Días de fútbol
Días de fútbol és un llargmetratge espanyol de 2003 dirigit per David Serrano de la Peña, autor també del guió, en el que va ser la seva òpera prima.[1][2] Segons el seu director es tracta d'una "comèdia amarga".[3]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | David Serrano de la Peña |
Protagonistes | Diego Martin (en) Eva Santolaria Lola Dueñas María Esteve Natalia Verbeke Pilar Castro Parrilla Secundino de la Rosa Márquez Ernesto Alterio Alberto San Juan Guijarro Fernando Tejero Nathalie Poza Maupain Roberto Álamo Pere Ponce i Alifonso Antonio de la Torre Martín Javier Gutiérrez Álvarez Aitor Merino Unzueta Luis Bermejo Prieto Diego Paris López |
Guió | David Serrano de la Peña |
Música | Miguel Malla |
Fotografia | Kiko de la Rica |
Muntatge | Rosario Sáinz de Rozas |
Productora | Telespan 2000 Estudios Picasso |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 19 setembre 2003 |
Durada | 118 min |
Idioma original | castellà |
Pressupost | 2.600.000 € |
Recaptació | 14.117.202 $ |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Lloc de la narració | Madrid |
Argument
modificaJorge té trenta anys i pensa que la seva vida no pot empitjorar. El seu treball el deprimeix i la seva xicota el deixa quan ell li demana matrimoni. Però encara que sembli mentida les coses sempre poden empitjorar i com a mostra només cal donar un cop d'ull als seus amics: Ramón no sap que el treu més de polleguera, si les ocurrències de la seva dona, o la seva més que perduda lluita contra l'alopècia; Gonzalo porta tant de temps estudiant Dret com buscant xicota, i a aquest pas no sembla que vagi a aconseguir cap de les dues coses; Carlos aspira a ser un gran actor però no ha passat de ser secundari a la telebotiga; Miguel és policia i pare de família però el seu somni és ser cantautor, la qual cosa fa sortir de polleguera a la seva dona.
L'únic que sembla portar controlades les regnes de la seva vida és Antonio, però això no vol dir gaire tenint en compte que acaba de sortir de la presó. Creuen que ha arribat el moment de canviar les seves vides i la brillant solució que troben és tornar a muntar l'equip de futbol que tenien de joves, i per fi guanyar alguna cosa en la seva vida, encara que sigui un trofeu de futbol 7.[4]
Repartiment
modifica- Ernesto Alterio - Antonio
- Natalia Verbeke - Violeta
- Pere Ponce - Carlos
- Alberto San Juan - Jorge
- Fernando Tejero - Serafín
- María Esteve - Carla
- Secun de la Rosa - Gonzalo
- Nathalie Poza - Patricia
- Roberto Álamo - Ramón
- Lola Dueñas - Macarena
- Pilar Castro - Bárbara
Premis
modificaCategoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor director novell | David Serrano de la Peña | Candidat |
Millor actor | Ernesto Alterio | Candidat |
Millor actriu revelació | Nathalie Poza | Candidata |
Millor actor revelació | Fernando Tejero | Guanyador |
Millor muntatge | Rosario Sáinz de Rozas | Candidata |
Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor actor de repartiment de cinema | Secun de la Rosa | Guanyador |
Millor actriu de repartiment de cinema | Nathalie Poza | Candidata |
Millor actriu revelació | Nathalie Poza | Guanyadora |
Millor actor secundari de cinema | Fernando Tejero | Candidat |
Referències
modifica- ↑ David Serrano debuta como directorde cine con «Días de fútbol», ABC, 11 de setembre de 2003
- ↑ David Serrano, el guionista de "El otro lado de la cama", passa a dirigir a "Días de futbol", ccma.cat
- ↑ David Serrano: "Días de cine" es una comedia, pero es amarga", El Periódico de Aragón 16 de febrer de 2007
- ↑ Días de futbol a Fotogramas
- ↑ Días de fútbol al web dels premis Goya
- ↑ 'Aquí no hay quien viva' y 'Te doy mis ojos', grandes ganadoras en los Premios Unión de Actores, El Mundo, 11 de maig de 2004
Enllaços externs
modifica- Días de fútbol a Historia de nuestro cine