Dada Lekhraj
Lekhraj Khubchand Kripalani (Hyderabad, Sindh, Índia Britànica, 15 de desembre de 1876 - Mont Abu, Rajasthan, 18 de gener de 1969), també conegut com a Dada Lekhraj, va ser el fundador de Brahma Kumaris.[1][2]
  | |
| Nom original | (hi) लेखराज खूबचंद कृपलानी |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 desembre 1876 Hyderabad (Pakistan) |
| Mort | 18 gener 1969 (92 anys) Mont Abu (Índia) |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme |
| Es coneix per | Fundador de Brahma Kumaris |
Biografia modifica
Nascut a Hyderabad, Sindh, Índia Britànica, Lekhraj Kripalani va fer fortuna amb un negoci de joies a Calcuta.[3][4] Durant els anys cinquanta, Kripalani va tenir unes visions i es va retirar, tornant a Hyderabad i recuperant l'espiritualitat.[5]
El 1932, Lekhraj va fundar una organització espiritual anomenada "Om Mandali". Originalment seguidor del grup Vixnuisme Vallabhacharya[6] i membre de la comunitat de Bhaiband,[7] es diu que va tenir 12 gurus,[8] però va començar a predicar i dirigir els seus propis "satsangs" que, el 1936, havien atret al voltant de 300 persones de la seva comunitat, algunes d'elles d'alt poder adquisitiu. Segons les afirmacions de BKWSU, un familiar va informar que un ésser espiritual (Shiv) va ingressar en el seu cos i va parlar a través ell.[9] Des de llavors, Lekhraj ha estat considerat pel BKWSU com un mitjancer de Déu, i com a tal, transmissor de missatges de gran importància dins del sistema de creences del moviment religiós.[10]
El 1937, Lekhraj va nomenar alguns dels membres del seu satsang per a dirigir un comitè al qual va transferir els seus bens. Aquest comitè, conegut com a Om Mandali, era el nucli del Brahma Kumaris.[5] Diverses dones es van unir a Om Mandali, i van aportar els seus bens a l'associació.[11]
La comunitat Sindhi va reaccionar desfavorablement al moviment de Lekhraj a causa de la filosofia del grup que va advocar perquè les dones fossin menys sotmeses als seus marits; això, anava en contra de la tradició cultural en aquella època a l'Índia; també van predicar la castedat.[4][12][13]
Organitzacions com el Congrés Nacional Indi i Arya Samaj van acusar a Om Mandali de ser un desconcertant de la pau familiar. Algunes de les esposes de Brahma Kumari van ser maltractades per les seves famílies, i Lekhraj va ser acusat de bruixeria i lleteria.[5] També va ser acusat de formar un culte i controlar la seva comunitat a través de l'art de l'hipnotisme.[14]
Per evitar la persecució, les accions legals i l'oposició dels familiars dels seus seguidors, Lekhraj va traslladar el grup d'Hyderabad a Karachi, on es van instal·lar en un ashram molt estructurat. El comitè Bhaibund anti-Om Mandli, que s'havia oposat al grup a Hyderabad, els va seguir.[15] El 18 de gener de 1939, les mares de dues nenes de 12 i 13 anys van presentar una demanda contra Om Mandali, a la Cort del Magistrat addicional a Karachi. Les dones, d'Hyderabad, van declarar que les seves filles eren detingudes injustament a l'Om Mandali de Karachi.[4] El tribunal va ordenar que les noies s'enviessin a les seves mares. Om Radhe de Om Mandali va apel·lar contra la decisió en el Tribunal Superior, on es va resoldre el conflicte. Més tard, els pares d'Hari es van convèncer de deixar que la seva filla quedés a l'Om Mandali.
Diversos hindús van continuar les seves protestes contra Om Mandali. Alguns membres hindús de l'Assemblea Sindh van amenaçar amb renunciar a menys que l'Om Mandali fos definitivament prohibit. Finalment, el govern de Sindh va utilitzar la Llei de modificació de la llei penal de 1908 per declarar a Om Mandali com una associació il·legal.[11] Sota la pressió dels líders hindús de l'Assemblea, el govern també va ordenar que l'Om Mandali tanqués i desocupés les seves instal·lacions.[16]
Després de la partició de l'Índia, el Brahma Kumaris es va traslladar al Mont Abu, al Rajasthan, a l'Índia l'abril de 1950.
Lekhraj va morir el 18 de gener de 1969, i Brahma Kumaris es va expandir posteriorment a altres països.[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Dalal, Roshen. Hinduism: An Alphabetical Guide. Penguin Books Limited, 18 d'abril de 2014, p. 368–369. ISBN 978-81-8475-277-9.
- ↑ Klostermaier, Klaus K. A Concise Encyclopedia of Hinduism. Oneworld Publications, 1 d'octubre de 2014, p. 53. ISBN 978-1-78074-672-2.
- ↑ 3,0 3,1 Hunt, Stephen J. Ashgate. Alternative Religions: A Sociological Introduction, 2003, p. 120. ISBN 0-7546-3410-8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hodgkinson, Liz. Peace & purity: the story of the Brahma Kumaris: a spiritual revolution. Deerfield Beach, FL: Health Communications, 2002, p. 2-29. ISBN 1-55874-962-4 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Abbott, Elizabeth. A history of celibacy. Cambridge: Lutterworth, 2000, p. 172-174. ISBN 0-7188-3006-7.
- ↑ Walliss, John. The Brahma Kumaris as a 'reflexive tradition': responding to late modernity. Aldershot: Ashgate, 2002. ISBN 0-7546-0951-0.
- ↑ Malkan, K.R.. The Sindh story. 2nd ed.. New Delhi: Sindhi Academy, 1997. ISBN 9788187096016.
- ↑ Hassija, Jagdish Chander. Adi Devː The First Man. Brahma Kumaris Information Services, 2003.
- ↑ Walliss, John «From world rejection to ambivalence: The development of millenarianism in the Brahma kumaris». Journal of Contemporary Religion. Taylor & Francis, Vol. 14, Núm. 3, 25-06-2008, pàg. 375–385. DOI: 10.1080/13537909908580876. ISSN: 1469-9419 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Hodgkinson, Liz. Peace & purity : the story of the Brahma Kumaris: a spiritual revolution. Deerfield Beach, FL: Health Communications, 2002, p. 58. ISBN 978-1558749627.
- ↑ 11,0 11,1 Hardy, Justice. Struggles and sorrows: the personal testimony of a chief justice. New Delhi: Vikas, 1984, p. 37-39. ISBN 0-7069-2563-7.
- ↑ Chryssides, George D. Historical Dictionary of New Religious Movements. Scarecrow Press, 2001, p. 35–36.
- ↑ Barrett, David V. The new believers: a survey of sects, cults and alternative religions. Londres: Cassell, 2001. ISBN 978-0-304-35592-1.
- ↑ Radhe, Brahma-Kumari. Is this justice?: Being an account of the founding of the Om Mandli & the Om Nivas and their suppression, by application of the Criminal Law Amendment Act of 1908. Pharmacy Printing Press, 1939, p. 35–36.
- ↑ Clarke, ed. by Peter B.. Encyclopedia of new religious movements. Londres: Routledge, 2006, p. 63-64. ISBN 978-0-415-26707-6.
- ↑ Coupland, Reginald. The Indian problem; report on the constitutional problem in India. Nova York: Oxford University Press, 1944 [Consulta: 3 agost 2017].