Rosario Sáinz de Rozas
Rosario Sáinz de Rozas, també coneguda com a Rori Sáinz de Rozas, és una muntadora i editora cinematogràfica espanyola, nominada tres cops al Goya al millor muntatge. Va començar la seva carrera com assistent del departament d'edició el 1966 a La busca d'Angelino Fons, el 1968 a Si volvemos a vernos de Francisco Regueiro, el 1970 a Las secretas intenciones d'Antxon Ezeiza i el 1976 a Retrato de familia d'Antonio Giménez Rico.
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | muntadora  |
 
| |
Va editar el seu primer llargmetratge el 1975 a La trastienda de Jordi Grau i Solà, però no tornà a fer d'editora fins al 1990 amb Las cartas de Alou de Montxo Armendáriz, amb la que fou nominada per primer cop al Goya al millor muntatge.[1] El 1997 fou nominat novament al Goya al millor muntatge per Secretos del corazón, també de Montxo Armendáriz.[2] El 2004 fou nominada novament al Goya al millor muntatge per Días de futbol de David Serrano.[3] També ha col·laborat en pel·lícules cubanes com Un paraíso bajo las estrellas (2000) i Perfecto amor equivocado (2004).[4]
Filmografia com a editora
modifica- La trastienda (1975)
- Las cartas de Alou (1990)
- Todos a la cárcel (1993)
- Historias del Kronen (1995)
- Secretos del corazón (1997)
- Un paraíso bajo las estrellas (2000)
- Yoyes (2000)
- Silencio roto (2001)
- Torremolinos 73 (2003)
- Días de futbol (2003)
- Obaba (2005)
- Fútbol, el nacimiento de una pasión (2005)
- La gran final (2006)
Referències
modifica- ↑ Las cartas de Alou al web dels Premis Goya
- ↑ 'Secretos del corazón', 'La buena estrella' y 'Martín Hache' optan al Goya a la mejor película, El País, 31 de desembre de 1997
- ↑ Días de futbol al web dels Goya
- ↑ Rory Sáinz de Rozas Arxivat 2019-08-30 a Wayback Machine. a cubacine.cult