Daniel Bell
Daniel Bell (Nova York, 10 de maig de 1919 - Cambridge, Massachusetts, 25 de gener de 2011), també conegut com a Daniel Bolotsky, va ser un sociòleg de la Universitat Harvard dedicat a l'estudi de la societat postindustrial. La seva obra més famosa és The End of Ideology, publicada el 1960.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1919 Lower East Side (Nova York) |
| Mort | 25 gener 2011 (91 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Formació | Universitat de Colúmbia City College de Nova York St Antony's College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Societat postindustrial |
| Lloc de treball | Cambridge |
| Ocupació | sociòleg, informàtic, periodista d'opinió, periodista, escriptor, professor d'universitat, professor |
| Activitat | 1934 - 2011 |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Colúmbia Universitat de Chicago Universitat de Cambridge |
| Membre de | |
| Professors | Jacques Barzun |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Theda Skocpol, Mustafa Emirbayer i Paul Starr |
| Família | |
| Fills | David Bell |
| Premis | |
Les seves idees centrals sobre la societat contemporània es basen en el fet que la ideologia política tradicional està desapareixent, substituïda per altres interessos i per un augment de la informació disponible, que permet que la nova elit social estigui basada en el coneixement i la tecnologia. Un altre punt clau és el creixent hedonisme, possible per les millores en les condicions de vida al món desenvolupat, que fan que disminueixi l'esforç general, un dels principis del capitalisme.
Referències
modifica- ↑ «Daniel Bell». Encyclopædia Britannica [Consulta: 3 desembre 2016].