Cultura de Bromme

cultura arqueològica del Paleolític superior

La cultura de Bromme és una cultura arqueològica del Paleolític superior tardà. Té una cronologia de c. 11.600 - 9.800 aC, que correspon a la segona meitat de l'oscil·lació d’Allerød.[1]

Infotaula de grup humàCultura de Bromme

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Part depaleolític superior Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deDinamarca, Suècia i Alemanya Modifica el valor a Wikidata

En aquesta època, els rens eren les preses més importants, però la gent de la cultura de Bromme també caçava ants, goluts i castors. El paisatge era una combinació de taiga i tundra.

Punta de fletxa de la cultura de Bromme.

La cultura rep el nom d’un jaciment situat a Bromme, a l’oest de Zelanda, i apareix al registre arqueològic de diversos jaciments de Dinamarca i Slesvig-Holstein. A Suècia, apreix en un dels assentaments més antics del país coneguts a Segebro, prop de Malmö.

Es caracteritza per la utilització d'ascles lítiques contundents que servien per a l'ús de tot tipus d'eina, principalment alenes, rascadors i puntes espigades. No s’ha trobat cap destral de pedra.

La cultura de Bromme i la cultura ahrensburguiana són tan similars que s’ha proposat classificar-les com una de sola, sota l'etiqueta de cultura de Lyngby; en aquest cas la cultura de Bromme se la reconeixeria com una branca nord més antiga dins de la mateixa cultura d'Ahrensburg.

Paleoclima modifica

Cap al 11.800 aC va començar un nou període càlid anomenat Allerød.[2] La temperatura estival va augmentar fins als 13-14 ° C.[2] Totes les terres baixes del nord d'Europa formaven una àrea continental des l'oest d'Anglaterra fins al llac de gel del Bàltic (més tard el mar Bàltic);[2] Bornholm no tenia sortida al sud. Grans parts de la tundra s’envaïren gradualment a favor d'un bosc de bedolls obert. A més del bedoll, al bosc hi eren presents altres especies com el sorbus, el trèmol, el salze o el pi;[2] el sòl del bosc obert proporcionava bones oportunitats de creixement per a herbes i pastures que oferien aliment a la vida salvatge.

La vida salvatge consistia principalment en ramats de rens, ants i de cérvols gegants irlandesos.[3]

Referències modifica

  1. Jensen, 2001, p. 58.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Jensen, 2001, p. 66.
  3. Jensen, 2001, p. 67.

Bibliografia modifica