Viquipèdia

Débora Diniz

antropòloga brasilera

Débora Diniz (Maceió, Alagoas, Brasil, 1970) és una antropòloga brasilera que treballa en projectes d'investigació sobre bioètica, feminisme, drets humans i salut. És professora de Teoria general, Sociologia i Filosofia del Dret de la Universitat de Brasília, i activista pels drets reproductius.[1] Els seus documentals sobre avortament, matrimoni igualitari, estat laic i recerca amb cèl·lules mare han rebut molts premis nacionals i internacionals.[2]

Infotaula de personaDébora Diniz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Maceió (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Brasília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòloga, funcionària, directora de documentals Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Brasília Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3334529 Twitter (X): Debora_D_Diniz Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

Es graduà en Ciències Socials per la Universitat de Brasília (1992), i es doctorà en antropologia al 1999. Va realitzar estades en universitats com la de Rio de Janeiro (2003), en la Facultat de Dret de la Universitat de Toronto (2010) i en la Universitat de Michigan (2010).[3]

És professora associada del departament de Teoria general, Sociologia i Filosofia del Dret de la Universitat de Brasília i investigadora d'Anis (Institut de Bioètica, Drets Humans i Gènere), del qual fou cofundadora, i té com a prioritat democratitzar i popularitzar la informació en bioètica al Brasil des d'una perspectiva feminista.[4][5] Forma part, a més a més, de l'Associació Internacional de Recerques Feministes per a la Bioètica i de l'Associació Internacional de Bioètica.[6][7]

Col·labora amb grups com ara: arxiu, institucions i discurs; drets humans, drets sexuals i discriminació; feminisme i drets polítics, i sobre discriminació i desigualtat.[3]

Pertany a algunes organitzacions internacionals de bioètica, com ara l'Associació Bioètica Internacional, la Coalició Internacional per a la Salut de la Dona i el Council on Health Research for Development.[5]

El 2010 dirigí un estudi de la Universitat de Brasília sobre ensenyament religiós al Brasil, en què es conclou que es fomenten els prejudicis i la intolerància religiosa i que els llibres de text emprats a les escoles públiques promouen l'homofòbia i es dediquen a predicar el cristianisme.[8]

El 2016, després de la crisi per l'augment de contagis del virus del Zika, ha reclamat respecte als drets de les dones: “Cal avançar en la idea que per a legislar i crear qualsevol política pública en l'àrea de la reproducció s'han d'escoltar i garantir els drets de les dones”.[1]

Com a documentalista, les seues pel·lícules han rebut més de 50 premis. Un dels seus documentals sobre l'avortament fou la primera pel·lícula que es va veure en una audiència pública del Tribunal Suprem.

Premis

modifica
  • 2009: Desé premi dels Drets Humans, per la Universitat de São Paulo en la categoria individual per "la seua contribució a la difusió, a la disseminació, i a la divulgació dels Drets Humans al Brasil".[9]
  • 2002: Premi Manuel Velasco-Suárez en Bioètica de la Fundació Panamericana de la Salut i Educació, pel seu projecte de recerca Informació genètica i Justícia: un repte bioètic.[10]

Publicacions

modifica
  • Induced abortion among Brazilian female sex workers: a qualitative study. Ciência e Saúde Coletiva MADEIRO, Alberto Pereira; DINIZ, Debora. (Imprés) v. 20, p. 587-593, 2015.
  • A arquitetura de uma ação em três atos: anencefalia no STF. Direito.UnB. Revista de Direito da Universidade de Brasília, v. 1, p. 161-183, 2015.
  • A judicializaçâo da saude no Distrito Federal, Brasil. Ciência e Saúde Coletiva, 2014
  • Conscientious objection, barriers, and abortion in the case of rap: a study among physicians in Brazil. Reproductive Health Matters. 141-148, 2014.
  • O Escândalo da homofòbia - Imagens de vítimas e sobreviventes. Revista Eco-Pós (en línia), v. 17, p. 1-19, 2014
  • Histórias de aborto provocado entre adolescentes em Teresina, Piauí, el Brasil. Ciência e Saúde Coletiva (imprés), v. 18, p. 2311-2318, 2013
  • Cytotec e aborto: a polícia, os vendedores e as mulheres. Ciência e Saúde Coletiva (imprés), v. 17, p. 1795-1804, 2012.
  • Consequências da judicialização das políticas de saúde: custos de medicamentos para as mucopolissacaridoses. Cadernos de Saúde Pública DINIZ, Debora; MEDEIROS, Marcelo; SCHWARTS, Anada Vanessa D. v. 28, p. 479-489, 2012.
  • O comércio de medicamentos de gênero na mídia impressa brasileira: misoprostol e mulheres. Cadernos de Saúde Pública DINIZ, Debora; CASTRO, Rosana. (ENSP. Imprés), v. 27, p. 94-102, 2011.
  • Entre a Dúvida e o Dogma: Liberdade de Càtedra e Universides Confessionais no Brasil. Brasília/Porto Alegre: LetrasLivres/Editora Livraria do Advogado, 2006. v. 1. 216p

Documentals

modifica
  • 2005 Uma História Severina (Una història Severina)
  • 2005 Hábeas Corpus
  • 2006 À Margem do Corpo (Al marge del cos)
  • 2006 Quem são Elas? (Qui són elles?)
  • 2007 Solitário Anônimo (Solitari anònim)
  • 2009 A Casa dos Mortos (La casa dels morts)

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Científicas, SINC Servicio de Información y Noticias. «Débora Diniz, la antropóloga que lucha por los abortos seguros del zika». www.agenciasinc.es. [Consulta: 11 març 2016].
  2. ↑ «MiradasDoc 09». miradasdoc.com. [Consulta: 11 març 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Débora Diniz». www.fd.unb.br. Arxivat de l'original el 12 de març de 2016. [Consulta: 11 març 2016].
  4. ↑ «Debora Diniz - International Women's Health Coalition» (en anglés). International Women's Health Coalition. Arxivat de l'original el 12 de març de 2016. [Consulta: 11 març 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Débora Diniz - Responsabilidade Social» (en portugués). responsabilidadesocial.com. [Consulta: 6 juliol 2010].
  6. ↑ «Entrevista». revistaepoca.globo.com. Arxivat de l'original el 2017-01-12. [Consulta: 6 juliol 2010].
  7. ↑ «Apresentação de Debora Diniz na audiência pública no Senado Federal sobre aborto». www.anis.org.br. Arxivat de l'original el 12 de març de 2016. [Consulta: 11 març 2016].
  8. ↑ «Ensino religioso no Brasil estimula o preconceito e a intolerância». www.unb.br. Arxivat de l'original el 27 de juny de 2010. [Consulta: 11 març 2016].
  9. ↑ «Debora Diniz ganha prêmio de Direitos Humanos da Universidade de São Paulo». forumplp.org.br. Arxivat de l'original el 28 de novembre de 2012. [Consulta: 6 juliol 2010].
  10. ↑ Organización Panamericana de Salud. «Debora Diniz de Brasil gana el premio "Manuel Velasco-Suárez" en Bioética 2002» (en castellà). Arxivat de l'original el 7 de novembre de 2007. [Consulta: 23 agost 2011].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Débora_Diniz&oldid=33481148»