. Hib. I 145.
PP III/IX 5040.
047 Arquelau, fill de Damas 244/243 aC 4t BGU X 1981.
P. Hib. I 145.
PP III/IX 5040.
2n any d'exercici
048 Aristòbul, fill de Diodot 243/242 aC P. Hib. I 171.
PSI IV 389.
049 Tàntal, fill de Cleonic 242/241 aC P. Petrie II 44 = III 54b.
050 Arquibi, fill de Feidó 241/240 aC P. Hausw. 2; 8; 9.
051 Onomast, fill de Pirgó o Pirró 240/239 aC P. Hib. I 89; II 261, 262.
052 Apol·lònides, fill de Mosquió 239/238 aC OGIS I 56.
053 Apol·lònides, fill de Mosquió 238/237 aC 10è P. Petrie IV 1. 2n any d'exercici
054 Seleuc 237/236 aC 11è P. Petrie III 58d.
055 Eucles, fill d'Eubatas 236/235 aC 12è BGU X 1982.
P. Petrie IV 16.
056 Sosibi, fill de Dioscurides 235/234 aC 13è P. Petrie III 55a; IV 22.
PP VI 14631.
057 Hel·lanic, fill d'Hel·lanic (o Eufràgoras?) 234/233 aC 14è P. Amsterdam inv. 250.
058 ?, fill de Leon 233/232 aC 15è P. dem. Cair. II 30604.
059 Aristomac, fill de Timandre 232/231 aC 16è P. Hamb. inv. 676.
060 Menneas, fill de Menoiti 231/230 aC 17è P. dem. Berl. 3089.
061 ? 230/229 aC 18è
062 Filó, fill d'Antípatre 229/228 aC 19è P. dem. Cair. II 31208; 31210.
063 Icatidas, fill Icatidas 228/227 aC 20è SB V 7631.
064 Galestes, fill de Filistió 227/226 aC 21è P. Petrie III 21a–b.
SB III 6277; 6301.
P. dem. Cair. 30624.
065 Alexicrates, fill de Teògenes 226/225 aC 22è P. Petrie I 19; III 19c.
066 Ptolemeu, fill de Crisermos 225/224 aC 23è PP III/IX 5238; VI 14624.
067 Arqueteas, fill de Iasios 224/223 aC 24è P. Hamb. inv. I 24.
068 Dositeu, fill de Drimil 223/222 aC 25è CPJud. I 127d–e.
III Macabeus 1, 3.
Jueu de naixement
069 ? 222 aC 26è
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
069 Nicanor, fill de Baqui 222/221 aC 1r BGU VI 1273; X 1983.
070 Pitees, fill d'Apol·lodor 221/220 aC 2n P. Hausw. 16.
SB X 10450; XII 10859.
071 Demetri, fill d'Apel·les 220/219 aC 3r BGU X 1984.
072 Demetri, fill d'Apel·les 219/218 aC 4t SB XII 11061.
073 Mnasiades, fill de Polícrates 218/217 aC BGU VI 1274. D'Argos, pare de Polícrat
074 Ptolemeu, fill d'Aerop 217/216 aC PP III/IX 5239; VI 15168 und 15237. D'Argos
075 Agàtocles, fill d'Agàtocles 216/215 aC BGU VI 1262; X 1958; 1986.
076 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 215/214 aC BGU VI 1264; 1275; 1276; 1277; 1278; X 1943; 1959; 1969.
077 Andrónic, fill de Nicanor 214/213 aC BGU X 1944; 1945; 1960; XIV 2397.
078 Pitangelos, fill de Filocleit 213/212 aC 10è BGU X 1946; 1947.
SB III 6289.
079 Eteoneu (?, fill d'Eteoneu?) 212/211 aC 11è BGU X 1963; 1965.
SB III 6288.
080 Eteoneu (?, fill d'Eteoneu?) 211/210 aC 12è P. dem. Berl. 3075.
081 Antifil, fill d'Agatanor 210/209 aC 13è P. BM Andrews 18.
082 Aiaquides, fill de Jerònim 209/208 aC 14è P. Hausw. 14.
083 Demòstenes o Timòstenes, fill de Cratí 208/207 aC 15è P. BM Andrews 28.
084 ? 207/206 aC 16è
085 ? 206/205 aC 17è
086 Asclepiades, fill d'Asclepiades 205 aC 18è P. KölnÄgypt. 7.
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
086 ? 205/204 aC 1r
