Dalmau de Queralt i Perellós

Baró

Dalmau de Queralt i de Perellós (ca. 1425-1499) va ser baró de Santa Coloma, fill de Guerau de Queralt i de Perellós i Francesca de Perellós.

Infotaula de personaDalmau de Queralt i Perellós
Biografia
Naixementc. 1425
Mort1499
  baró de Santa Coloma

Segons Joan Segura, vers 1444 es casa amb Violant Ros, ⁣[1] amb qui almenys tindran un fill, Joan, encara viu el 1471, però que mor abans que els seus pares.[2]

El 1447, possiblement en absència del seu pare, senyoreja la baronia de Santa Coloma.[3]

Com a membre del Consell del Principat, el setembre de 1461 participa en les gestions de la Diputació per tal que es compleixin els acords de Vilafranca (1461), segons els quals, mort Carles de Viana, es reclamava la presència de l'infant Ferran.[4]

En l'esclat de la guerra civil catalana, es posiciona a favor de Joan II. Vers l’agost de 1462, les tropes reials s’apoderen de Santa Coloma de Queralt; en conseqüència, Dalmau confisca la baronia de Santa Coloma al seu pare, Guerau, que s’havia posicionat a favor del General. Segura considera que podria tractar-se d’una estratègia dels Queralt per no perdre el control del feu, amb independència del bàndol guanyador del conflicte.[5]

El 17 d’octubre de 1462, la Diputació del General declara a Dalmau com a enemic de Catalunya. El gener de 1467, Joan II realitza gestions davant les institucions catalanes per alliberar Dalmau de la presó.[6]

En les acaballes de la guerra mor Guerau de Queralt, en una data compresa entre 1469 i 1471. S’acaba, d’aquesta manera, la rivalitat que mantenia amb Dalmau per la baronia de Santa Coloma.

El 1479, Dalmau forma part del seguici fúnebre de Joan II.[7] En els següents anys, treballa per augmentar el seu patrimoni: disputa jurídicament el castell de Tous (1482-83), pren possessió del senyoriu del Catllar (14 d’octubre de 1489)[8] i aprofita l’èxode dels jueus de Santa Coloma, en compliment de l'expulsió decretada per Ferran II (1492), per treure’n beneficis econòmics.[9]

El desembre de 1498 fa donació de la baronia de Santa Coloma al seu nebot, Guerau de Queralt i Requesens. Dalmau mort entre el 15 de maig[10] i el 22 d’agost de 1499.[11]

Referències

modifica
  1. Segura, Joan. Història de Santa Coloma de Queralt. Joaquim Segura (ed). Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984, p. 213. ISBN 84-505-0632-8. 
  2. «ACA, DIVERSOS, Queralt, Pergamins,n. 155», 22-05-1471. [Consulta: 28 febrer 2022].
  3. Segura, 1984, p. 213.
  4. La muerte en la Casa Real de Aragón Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al XVI) (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2018, p. 325. 
  5. Segura, 1984, p. 214-221.
  6. Sobrequés Vidal, Santiago. Jofre VIII de Rocabertí, senior de Peralada y el ocaso de la Edad Media en el Alto Ampurdán (en castellà). Ediciones Biblioteca Palacio Peralada, 1955, p. 135. 
  7. Carbonell, Pere Miquel. Opúsculos inéditos del cronista catalan Pedro Miguel Crbonell, Volum 27 (en català, castellà i llatí). Barcelona: Impremta de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, 1864, p. 309. 
  8. «Història de Catllar». Ajuntament d'El Catllar. [Consulta: 28 febrer 2022].
  9. Segura, Joan. Costums de Catalunya. Guillem Carreras (ed.). Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2021, p. 169 i 170. ISBN 978-84-941520-5-4. 
  10. «ACA, DIVERSOS, Queralt, Pergamins, núm. 176», 15-05-1499. [Consulta: 28 febrer 2022].
  11. Eva Serra (coord).. Els Llibres de l'ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015, p. 184.