El curonià és una de les llengües bàltiques, de la família lingüística de l'indoeuropeu, actualment extingida. A Lituània, la llengua s'hi va extingir en el segle xvi. Es creu que els darrers curonians que encara parlaven curonià van viure al segle xvii al golf de Riga, una zona que es va assimilar lingüísticament al letó. No es conserven documents escrits tret dels topònims, però les restes en idiomes veïns, especialment en el belarús permeten de fer-se una idea dels principals trets de la llengua.

Infotaula de llenguaCuronià
Altres nomsantic curonià
Tipusllengua i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsextint
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDucat de Curlàndia i Semigàlia Modifica el valor a Wikidata
EstatLituània Letònia i Alemanya
Àrea on es parlava el curonià el 1649
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües bàltiques
llengües bàltiques occidentals Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xcu
Glottologcap valor Modifica el valor a Wikidata
IETFxcu Modifica el valor a Wikidata

No resta gairebé res de l'antic idioma curonià i no està clar si pertanyia al grup de les llengües bàltiques occidentals o al de les orientals. Alguns estudiosos com Edgar V. Saks i Eduard Vääri han apuntat que diverses paraules del curonià reflecteixen la influència del finnougri del Bàltic, especialment del livonià o de l'estonià.[1][2][3]

Referències

modifica
  1. Edgar V. Saks. Aestii. 1960. p. 116.
  2. Edgar V. Saks. Eesti viikingid. 2005. p. 31–34.
  3. Eduard Vääri, EESTLASTE TUTVUMINE HÕIMURAHVASTEGA JA NENDE KEELTEGA KUNI 1918. AASTANI