Damat Rüstem Paixà

Damat Rüstem Paixà (vers 1500 prop de Sarajevo, però d'origen incert, que podria ser croat amb el cognom Opuković o Cigalić - Istanbul 1561) fou gran visir otomà. El seu germà Sinan Paixà (+ 1554) va arribar a Kapudan Paixà.

Infotaula de personaDamat Rüstem Paixà
Ruestem presumably.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1500 Modifica el valor a Wikidata
Skradin (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1561 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Istanbul (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentŞehzade Mosque (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sadrazamlik-nisanlari.svg Gran visir de l'Imperi otomà
9 octubre 1555 – 20 juliol 1561
← Kara Ahmad PaixàSemiz Ali Paixà →
Sadrazamlik-nisanlari.svg Gran visir de l'Imperi otomà
8 desembre 1544 – 16 octubre 1553
← Hadim Süleyman PaixàKara Ahmad Paixà →
Beylerbey of the Anatolia Eyalet (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicCroats i serbis Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióEnderun School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGenísser i estadista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMihrimah Sultan Modifica el valor a Wikidata
FillsAyşe Hümaşah Sultan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSinan Paixà Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
devşirme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ocupar alguns càrrecs: era sihladar a la campanya de Mohács i després va tenir altres funcions fins al 1538 quan fou nomenat beglerbegi d'Anatòlia, sent tercer visir l'any següent. Es va casar amb Mihrimah, filla de Solimà el Magnífic. El 1541 fou elevat a segon visir. El 28 de novembre de 1544 va succeir Hadim Süleyman Paixà com a gran visir.

A causa del conflicte sorgit amb l'execució del fill gran de Solimà, Mustafà, complot en el qual es va veure implicat, fou destituït (6 d'octubre de 1553) i va restar dos anys en retir, durant els quals va ocupar el càrrec Kara Ahmad Paixà fins que aquest fou executat el 29 de setembre de 1555, i Rüstem va tornar a ser nomenat restant en el càrrec fins a la seva mort el 10 de juliol de 1561 i el va succeir Semiz Ali Paixà.

Rüstem va signar un tractat amb Àustria (1547) pel qual l'emperador pagava a la Porta un tribut de 30.000 ducats a l'any. En canvi sí que li retrau que venia els oficis del govern i entregava terres imperials a canvi d'impostos (el que va portar a una notable corrupció). Personalment fou acusat d'avarícia. L'ambaixador austríac Busbecq el descriu com intel·ligent i clarivident i les fonts otomanes confirmen que fou un administrador eficaç i lleial i que els càrrecs venuts ho foren a persones dignes.

BibliografiaModifica

  • Fine, John Van Antwerp (2006). When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans: A Study of Identity in Pre-Nationalist Croatia, Dalmatia, and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods. Michigan: University of Michigan Press. ISBN 0-472-11414-X.
  • Lybyer, Albert Howe (1913). The government of the Ottoman empire in the time of Suleiman the Magnificent. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. OCLC 1562148.
  • Denny, Walter B. (2005). Iznik: The Artistry of Ottoman Ceramics. Thames & Hudson. ISBN 0500511926.
  • Faroqhi, Suraiyah (2005). Subjects of the Sultan: Culture and Daily Life in the Ottoman Empire. I B Tauris. ISBN 1850437602.