Castell de Cabres

municipi del País Valencià

Castell de Cabres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella. Depenent de la font, alguns consideren que el municipi forma part de la comarca dels Ports. És el límit entre l'antic terme de Morella i la Tinença de Benifassà. La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres, són els únics pobles de la Tinença que mantenen municipi propi. Amb només 18 habitants, és el municipi valencià més petit.

Infotaula de geografia políticaCastell de Cabres
Escut d'armes
Escut d'armes
Castelldecabres2.JPG
Vista de Castell de Cabres a l'hivern Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Castell de Cabres respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 39′ 00″ N, 0° 02′ 00″ E / 40.65°N,0.033333333333333°E / 40.65; 0.033333333333333Coord.: 40° 39′ 00″ N, 0° 02′ 00″ E / 40.65°N,0.033333333333333°E / 40.65; 0.033333333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesBaix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total22 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat0,72 hab/km²
Gentilicicastellenca, castellenc Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Part deMancomunitat Comarcal dels Ports i Taula del Sénia Modifica el valor a Wikidata
Superfície30,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.129 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Festa patronalSant Llorenç
(primera setmana de setembre)
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaría José Tena Gasulla (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12319 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12037 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12037 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcastelldecabres.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Herbers, Morella i Vallibona a la comarca dels Ports, la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat i Pena-roja a la comarca aragonesa del Matarranya.

GeografiaModifica

Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el riu Escalona, el camí de sant Cristòfol, les antigues mines, la font del Raix i els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de magnífiques panoràmiques. Està situat a 1140 metres sobre el nivell del mar.

HistòriaModifica

Vol la llegenda que el nom de Castell de Cabres provinga d'una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell amb moltes cabres i nuant una teia a cada una de les banyes de les cabres aconseguint d'aquesta manera intimidar l'enemic que es pensà que el castell estava ple de gom a gom i aixecà el setge. Es creu que va ser fundada pels àrabs, en època musulmana es trobava en el districte de Morella. Fou conquistada inicialment en 1195 per Alfons II (1157-1196), qui la cedí al bisbat de Tortosa. El nucli va quedar abandonat fins a la seua conquesta definitiva per Jaume I en 1233. En 1237 foren fundats al seu terme els llocs de Mola Escaboça i Vilanova, que aviat romangueren despoblats. En 1238, una vegada fundat el monestir de Santa Maria de Benifassà, passà a formar part de la tinença d'aquest, satisfent dos terços del delme de collites i ramaderia. Fou poblada el 6 de gener de 1239 per Balasc d'Alagó. En 1423, a conseqüència de la guerra de Catalunya, restà despoblat. Durant el segle xix, Castell de Cabres va patir els danys de les guerres carlines, especialment durant la primera guerra, també coneguda per la ‘Guerra de Cabrera’, pel nom del general carlista.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 22 21 19 18 19 19 19 18 18 18 16 17 17 15

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 2 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castell de Cabres

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   María José Tena Gasulla
José Ramón Segura Giner
9 (  )
8 (  )
50,00% 2 ( )
Partit Popular   Maria Isabel Orero Oms
José Antonio Meseguer Barreda
8 (  )
7 (  No)
43,75% 1 ( )
Vots en blanc   0 0,00%
Total vots vàlids i regidors 16 100 % 3
Vots nuls 1 5,88%
Participació (vots vàlids més nuls) 17 100%**
Abstenció 0* 0,00%**
Total cens electoral 17* 100 %**
Alcaldessa: María José Tena Gasulla (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (2 vots del PSPV)
Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Castell de Cabres és María José Tena Gasulla del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Ovidio Tena Segura UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Miquel Querol Viñals PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Amador Prades Segura PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Vicente Prades Sabater PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Mª Paz Querol Giner PP 11/06/2011 --
2015–2019 Mª Paz Querol Giner PP 13/06/2015 --
Des de 2019 María José Tena Gasulla PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

EconomiaModifica

L'economia castellenca és agrícola (secà), ramadera (porc, be i cabra) i apícola. Fins al 1957 s'explotaren mines de carbó, que es distribuïa pels pobles de la zona, a la masia de Godes i al mas del riu.

