Viquipèdia

Curs de Llibertat

Curs de la Llibertat (grec: Πλεύση Ελευθερίας) és un partit polític grec antiestablishment [1] fundat el 19 d'abril de 2016 per l'expresidenta del Parlament hel·lènic, Zoe Konstantopoulou.[2]

Infotaula d'organitzacióCurs de Llibertat
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme d'esquerres
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deUnitat Popular
Creació19 abril 2016
FundadorZoe Konstantopoulou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Parlament Hel·lènic
8 / 300
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webplefsieleftherias.gr Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Després de l'acord per al Tercer Programa d'Ajust Econòmic de Grècia pel primer govern de SYRIZA - ANEL, Zoe Konstantopoulou, que era diputada de Syriza desde 2012, es va desvincular de les opinions del partit i va participar a les següents eleccions legislatives com a líder de la escissió dels 25 exdiputats de Syriza[3] anomenada Unitat Popular.[4] Tanmateix, el partit, que havia aconseguit el suport d'altres formacions progressistes, no va aconseguir el llindar electoral de representació a la legislatura per ben poc, un 2.86%. En resposta al resultat, des del partit van assenyalar: "Hem perdut el partit però no la guerra",[5] però aviat les diferents organitzacions que hi participaven van abandonar la plataforma.[6][7]

Així, el 19 d'abril de 2016 Konstantopolou va anunciar la fundació de la nova organització. Segons la seva declaració, el propòsit d'acció del partit consisteix en la democràcia, la justícia, la transparència, els drets, la cancel·lació del deute i la reclamació de reparacions de la Segona Guerra Mundial.[8]

Konstantopoulou, juntament amb el partit, havia assistit i demanat suport a les protestes multitudinàries anti-Acord de Prespa del 2018 i 2019, amb el lema "No cedeixo la meva terra", havent estat l'única figura política de l'esquerra grega per fer-ho obertament.[9][10]

A les primeres eleccions al Parlament grec van obtenir només 82.672 vots i l'1,46%, convertint-se en la segona formació extraparlamentària després d'Alba Daurada. A la següent legislatura augmentarien el seu suport repetint però la situació pírrica d'Unitat Popular, quedant-se a dècimes d'entrar, amb un 2.89%. Amb la repetició electoral de juny van trencar finalment la barrera, tot i que de manera ajustada, obtenint 165 210 vots i el 3.17%, amb 8 diputats al Parlament.[11]

Ideologia

modifica

El Curs de la Llibertat es va establir sobre una ideologia anti-memorandum,[2] basada en l'oposició dura de la seva fundadora Zoe Konstantopoulou [12] a l'austeritat, el neoliberalisme, la desigualtat fiscal, els creditors de Grècia i la Troika, [13][14][15][16] i ha estat vist com un partit "populista d'esquerra".[17] Alguns comentaristes l'han descrit com a "nominalment d'esquerra", [18][19] o d'extrema esquerra,[20][21][22][23] encara que Konstantopoulou ho descriu com a anti-establishment i "ni d'esquerres ni de dretes".[1] També s'ha considerat que la posició política del partit és "catch-all",[19] acumulant el suport tant dels votants d'esquerra com de la dreta per a posicions generalitzades contra l'establishment.[24] El partit apel·la als sentiments nacionalistes, i ha estat etiquetat com "esquerra nacionalista".[25][26][27]

Konstantopoulou ha criticat les privatitzacions, els augments d'impostos, els "oligarques mediàtics" i les subhastes i les confiscacions bancàries d'habitatges de famílies sobreendeutades. El partit també ha donat suport als refugiats, la comunitat LGBT, els opositors a la vacunació contra la COVID-19 i les víctimes del sexisme i la violència sexual.

El partit és obertament contrari a la Unió Europea, que Konstantopoulou anomena una "creació monstruosa" mancada de democràcia que hauria de ser abolida; [28] la declaració fundacional del partit denuncia l'"euroburocràcia" com a totalitarisme.[29]

Posicions

modifica

Les posicions del partit inclouen la cancel·lació del deute nacional del país (que Zoe Konstantopoulou ha afirmat prèviament durant la seva etapa al govern com a "il·legal, il·legítim, odiós i insostenible" i "acumulat inconstitucionalment" [30] basat en l'informe de la Comissió de la Veritat del Deute grega del Parlament),[31] l'oposició a l'acord de Prespa sobre el nom de Macedònia del Nord i demanant un referèndum,[32] reclamant reparacions de guerra i préstecs de fins a 350.000 milions d'euros,[28] compensació addicional per les atrocitats nazis,[1] i oposició a la vacunació obligatòria.[33]

La seva declaració fundacional recolza posicions de democràcia popular i democràcia participativa, i inclou propostes com la institucionalització de referèndums obligatoris, la participació ciutadana en la justícia, la renacionalització de totes les empreses i béns públics, la dissolució de la HRADF SA i una auditoria comptable de Deute grec, fons d'assegurances i institucions de propietat estatal .[29]

Resultats electorals

modifica

Parlament grec

modifica
Elecció Participació Posició Govern Lider
Vots % ±pp Escons +/−
2019 82,673 1.46% Nou
0 / 300
 Nou 8è Extraparlamentari Zoe Konstantopoulou
2023 (I) 170,298 2.89% +1.43
0 / 300
 = 7è Extraparlamentari
2023 (II) 165,210 3.17% +0.28
8 / 300
   8 8è Oposició

Parlament Europeu

modifica
Parlament Europeu
Any Vots % ±pp Escons +/− Posició Líder
2019 81,269 1.6% Nou
0 / 21
 - 8è Zoe Konstantopoulou
2024 135,310 3.40% + 1.8
1 / 21
   1 7è

