Denominació d'Origen Terra Alta
La Denominació d'Origen Terra Alta està formada pels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. És la denominació d'origen més elevada i més meridional de Catalunya.
 | |
| Certificat de producte | Denominació d'Origen  |
|---|---|
| Seu | Gandesa |
| Estat | Espanya |
| Superfície | 5820 ha (2015) |
| Viticultors | 1.251 |
| Varietats blanques | Garnatxa blanca, macabeu i parellada |
| Varietats negres | Garnatxa negra, garnatxa peluda i samsó |
| Producció | 50318 hl (2015) |
| Cellers | 49 |
| Mapa localitzador | |
 | |
| Coordenades | 41° N, 0° E / 41°N,0°E |
| Font: INCAVI | |
Geografia
modificaLa comarca està situada en un altiplà limitat pels Ports de Beseit al sud, i les serres de Pàndols i Cavalls al sud-oest. Les vinyes s'estenen cap al nord i l'oest de la comarca a una alçada entre 300 i 500 m.
És característic de la Terra Alta el cultiu en terrasses entre unes valls de difícil accés. El sòl és calcari amb un bon drenatge. El clima és continental, la insolació és excel·lent, la pluviositat és baixa i els vents són de garbí i cerç.
Història
modifica
Els Costums d'Orta (1296) i de Miravet (1319) ja regulaven la venda del vi de la comarca. Però no va ser fins a finals del segle xix que es va generalitzar el conreu de la vinya. Amb la plaga de la fil·loxera, va augmentar la demanda de raïm de la DO Terra Alta[1] per part dels productors, primer els francesos i després de les comarques veïnes que avui són la DO Tarragona i DOQ Priorat.
A principis del segle XX l'organització de cooperatives va ser un revulsiu. Avui onze del dotze municipis de la denominació disposen d'un celler cooperatiu. Destaquen pel seu valor arquitectònic els cellers modernistes del Pinell de Brai i de Gandesa, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
El 1972 es va constituir el Consell Regulador de la Denominació d'Origen.
Vinificació
modificaDestaquen el vins blancs de les varietats autòctones de garnatxa blanca i macabeu.[2] Els vins blancs joves resulten frescos i equilibrats, i envellits en bóta de roure són amb cos i grau.
Els vins negres són de color robí fort i estructura complexa, elaborats amb samsó, garnatxa negra i garnatxa peluda.
Els vins de licor (mistela, vi dolç natural i vi ranci) són tradicionals. L'acció natural del cerç i l'elevada insolació permeten veremes riques en sucres.
La meitat de la producció es destina a l'exportació, de la qual el 70% va a Alemanya.
A partir de l'abril del 2020, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO) Terra Alta inclou el morenillo a la llista de varietats autoritzades, una varietat conreada exclusivament a la Terra Alta.[3][4][5][6][7]
Referències
modifica- ↑ Tarragona, Visit «La DO Terra Alta rep un premi per l'organització del concurs «GRENACHES DU MONDE 2018»». Visit Tarragona.
- ↑ Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «El Morenillo formarà part de les varietats de raïm de la DO Terra Alta». Tarragona Digital. Arxivat de l'original el 2019-01-23. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «The Morenillo grape (finally) gets official permission» (en anglès). Hudin.com.
- ↑ «Resolución de 20 de marzo de 2020, del Instituto Catalán de la Viña y el Vino, por la que se publica la resolución favorable de la modificación del pliego de condiciones de la Denominación de Origen Protegida Terra Alta.» (en castellà). BOE, 03-04-2020. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «DO Terra Alta | La varietat morenillo, ja autoritzada, es reivindica com una de les puntes de llança dels vins negres a la DO Terra Alta». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Pliego de condiciones DOP "Terra Alta" (en castellà) [Consulta: 5 maig 2020].
Enllaços externs
modifica- DO Terra Alta - lloc web oficial, amb els cellers, rutes enoturístiques, el reglament, etc.
- Coneix el vi català: DO Terra Alta, Denominacions d'Origen catalanes, INCAVI, GenCat.
- Ruta del Vi de la DO Terra Alta, Consell Regulador.
- DO Terra Alta, Catalunya Conventions Bureau, Turisme, GenCat.
- Reglament de la DO, publicat al DOGC núm 4365 del 18-4-2005.