Ports de Tortosa-Beseit

serralada del País Valencià i Catalunya
(S'ha redirigit des de: Ports de Beseit)
Aquest article tracta sobre el massís muntanyenc. Vegeu-ne altres significats a «Parc Natural dels Ports».

Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit,[2] Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Infotaula de geografia físicaMassís del Port
Imatge
El massís dels Ports vist des de l'oest
Tipusserra
Localització
Entitat territorial administrativaCastelló (País Valencià), província de Tarragona (Catalunya), província de Terol (Aragó), País Valencià (Espanya), Catalunya (Espanya) i Aragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBaix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Baix Maestrat i Montsià
Map
 40° 48′ 28″ N, 0° 19′ 07″ E / 40.8078°N,0.3186°E / 40.8078; 0.3186
SerraladaSistema Ibèric
SerraSerra de les Falconeres, serra del Àguila, serra de Rastell, Los Curullons, Moles de Raudorar, serra de la Fortalesa, serra de Caro, serra de la Puca, serra de Rafalgari, serra de Paüls, serra de les Deveres, serra de l'Escaleta, serra d'Encanader, serra del Pedregal, serra del Coc, serra de l'Espina, Muntanyes de Benifassà
Format per
Dades i xifres
Cims destacatsMont Caro, Tossal d'En Canader, Mola de l'Hereu, Pic de Cervera, Mola del Boix, Mola del Boixet, el Castellar, la Portella del Pinell, Curullons, el Negrell, Mola de la Castellona, Farrubio, Penyaflor, Mola de Catí, Tossal del Rei, Tossa Blanca, Mola de Lli, Tossal de Tall Nou, Tossal de l'Espada, la Ballestera, Mola de la Paridera, Muntanyola, la Tossa, Tossal de Joan Gran, Tossal de la Forca, Tossal d'en Grillo, L'Espina, Penyagalera, Castell de l'Airosa
Altitud1441[1]
Punt més altel Caro Modifica el valor a Wikidata  (1.442 m Modifica el valor a Wikidata)
MaterialCalcari
Superfície800 km² Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES2420036 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeCretaci Modifica el valor a Wikidata
Els Ports nevats a l'hivern

Particularitats modifica

És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.

Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.[3]

En època medieval i moderna, la fusta que s'hi produïa, juntament amb la que baixava per l'Ebre, va convertir Tortosa en un dels grans centres de distribució de bigues i cabirons per a la construcció d'edificis arreu de la Corona d'Aragó, i fins i tot més enllà, fins al punt que en diversos punts de la Mediterrània els grans troncs eren anomenats "tortosins".[4]

Orografia modifica

Els Ports estan formats per un conjunt de serres com la Serra de l'Espina[5] (1.181 m) o la Serra d'Encanader (i el Tossal d'En Canader), la segona altitud[6] (1.393 m),[2] i la màxima altura del Matarranya (a la Franja de Ponent). La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro[7] de 1.441 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona. Destaca també el pic de Cervera, amb 1.347 metres d'altitud[2] i el Tossal del Rei (1.356 m).[8]

Altres accidents geogràfics destacats són: el Coll de l'Assucac,[9] el Tossal de la Coscollosa (879 m),[10] el Castell de l'Airosa, la Penya Galera (1.029 m),[11] el Montsagre, contrafort format pel Montsagre de Paüls (1.050 m), el Montsagre d'Horta (1.087 m), el Tossal d'en Grilló (1.072 m)[12] i les Moletes d'Aran (1.228 m).[13]

Flora modifica

Hi ha una gran varietat de comunitats vegetals, les quals són: les màquies; els carrascars i alzinars; les pinedes de pinassa; les pinedes de pi roig, normalment barrejades amb les de pinassa; les fagedes; les zones culminants; vora de rius; cingleres i pinedes de pi blanc.

Màquies modifica

Són comunitats vegetals que s'estenen per les parts baixes del massís fins als 500 msm, depenen també de l'orientació i de la vessant en què es trobin (podem trobar màquies a 800 msm en alguns punts).

Estan formades per arbustos molt ben adaptats a la sequera i als animals herbívors (amb fulles petites i punxegudes). Hi dominen el coscoll o garric (Quercus coccifera), la matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), el margalló (Chamaerops humilis) l'única palmera autòctona d'Europa, l'argilaga (Ulex parviflorus), l'argilaga borda (Genista scorpius), el ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), la frígola (Thymus vulgaris), el romer (Rosmarinus officinalis), la rojeta (Rubia peregrina), el cepell o bruc d'hivern (Erica mutiflora) i l'ullastre o olivera borda (Olivea europaea ssp. sylvestris).

Pinedes de pi blanc modifica

És una comunitat vegetal on l'espècie dominant és el pi blanc (Pinus halepensis). Forma boscos fins als 600 msm i presenta un sotabosc en el qual podem trobar: savina (Juniperus phoenica), el càdec (Juniperus oxycendrus), matissa (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) o el garric (Quercus coccifera). També trobem plantes enfiladisses o lianes com ara el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l'arítjol (Smilax aspera), la rojeta (Rubia peregrina) o la vidiella (Clematis flammula).

Parcs naturals modifica

L'any 1966 es va crear la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Besseit per fomentar, conservar i protegir les espècies cinegètiques que hi vivien per permetre’n, posteriorment, el seu aprofitament. Aquest espai, protegit i gestionat sota la legislació de la caça, pertany a tres províncies i a tres Comunitats Autònomes diferents. Amb el temps, s'han anat protegint sota les figures de protecció natural vigents a cadascuna d'elles:

Galeria modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. "Catalunya Turisme", Generalitat de Catalunya
  4. Vidal Franquet, Jacobo «“Con su madera se hacen alfarjes para edificios regios”: Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción». Svmma, 6, 2015, pàg. 25-47.
  5. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Beceite». Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 15 setembre 2016].
  15. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Peñarroya De Tastavins». Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 15 setembre 2016].
  16. «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fuentespalda». Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 15 setembre 2016].

Bibliografia disponible modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ports de Tortosa-Beseit