087 Aristomenes, fill de Menneas 204/203 aC 2n P. dem. Cair. 30660, 30700. D'Alízia
088 Sàtir, fill d'Eumenes 203/202 aC 3r PP III/IX 5263.
089 Adaios, fill de Gorgias 202/201 aC 4t P. Tebt. III 820.
090 Pausanias, fill de Demetri 201/200 aC P. Tebt. III 1003.
091 Andròmac, fill de Lisímac 200/199 aC
092 Twnn, fill de Ptolemeu 199/198 aC P. dem. Louvre 2435.
093 Demetri, fill de Sitalques 198/197 aC P. dem. Louvre 3266.
094 Aeto, fill d'Aeto 197/196 aC Pedra de Rosetta = OGIS I 90.
095 Zoilos, fill d'Andros 196/195 aC 10è London, BM EA 10624, 10629.
096 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 195/194 aC 11è PP IX 5240a.
097 ? 194/193 aC 12è
098 ?, fill d'Eumel 193/192 aC 13è P. Tebt. III 816.
099 Teó, fill de Zenodot 192/191 aC 14è BGU XIV 2388.
100 Antípatre, fill de Dionís 191/190 aC 15è London, BM EA 10560.
101 ? 190/189 aC 16è
102 ? 189/188 aC 17è
103 Carileus, fill de Nimfi 188/187 aC 18è P. Mich. inv. 928.
104 Aristonic, fill d'Aristonic 187/186 aC 19è D'Alexandria
105 Timoteu, fill de Timoteu 186/185 aC 20è P. Mich. inv. 3156.
P. BM. Reich 10226.
106 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 185/184 aC 21è PP III/IX 5241, VI 14946.
107 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 184/183 aC 22è PP III/IX 5241, VI 14946. 2n any d'exercici
108 Ptolemeu, fill de Pirrid 183/182 aC 23è Stele 5576.
109 Hegesistrat, fill d'Hegesistrat 182/181 aC 24è P. BM Andrews 10.
110 ?, fill de Zenodor 181/180 aC 25è
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
110 ? 181/180 aC 1r
111 Poseidoni, fill de Poseidoni 180/179 aC 2n P. Amh. II 42.
112 Filó, fill de Castor 179/178 aC 3r P. dem. Cair. 30783, 30968. D'Alexandria
113 ? 178/177 aC 4t
114 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 177/176 aC London, BM EA 10518.
115 Ptolemeu, fill de Filòcrat 176/175 aC
116 Filostrat, fill d'Asclepiodot 175/174 aC P. Tebt. III 818, 979.
117 Heracleodor, fill d'Apol·lofanes 174/173 aC P. Amh. II 43.
118 Apol·lodor, fill de Zenó 173/172 aC P. BM Siut 10594.
P. Mich. inv. 190.
119 Demetri, fill de Democes 172/171 aC 10è P. Tebt. III 819.
120 Alexandre, fill d'Epicrat 171/170 aC 11è London, BM EA 10675.
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
121 Pirros, fill de Pirros 170/169 aC 12è / 1è London, BM EA 10513.
122 ? 169/168 aC 13è / 2è
123 ? 168/167 aC 14è / 3è
124 ? 167/166 aC 15è / 4è
125 Melagcomas (fill de Filodem?) 166/165 aC 16è / 5è PP III/IX 5194. D'Etòlia
126 Policrit, fill d'Aristodem 165/164 aC 17è / 6è
127 Heracleides o Heracleit, fill de Filoxé 164/163 aC 18è / 7è
128 Isidot, fill de Teó o Thyion 163/162 aC 19è / 8è
129 ? 162/161 aC 20è / 9è
130 ? 161/160 aC 21è / 10è
131 ? 160/159 aC 22è / 11è
132 ? 159/158 aC 23è / 12è
133 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 158/157 aC 24è / 13è P. dem. Cair. 30606.
London, BM EA 10561, 10618.
Ptolemeu Eupator, fill major de Ptolemeu VI i Cleòpatra II
134 ? 157/156 aC 25è / 14è