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle xvi.

Actualment té completament destruït el sostre i els arcs s'han enfonsat a conseqüència d'un incendi en 1936 i del pas del temps, no obstant això, encara queden en peus els murs i la porta que aquesta formada per un arc de mig punt dovelat, que es remata per un cordó modulat que segueix l'arc. La portada està llaurada amb grans peces de pedra calcària del país. Es tracta d'un exemple d'ermita de la Reconquesta de planta rectangular, que tenia una petita espadanya en el buit de la qual havia col·locat una campana que va ser fabricada en 1767.

És de planta claustral i acadèmica aragonesa. Conserva interessants estucs i pintures al fresc de finals del segle xviii, en origen tal vegada d'Oliet, que representen els quatre evangelistes, els pares de l'Església i les virtuts. Es conserva un calze sobredaurat gòtic, punxó de Morella, creu de rogacions gòtica de finals del segle XV (1495), punxó de Morella, atribuït a Bernart Santalínia, creu processional major gòtica (1480) atribuïda a Joan Santalínia. Destaca la pila baptismal del segle xiii, i la seva torre campanar construïda de carreus i la creu que remata la seva coberta.

Monuments civilsModifica

Actualment el castell ha desaparegut pràcticament per complet, i únicament poden apreciar-se escasses restes del que van ser les seves muralles. Hi hagué segurament un senzill castell roquer, amb torre central i muralla, lloc avançat de les més grans fortaleses dels voltants.

Segons compte una vella llegenda de Castell de Cabres se li va imposar aquest nom, perquè en una guerra de fa moltíssims anys, en el poble no quedaven més que avis, dones i nens, perquè els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigilància en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-lo a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-lo, van fer pujar al castell totes les cabres que havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes dutes per soldats, pel que, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada precipitadament. Amb aquesta estratègia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell i " de "Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van arruixar a l'enemic.

  • Pou de la Vila.

En un extrem de la Plaça de l'Església se situa un antic pou d'aigua. Durant molts anys va servir a la població de dipòsit d'aigua que recollia l'aigua de la pluja. Aquesta aigua es recollia per mitjà d'una galleda de cinc amb sistema de corriola tancada. Actualment, es pot observar el conjunt del pou i com es podia accedir a l'interior d'aquesta cisterna, per una petita porta que es tancava de l'exterior amb una reixa de creueria.

Llocs d'interésModifica

  • El Bovalar. Microrreserva de Flora.
  • Font del Raix. Font romànica amb aveurador.
  • Riu Castell de Cabres. Entre els termes municipals d'Herbers i Castell de Cabres, discorre aquest barranc entre formacions muntanyenques i un camí mil·lenari que uneix a les poblacions anteriorment citades. Entre els múltiples atractius que presenta aquest itinerari destaca la vegetació exuberant, les mines abandonades de Castell de Cabres i el Molí de la Rambleta.

Festes i gastronomiaModifica

  • Sant Llorenç. Se celebra la primera setmana de setembre.
  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dissabte i diumenge després de Pasqua. El dissabte al matí les dones del poble preparen la tradicional "rosca de Sant Vicent", amb la massa es prepara un rectangle, el centre del qual es deixa buit, després es col·loquen tres dotzenes d'ous durs sobre la massa, aquests ous s'adornen amb una corona feta de pasta i confits. Finalment es posa la rosca al forn. La finalitat de la rosca és rifar-la per a recaptar fons per a pagar les festes. El diumenge es fa l'oferta, on se subhasten pel sistema de licitacions els productes típics de la zona que regalen els veïns.

ReferènciesModifica

  1. «Història del poble». Ajuntament de Castell de Cabres. Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: 27 abril 2016].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011).
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.168 [Consulta: 6 desembre 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 5. inserció=1870 [Consulta: 6 desembre 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Castell de Cabres», 26-05-2019. [Consulta: 6 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Castell de Cabres. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 7 desembre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cabres