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Zoe Konstantopoulou: Mr. Tsipras is destroying the country : "Precisely how would Plefsi Eleftherias describe its political identity? Some critics say that you do not belong to the Left [...] We are a force that aims to overturn the establishment, and we are appealing to all democratically active citizens, without the walls of old-party divisions. We look neither to the Left nor the Right" in.gr 21 October 2018, Retrieved 24 June 2019
  2. ↑ 2,0 2,1 Evgenia Choros «Zoe Konstantopoulou to Present New Party 'Course to Freedom'». , 15-04-2016.
  3. ↑ «Ανεξαρτητοποιήθηκαν 25 βουλευτές της Αριστερής Πλατφόρμας - «Λαϊκή Ενότητα», η νέα Κοινοβουλευτική Ομάδα» (en grec), 21-08-2015. [Consulta: 31 agost 2023].
  4. ↑ «Zoe bolts SYRIZA, will cooperate with new radical left party». Proto Thema, 31-08-2015. [Consulta: 6 novembre 2017].
  5. ↑ «Popular Unity: Not Popular Enough to Take a Seat in Greek Parliament» (en anglès). Greek Reporter, 2015.
  6. ↑ «Αποχωρήσεις» (en grec), 16-01-2017. [Consulta: 31 agost 2023].
  7. ↑ «Άλλη μια συνιστώσα αποχωρεί από τη ΛΑΕ – Εκτός η «Ανασύνταξη»» (en grec). TVXS, 2017.
  8. ↑ «Ιδρυτική Διακήρυξη». Freedom Sailing. [Consulta: 20 maig 2023].
  9. ↑ Greeks not ready to give up the name Macedonia Kosovo 2.0 09.02.2018, Retrieved 29/06/2023
  10. ↑ Konstantopoulou: I am not ceding my homeland, I am not erasing its history in.gr January 19, 2019, Retrieved 29/06/2023
  11. ↑ «National elections – June 2023». Ministeri de l'Interior, 2023.
  12. ↑ Greek ruling party heads toward split before bailout vote Reuters August 13 2015, Retrieved 21/06/2023
  13. ↑ «Meet The Latest Rising Greek Political Star Who Says No To Austerity». , 24-07-2015 [Consulta: 16 juny 2023].
  14. ↑ «Zoe Konstantopoulou announces new party». , 15-04-2016 [Consulta: 16 juny 2023].
  15. ↑ «Greece: Can't pay, is paying». , 01-02-2016 [Consulta: 16 juny 2023].
  16. ↑ «"This is not a time for splitting up, but for convergence." An interview with Zoe Konstantopoulou». , 02-03-2016 [Consulta: 16 juny 2023].
  17. ↑ «New Greek PM vows to press ahead with ambitious reforms». , 25-06-2023 [Consulta: 27 juny 2023].
  18. ↑ Ruling New Democracy wins Greek elections, far-right make gains, pseudo-left Syriza routed World Socialist Web Site 26/06/2023, Retrieved 27/06/2023
  19. ↑ 19,0 19,1 «Party leaders agree on a second poll». e-Kathimerini [Consulta: 28 juny 2023].
  20. ↑ «Greece: Parties at a glance». PolitPro. [Consulta: 23 maig 2023].
  21. ↑ «Greek prime minister earns resounding electoral win, as far right makes gains». , 26-06-2023 [Consulta: 27 juny 2023].
  22. ↑ Greece's Political Fringes Seek Entry into Parliament as Center-Right Dominates BNN 25/06/2023, Retrieved 01/07/2023
  23. ↑ The true message from the ballot box Kathimerini, e-Kathimerini 27.06.2023, Retrieved 29/06/2023
  24. ↑ Aims and expectations in Sunday's election Kathimerini, e-Kathimerini 21/05/2023, Retrieved 21/06/2023
  25. ↑ What To Know As Greece Votes Again In Legislative Polls Neos Kosmos (newspaper) June 17, 2023, Retrieved 27/06/2023
  26. ↑ New Greek Parliament Barron's (newspaper) June 26, 2023, Retrieved 27/06/2023
  27. ↑ New elections in Greece: How owls carry to Athens News in Germany, Die Tageszeitung (taz.de) 24/5/2023, Retrieved 01/7/2023
  28. ↑ 28,0 28,1 European elections 2019: Love and hate in EU after economic rescues BBC 13 May 2019, Retrieved 21/06/2023
  29. ↑ 29,0 29,1 Ιδρυτική Διακήρυξη Πλεύσης Ελευθερίας The Founding Declaration of Course of Freedom
  30. ↑ Greek debt 'illegal, illegitimate and odious' BBC, BBC News 18 June 2015, Retrieved 24/06/2023
  31. ↑ Hellenic Parliament's Debt Truth Committee Preliminary Findings - Executive Summary of the report Hellenic Parliament Press Office June 17 2015, Retrieved 24/06/2023
  32. ↑ Greek parliament votes in support of Macedonia name change : "Zoe Konstantopoulou, former parliamentary speaker for Syriza and now leader of the pseudo-left Course of Freedom (Plevsi Eleftherias), called in the newspaper Ta Nea for a referendum on the deal.", World Socialist Web Site 30 January 2019, Retrieved 30/06/2023
  33. ↑ «Surprise performance for two minor parties». eKathimerini. Καθημερινή, 22-05-2023 [Consulta: 24 maig 2023].

Vegeu més

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Curs_de_Llibertat&oldid=34001375»