135 Cafisodor, fill de Cafisodor 156/155 aC 26è / 15è PP III/IX 5167.
136 ? 155/154 aC 27è / 16è
137 ? 154/153 aC 28è / 17è
138 Demetri, fill d'Estratonic 153/152 aC 29è / 18è
139 ? 152/151 aC 30è / 19è
140 ? 151/150 aC 31è / 20è
141 Epitic o Epidic 150/149 aC 32è / 21è London, BM EA 10620.
142 ? 149/148 aC 33è / 22è
143 Kal·licles, fill de Diocrates o Teocrates 148/147 aC 34è / 23è P. dem. Cair. 31179.
144 ?, fill de Zoilos 147/146 aC 35è / 24è London, BM EA 10620(b).
145 Tyiywns, fill de Xanthippos 146/145 aC 36è / 25è P. dem. Cair. 30605.
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
145 Tyiywns, fill de Xanthippos 145 aC 25è P. dem. Cair. 30605.
146 ? 145/144 aC 26è
147 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 144/143 aC 27è P. Köln VIII 350. Segon fill de Ptolemeu VI i Cleòpatra II, que segons una investigació més antiga va regnar breument amb el nom de Ptolemeu VII en el 145 aC.
148 ? 143/142 aC 28è
149 ? 142/141 aC 29è
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
150 ? 141/140 aC 30è
151 ? 140/139 aC 31è
152 ? 139/148 aC 32è
153 Dionís, fill de Demetri 138/137 aC 33è P. dem. Cair. 30619.
154 ? 137/136 aC 34è
155 Antípatre, fill d'Ammoni 136/135 aC 35è P. Tebt. III 810.
156 Ptolemeu, fill de Ptolemeu 135/134 aC 36è P. Tebt. III 810. Fill de Ptolemeu VIII, conegut com a Ptolemeu IX
Per als sacerdots números 157-171, del 37è al 50è any de regnat de Ptolemeu VIII Evèrgetes II, no hi ha registres existents.
172 Apol·loni, fill d'Eirenaios 120/119 aC 51è London, BM EA 10398.
173 Ptolemeu, fill de Castor 119/118 aC 52è PP III/IX 5251.
P. Hamb. inv. 12.
174 ? 118/117 aC 53è
175 ? 117/116 aC 54è
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
? 116 aC 1r
Ptolemeu IX Philometor Soter 116/115 aC 2n P. dem. Cair. 30602; 30603.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 115/114 aC 3r P. Genf. I, 25.
P. Strasb. 81, 83, 84.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 114/113 aC 4t P. Genf. II, 20.
P. Strasb. 85.
BGU 944.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 113/112 aC P. Lond. III 1204.
Artemidor, fill de Satió
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter
112/111 aC P. Strasb. 86. Artemidor va ocupar el càrrec durant els primers mesos de l'any. Probablement va ser partidari de Cleòpatra III.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 111/110 aC ?
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 110/109 aC BGU III 995.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 109/108 aC P. Lond. III 881.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 108/107 aC 10è ?
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter 107 aC 11è BGU III 996.
Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris
Ptolemeu X Theos Neos Alexandros 107/106 aC 11è / 8è P. Bruxelles inv. E. 7155, 7156A.
Ptolemeu X Theos Neos Alexandros 106/105 aC 12è / 9è P. Tebt. I 166.
Cleopatra III Thea Euergetis Philometor 105/104 aC 13è / 10è P. Köln II 81.

