Obre el menú principal

Oliete

municipi de la província de Terol, Espanya

Oliete és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs. Té una població de 357 habitants (INE 2017).

Infotaula de geografia políticaOliete
Bandera de Oliete (Teruel).svg Escudo de Oliete (Teruel).svg
Oliete TE 12.JPG

Localització
 40° 59′ 37″ N, 0° 40′ 47″ O / 40.9935373°N,0.6796425°O / 40.9935373; -0.6796425
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol

Capital Oliete
Població
Total 364 (2018)
• Densitat 4,26 hab/km²
Gentilici olietà
Idioma castellà
Geografia
Superfície 85,481085 km²
Altitud 541 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Ramiro Alfonso Carod
Identificador descriptiu
Codi postal 44548
Fus horari
Codi de municipi INE 44172
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La llegenda local diu que el poble va ser fundat per un tal Jeremias Oliete quan fugia dels visigots que entraven a Espanya pel nord, Jeremias intentar protegir el territori on estava instal·lat el poble a través de grans vidres de terreny on es podia veure l'entrada de l'enemic. En la gran batalla de l'Avenc va ser on Jeremias vèncer als visigots i va lliurar a Oliete de la conquesta per part d'aquests. Encara queden descendents del fundador, els quals conserven el cognom Oliete com a record de la seva gran llinatge.

Llocs d'interèsModifica

El municipi compta amb gran quantitat de llocs d'interès. Aquests es poden dividir en:

Dins el casc urbà:

  • La Iglesia de Ntra. Sra. de la Asunción (s. XVIII): de la qual destaca el seu campanar mudèjar.
  • Casa de la Donjuana (s. XVI): Es tracta d'una construcció senyorial renaixentista situada a la plaça de l'església.
  • La Ermita de San Bartolomé: Situada a la plaça del seu mateix nom, és l'única ermita que es troba dins del nucli urbà, i que fa honor al seu patró, Sant Bartomeu.
  • El Arco de los Santos Mártires: Es troba a l'inici de la Calle Mayor.
  • El Arco de Santa Bárbara: Es troba al final del carrer homònim.
  • El Arco del Pilar: Es troba al final de la Calle Baja. Cal destacar que aquests tres arcs daten de l'Edat Mitjana i que eren les tres entrades fortificades del poble.

Dins el terme municipal:

  • Embassaments:
    • Pantano de Cueva Foradada: Aquest embassament recull les aigües del riu Martín. La seva presa, que va ser construïda entre els anys 1903 i 1927, té una capacitat de 22 hm3. En les ribes d'aquest pantà es poden trobar fauna abundant com voltors, àguiles o cabres salvatges.
    • Pantano del Congosto: Recull les aigües del Riu Escuriza. Va ser construït a finals del segle XIX..
  • Ermites:
    • Ermita de la Virgen del Cantal: El santuari va ser construït cap a l'any 1660, en honor a una imatge de la Verge amb el nen Jesús en braços, que va aparèixer al lloc oculta en un forat i sota un cantal -en aragonès, roca- que la protegia, al que deu el seu nom.
    • Ermita del Calvario: Construcció d'una sola nau, data de l'any 1680.
    • Ermita de San Pedro de los Griegos.
  • Patrimoni prehistòric:
    • El Frontón de la Tía Chula (pintures rupestres): Es tracta d'un petit conjunt de pintures esquemàtiques, datades entre les èpoques 'eneolítica' i del 'Bronze Mitjà' (2500 fins a 1600 aC). A més, sobre la roca en què s'assenten aquestes pintures, hi ha un orifici pel qual passa la llum solar en els equinoccis de primavera i tardor, constituint el santuari solar més antic del món, d'uns 4500 anys d'antiguitat.
  • Poblats ibers:
    • El Palomar : El poblat, de planta rectangular, constitueix un conjunt excepcional i il·lustratiu de les formes de vida de les poblacions ibèriques en aquesta regió, durant el període comprès entre els Segles III aC (quan es data la seva construcció) i el I aC (la seva destrucció es data cap a l'any 79-72 aC durant les guerres sertorianes).
    • El Cabezo de San Pedro de los Griegos: Destaca per les seves dues torres originals, les quals són considerades les més antigues d'Aragó.
  • Patrimoni natural:
    • La Sima de San Pedro de los Griegos: Aquesta cavitat, d'uns 100 metres de diàmetre i 108 metres de profunditat, és un avenc únic a Europa, tant per les seves descomunals dimensions com per la biodiversitat que alberga en el seu fons, amb un llac d'aproximadament uns 25 metres de profunditat.
    • Huerta (horta): Si bé anys enrere es caracteritzava per la seva gran extensió i productivitat, actualment es troba en recessió i una mica d'abandonament, promogut per l'acusat èxode rural patit durant la segona meitat del segle XX.
    • Olivar: Al municipi és abundant i de varietat Empeltre. Com a curiositat, el poble deu el seu nom a aquest cultiu, ja que Oliet deriva del llatí olivetum (olivar). Actualment, el 70% de l'olivar està en abandonament. Oliet forma part de la Denominació d'Origen Aceite del Bajo Aragón. El projecte Apadrinaunolivo.org intenta recuperar les 100.000 oliveres abandonades.
    • Chopera: Formada per pollancres i plantada a mitjans del segle XX, ocupa aproximadament una quarta part de l'horta de la localitat.

Personatges il·lustresModifica

  • Emilio Galve, jugador de bàsket.
  • Alejandro Cañada, pintor.
  • Marcos Peña Royo, governador de Terol.

Demografia[1]Modifica

Presenta unes característiques demogràfiques típiques de l'interior peninsular de manera molt accentuada. Cal destacar el descens poblacional després de la Guerra Civil a causa de l'èxode rural, i l'envelliment de la població actual, amb més d'un 40% de majors de 65 anys.

Gràfica d'evolució demogràfica d'Oliete entre 1877 i 2017Modifica

 

ReferènciesModifica

  1. «INEbase. Alteraciones de los municipios» (en es). [Consulta: 21 març 2018].

Enllaços externsModifica