Daniel Garrison Brinton
Daniel Garrison Brinton (13 de maig de 1837 – 31 de juliol de 1899) va ser un arqueòleg, etnòleg i lingüista dels Estats Units, que va proposar una influent classificació de les llengües ameríndies (1891).
 Daniel Garrison Brinton, retrat de Thomas Eakins, 1889  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1837 Thornbury Township (Pennsilvània) (en)  |
| Mort | 31 juliol 1899 (62 anys) Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Sepultura | Media Cemetery (en) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estatunidenca |
| Formació | Universitat Yale |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia, etnologia i medicina |
| Lloc de treball | Filadèlfia |
| Ocupació | antropòleg |
| Artistes relacionats | Albert Anthony (en) |
Signatura  | |
 | |
Biografia modifica
Brinton va néixer a Thornbury Township, Pennsilvània. Després de graduar-se a la Universitat Yale en 1858, *Brinton va estudiar medicina en el Jefferson Medical College durant dos anys i va passar els següents anys viatjant per Europa. Va continuar els seus estudis en París i Heidelberg. De 1862 a 1865, durant la guerra civil americana va ser cirurgià de l'exèrcit de la Unió, exercint entre 1864 i 1865, com a cirurgià cap de l'hospital general de l'exèrcit en Quincy (Illinois). Brinton va sofrir una insolació durant la tercera batalla de Chattanooga i mai va poder tornar a viatjar en temps molt calorosos. Aquesta afecció va afectar negativament a la seva carrera com etnòleg.
Després de la guerra, Brinton va practicar la medicina en West Chester (Pennsilvània) durant molts anys i va ser editor d'una publicació setmanal, el Medical and Surgical Reporter, a Filadèlfia entre 1874 i 1887; arribant a ser professor d'etnologia i arqueologia en l'Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia en 1884; i va ser professor de lingüística americanista i arqueologia en la Universitat de Pennsilvània entre 1886 fins a la seva mort.
Va ser membre de nombroses societats científiques als Estats Units i Europa i va arribar a ser president de les societats numismàtica i antiquària de Filadèlfia, del la Societat Americana del Folklore, la Societat Filosòfica Americana i l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència.
Durant el seu discurs com a president de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència a l'agost de 1895, Brinton va advocar per teories relacionades amb el racisme científic molt populars en aquell temps. Tal com assenyala Charles A. Lofgrenen el llibre
| « | En el cas Plessy, encara que Brinton "va acceptar la" unitat psíquica "en tota l'espècie humana", va afirmar "totes les races 'no són dotades per igual', el que va desqualificar [alguns] dels de l'atmosfera de la il·luminació moderna." Va afirmar que alguns tenen "... una tendència innata, constitucionalment covard als codis de la civilització, i per tant tècnicament criminal." A més, va dir que les característiques de "races, nacions, tribus ... proveeixen els únics fonaments segurs per la legislació, no nocions a priori dels drets de l'home."[1] | » |
A més Briont va simpatitzar amb l'anarquisme els últims anys de la seva vida. A l'abril de 1896, va dictar una lliçó en l'Ethical Fellowship de Filadèlfia sobre el "que busquen els anarquistes" a una audiència de simpatitzants. A l'octubre de 1897, Brinton va tenir un sopar amb Piotr Kropotkin després que el famós anarquista donés un discurs a Filadèlfia. Kropotkin havia refusat prèviament les invitacions de diverses persones de l'elit de Filadèlfia.[2][3]
En ocasió d'una trobada en la seva memòria l'octubre de 1900, l'orador principal Albert H. Smyth va afirmar:
| « | A Europa i Amèrica, va buscar l'associació dels anarquistes i es barrejava de vegades amb els descontentaments del món per poder apreciar les seves queixes, i sospesar les seves propostes per a la reforma i el canvi.[4] | » |
Obres modifica
De 1868 a 1899, Brinton va escriure molts llibres, una gran part dels quals foren pamflets, fullets, discursos i articles de revistes. Les seves obres inclouen::
- A study in the native religions of the western continent.
- Library of Aboriginal American Literature. No. VIII
- american authors and their productions
- Nagualism, A Study in Native American Folk-lore and History (1894)
- Ancient nahuatl poetry
- The Myths of the New World (1868) ,un intent d'analitzar i correlacionar científicament la mitologia dels indis americans
- The Religious Sentiment: its Sources and Aim: A Contribution to the Science and Philosophy of Religion (1876)
- American Hero Myths (1882)
- The Annals of the Cakchiquels (1885)
- The Lenâpé and their Legends: With the Complete Text and Symbols of the Walam Olum (1885)
- Essays of an Americanist (1890)
- Races and Peoples: lectures on the science of ethnography (1890);
- The American Race (1891)
- The Pursuit of Happiness (1893)
- Religions of Primitive People (1897)
A més, va editar i va publicar una Biblioteca de Literatura Americana Aborigen (8 vols. 1882-1890), considerada una valuosa contribució a l'antropologia americana. Dels vuit volums, sis van ser editats pel mateix Brinton, un per Horatio Hale i un altre Albert Samuel Gatschet. la seva obra de 1885 és notòria pel paper que va exercir en la controvèrsia del Walam Olum.
Referències modifica
- ↑ Charles A. Lofgren, "The Plessey Case: A Legal-Historical Interpretation, Oxford University Press (1988), pp. 104-5. ISBN 0-19-505684-1
- ↑ The Conservator, October 26th, 1897
- ↑ Letters, Brinton to Horace Traubel, April 26 & 27, 1896. Special Collections Dept., Temple University
- ↑ Proceedings of the American Philosophical Society Enero 16, 1900, presentación principal a cargo de Albert H. Smyth.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Garrison Brinton |