Unió del títol de sacerdot al títol reial

modifica

Ptolemeu, fill de Càstor, és l'últim sacerdot d'Alexandre de nom conegut, abans que el càrrec es fusionés al títol reial. Atès que el títol de sacerdot d'Alexandre apareix per primera vegada en el títol reial en el segon any del regnat conjunt de Ptolemeu IX i Cleòpatra III (116/115 aC), no està clar si la fusió dels títols es va dur a terme durant els dos últims anys del regnat de Ptolemeu VII o si es va adherir durant el regnat dels seus successors. És possible que la fusió fos la iniciativa de Ptolemeu IX, que volia destacar la seva prioritat sobre la seva mare co-governant, Cleòpatra III. Com a tal, el càrrec va canviar el seu paper i el seu caràcter, des d'un sacerdoci epònim fins a una eina de propaganda; a diferència del títol reial, que cada vegada més es compartia entre germans o altres membres de la família des del començament del segle ii aC, el títol de sacerdot d'Alexandre era indivisible. Això hauria passat durant el regnat de Ptolemeu IX, desitjós de separar-se de la seva mare, que l'odiava i que havia començat el seu propi culte sacerdotal al voltant de la seva pròpia persona.

Aquest nou paper del sacerdoci d'Alexandre va durar fins als últims regnats dels Ptolemeus. Durant els primers mesos de 112/111 aC, un ciutadà ordinari, Artemidor, va ocupar el càrrec. Probablement va ser partidari de Cleòpatra III, que havia aconseguit expulsar temporalment al seu fill d'Alexandria. Com que les dones no podien ocupar un sacerdoci suprem al món grec, s'havia de conformar amb situar a un dels seus seguidors en el càrrec, com a manifestació pública del seu nou domini. Després d'Artemidor, el nom de Ptolemeu IX va ser afegit posteriorment al papir, el que significa que va aconseguir tornar a Alexandria el mateix any.

L'any 107 aC, Cleòpatra III va aconseguir expulsar de nou a Ptolemeu IX d'Alexandria, i va col·locar al tron al seu segon fill, Ptolemeu X, com a co-governant i sacerdot d'Alexandre. No obstant això, a mesura que la rivalitat interdinàstica continuava, Cleòpatra va decidir finalment a l'any 105 aC assumir el títol de sacerdot per subratllar la seva superioritat. Probablement Cleòpatra pretenia que aquesta decisió fos permanent, però la seva flagrant violació de les normes gregues en assumir el sacerdoci hauria danyat la seva imatge entre els grecs. El seu persistent conflicte amb Ptolemeu IX va durar fins als últims anys del seu regnat, fins que va morir el 101 aC, probablement després d'un intent d'assassinat de Ptolemeu IX, amb el qual Ptolemeu X va ser l'únic governant.

Els títols de sacerdot i reial van romandre units en la persona de Ptolemeu X i dels seus successors, encara poques vegades el títol de sacerdot es va esmentar en els papirs, ja que la pèrdua del seu personatge epònim el va fer irrellevant per a la datació.

Llegenda d'abreviacions a les referències que apareixen a les taules:

  • BGU = Ägyptische Urkunden aus den Staatlichen Museen zu Berlin, Griechische Urkunden. (13 volums publicats el 1895; nova impressió, Vol. I–IX. Milà 1972).
  • CPJud = Victor A. Tcherikover, Alexander Fuks: Corpus Papyrorum Judaicarum, Vol. I. Cambridge (Massachusetts) 1957.
  • London, BM EA = nombres d'inventari de papirs i inscripcions del Museu Britànic. Londres.
  • OGIS = Wilhelm Dittenberger: Orientis Graeci inscriptiones selectae, Col. I. Leipzig 1903.
  • P. Amh. = B. P. Grenfell, A. S. Hunt: The Amherst PapyrI, 2 volums. Londres 1900–1901.
  • P. Amsterdam inv. = Inventari de papirs de la Universitat d'Amsterdam.
  • P. BM Andews = C. A. R. Andrews: Ptolemaic Legal Texts from the Theban Area. Londres 1990.
  • P. dem. Berl. = Demotische Papyri aus den Staatlichen Museen zu Berlin, 3 volums. Berlin 1978–1993.
  • P. Bruxelles inv. = Inventari de papirs dels Museus reials d'art i d'història. Brussel·les.
  • P. Cair. Zen. = C. C. Edgar: Zenon Papyri, Vol. I–V. El Cairo 1925–1931.
  • P. Cornell = W. L. Westermann, C. J. Kraemer Jr.: Greek Papyri in the Library of Cornell University. New York 1926.
  • P. dem. Cair. = Wilhelm Spiegelberg: Die Demotischen Denkmäler, Col. I: Die demotischen Inschriften. Leipzig 1904; Vol. II: Die demotischen PapyrI Strasbourg 1908; Vol. III: Demotische Inschriften und Papyri. Berlin 1932.
  • P. Eleph. = Otto Rubensohn: Aegyptische Urkunden aus den königlichen Museen in Berlin. En: Griechische Urkunden. Publicació extraordinària: Elephantine Papyri. Berlin 1907.
  • P. Genf. I = J. Nicole: Les Papyrus de Genève, Vol. I. Gènova 1896–1906.
  • P. Hamb. inv. = P. Meyer: Griechische Papyrusurkunden der Hamburger Staats- und Universitätsbibliothek. Leipzig/Berlin 1911–1924.
  • P. Hib. I = Bernard P. Grenfell, Arthur S. Hunt: The Hibeh Papyri, Part I. Londres 1906.
  • P. Hib. II = E. G. Turner: The Hibeh Papyri, Part II. Londres 1955.
  • P. Hausw. = Wilhelm Spiegelberg, Josef Partsch: Die demotischen Hauswaldt Papyri: Verträge der ersten Hälfte der Ptolemäerzeit (Ptolemaios II–IV) aus Apollinopolos (Edfu). Leipzig 1913.
  • P. KölnÄgypt. = D. Kurth, H.J. Thissen und M. Weber (Hrsg.): Kölner ägyptische Papyri. Opladen 1980.
  • P. Köln II = B. Kramer und D. Hagedorn: Kölner Papyri, Vol. II. Opladen 1978.
  • P. Köln VIII = M. Gronewald, K. Maresch und C. Römer: Kölner Papyri, Vol. VIII. Opladen 1997.
  • P. Lond. III = F. G. Kenyon, H. I. Bell: Greek Papyri in the British Museum, Vol. III, London 1907.
  • P. Mich. inv. = Inventari de papirs de la Universitat de Michigan.
  • P. Osl. = S. Eitrem, L. Amundsen: Papyri Osloenses, Vol. II–III. Oslo 1931–1936.
  • P. Petrie = J. P. Mahaffy, J. G. Smyly: The Flinders Petrie Papyri, Vols. I–III. Dublin, 1891–1905.
  • P. BM. Reich = Nathaniel Reich J.: Papyri juristischen Inhalts in hieratischer und demotischer Schrift aus dem British Museum. Viena 1914.
  • P. BM Siut = Herbert Thompson: A Family Archive from Siut from Papyri in the British Museum. Oxford 1934.
  • P. Strasb. = Papyrus grecs de la Bibliothèque Nationale et Universitaire de Strasbourg. Strasbourg 1912–1914.
  • P. Tebt. I = B. P. Grenfell, A. S. Hunt, J. G. Smyly: The Tebtunis Papyri, Vol. I. Londres 1902.
  • P. Tebt. III = Bernard P. Grenfell, Arthur S. Hunt, J. Gilbart Smyly: The Tebtunis Papyri, Vol. III. Londres, 1933.
  • PP VI = Willy Peremans, Edmond Van't Dack, Leon Mooren, W. Swinnen: Prosopographia Ptolemaica VI: La cour, les relations internationales et les possessions extérieures, la vie culturelle (Nos 14479-17250). En: Studia Hellenistica. Bd. 21, Lovaina 1968.
  • PP III/IX = Willy Clarysse: Prosopographia Ptolemaica IX: Addenda et Corrigenda au volume III In: Studia Hellensitica, Vol. 25. Lovaina 1981.
  • PSI = Papyri Greci e LatinI Vols. I–XIV, Florència 1912–1957.
  • SB = Hans A. Rupprecht, Joachim Hengstl: Sammelbuch griechischer Urkunden aus Ägypten, Vols. I–XXVI, 1903–2006.
  • Stele 5576 = Urbain Bouriant: La Stèle 5576 du Musée de Boulaq et l'Inscription de Rosette. En: Recueil de travaux, Vol. 6. Paris 1885, pp. 1–20.

Bibliografia

modifica
  • Clarysse, W; van der Veken, G. The Eponymous Priests of Ptolemaic Egypt (en anglès). Leiden: Brill, 1983. ISBN 90-04-06879-1. 
  • Glanville, S. R. K; Skeat, T. C. Eponymous Priesthoods of Alexandria from 211 B.C. (en anglès). 40, 1954, p. 45–58 (The Journal of Egyptian Archaeology). 
  • IJsewijn, J. De sacerdotibus sacerdotiisque Alexandri Magni et Lagidarum eponymis (en llatí), 1961. OCLC 3747093. 
  • Koenen, L. Cleopatra III als priestin des Alexanderkultes (P. Colon. inv. nr. 5063) (en alemany). 5, 1970, p. 61–84 (Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik). 
  • Otto, Walter. Priest und Tempel im hellenistischen Aegypten (en alemany). I. Leipzig: Teubner, 1905. OCLC 310121616. .
  • Taylor, Lily Ross. The cult of Alexander in Alexandria (en anglès). 22, 1927, p. 162–169 (Classic Philology). 

Vegeu també

modifica