La Pobla de Benifassà

municipi del País Valencià

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. El seu territori abasta la major part de la Tinença de Benifassà.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Pobla de Benifassà
Imatge
Vista de la Pobla

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 39′ 23″ N, 0° 09′ 24″ E / 40.6563°N,0.1566°E / 40.6563; 0.1566
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaBaix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població235 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,73 hab./km²)
Gentilicipoblatana, poblatà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície136 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud705 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVíctor Gargallo Bel Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12599 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12093 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12093 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblapobladebenifassa.es… Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

La Pobla de Benifassà té un terme extens, molt esquerp i muntanyós, dominat per les muntanyes de Benifassà, una serra amb gran valor botànic i faunístic (cabres salvatges, voltors, falcons, rossinyols, etc.), travessat pels rius de la Canal, de l'Empedrada i Sénia, molt maltractat, segons denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l'accés als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la truita. Els paratges més destacables són, a banda dels boscs de pi, alzina, carrasca, faig, etc., els barrancs de la Tenalla, l'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el pantà d'Ulldecona; les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratxà; el Tossal dels Tres Reis, a Fredes (1.356); el Racó dels Presseguers; el Portell de l'Infern, i la cova de l'Àngel.

Etimologia

modifica

Sanchis Guarner va determinar la grafia segons la pronúncia de la gent dels Ports, la mateixa Tinença de Benifassà i el Maestrat, això és, la no articulació de la -r final. L'estudiós recull també mostres d'antigues grafies, per exemple, la que apareix en l'Spill de Jaume Roig: "Per la fredor/ molt me cansà/ Benifaçà/ e Vallivana".

Municipis limítrofs

modifica

Limita amb Castell de Cabres i Rossell al Baix Maestrat, Vallibona a la comarca dels Ports, Pena-roja i Vall-de-roures a la comarca aragonesa del Matarranya i la Sénia a la comarca catalana del Montsià.

Nuclis de Població

modifica

Història

modifica

La Tinença o Setena de Benifassà està formada per set localitats del Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes, i la Pobla de Benifassà. Va pertànyer en feu a l'Abat del Monestir, actualment ocupat per monges cartoixes de l'Orde de Sant Bru únic a Espanya.

 
Vista del Ballestar

Durant l'època musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupava a recer del castell de Beni Hassan, que fou conquerit per Jaume I (1208-1276), el qual ordenà construir el primer monestir del Cister al País Valencià; fou l'abat del monestir, Berenguer de Concavella, amb una carta pobla de l'11 de gener del 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari, qui va fundar el poble que històricament es mantingué dintre de la Tinença de Benifassà.

la Pobla

modifica

Va ser fundada per l'abat Berenguer de Concavella amb una carta pobla, la de l'11 de gener de 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari. En el seu terme es troben les restes del monestir de Benifassà, fundat per monjos del Monestir de Poblet en 1233 i que en 1250 ja era un dels grans senyorius eclesiàstics valencians medievals. També es troba en el seu terme el poblat de Mangraner, la carta pobla del qual és de 4 de maig de 1269.

 
Vista del Boixar

Pedania de la Pobla de Benifassà que també va pertànyer a la Tinençia de Benifassà, ja que, després de la conquesta cristiana del segle xiii, era patrimoni del monestir homònim. El 15 de març de 1236, Blasc d'Alagó va realitzar una primera repoblació juntament amb Fredes, atorgant carta pobla a favor de Domènec Berenguer. En 1463 va quedar totalment despoblada a conseqüència de la guerra civil de Catalunya. És molt interessant el Llibre d'Establiments que arreplega els acords municipals sobre ús del terme. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle xix.

 
Vista de Fredes

És el poble més septentrional del País Valencià i es troba a 1.090 m d'altitud. Històricament, va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle xiii al senyoriu del monestir homònim. Va rebre una primera carta pobla de Blasc d'Alagó el 15 de març de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i també en temps de Felip IV quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle xix. En 1977 va ser annexionat a la Pobla de Benifassà. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer que es va fundar al Regne de València. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolàstica, en la qual es va establir una comunitat cistercenca procedent del Monestir de Poblet, en 1233, aprofitant el castell que els musulmans anomenaven de Beni-Hazà. En 1250 els monjos es van traslladar a les noves dependències, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'església va ser acabada en 1276 i a partir d'aquí el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d'esplendor i altres de penúries, fins que les guerres de la Independència i de Successió van acabar arruïnant-lo. Després de l'exclaustració de 1834 va ser ocupat pels carlistes, i Cabrera va convertir-ne les dependències en hospital de sang i camp de concentració. Tot això va ser causa de dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Actualment és propietat de l'orde de Sant Bru, que va establir la primera cartoixa femenina d'Espanya, després de la reconstrucció realitzada per la Diputació de Castelló.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2021
Població 269 254 243 228 256 246 252 263 299 296 283 316 290 254 213

Distribució de la població entre els diferents nuclis:

Entitat de població Habitants (2013)
La Pobla 111
Fredes 39
El Ballestar 37
Coratxà 22
El Boixar 18
Convent de Benifassà 11
Mas del Molí de l'Abat 9
Sant Pere 4
Mangraner 3

Alcaldia

modifica

Des de 2015 l'alcalde de la Pobla de Benifassà és David Gil Ventaja del Partit Popular (PP).[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Adell Adell UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Ramón Royo Giner PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Ramón Royo Giner PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Ramón Royo Giner PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Ramón Royo Giner PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José García Diana PP 03/07/1999 --
2003–2007 José García Diana PP 14/06/2003 --
2007–2011 Víctor Gargallo Bel PSD 16/06/2007 --
2011–2015 Víctor Gargallo Bel PP 11/06/2011 --
2015–2019 David Gil Ventaja PP 13/06/2015 --
2019-2023 David Gil Ventaja PP 15/06/2019 --
Des de 2023 David Gil Ventaja PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Economia

modifica

Les activitats econòmiques són la ramaderia i la restauració.

Monuments

modifica
 
Convent de Santa Maria de Benifassà

Monuments religiosos

modifica

Monuments civils

modifica
  • Castell de Beni-Hazà. Castell musulmà sobre el qual es fundà el monestir i del qual romanen restes escasses, dintre del monestir.
  • Castell del Boixar. D'origen musulmà, fou destruït durant la conquesta cristiana.
  • Ajuntament. Construït sobre un dels casalots nobiliaris que omplin el poble.

Llocs d'interés natural

modifica

Així mateix, al terme de la Pobla de Benifassà hi ha les microrreserves de flora següents: Molí de l'Abat, Tossal de Mitjavila, Punta de Solà d'En Brull, Font de l'Ombria, Salt de Robert, Mas del Peraire, Tossal d'en Cervera, Carrascal del Mas del Peraire, Racó dels Presseguers i Pouet de Fèlix.

Festes i celebracions

modifica

Referències

modifica
  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE (En 1981 ha estat compatibilitzada la població dels nous pobles incorporats al municipi: El Ballestar, Boixar, Coratxà i Fredes).
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla de Benifassà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
  4. Parella, Miquel. Informació geotoponímica: tendències actuals i futures en un context internacional (pdf). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007, p. 25.  Arxivat 2018-12-10 a Wayback Machine.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica