Daniel de Nueda i Llisiana
Daniel de Nueda i Llisiana (Xàtiva, 1904 - Xàtiva, 1971) fou un musicòleg valencià. Deixeble d'Amanci Amorós i d'Eduard López-Chávarri al Conservatori de València, gràcies a una beca pogué ampliar els seus estudis al Conservatori de Madrid.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Xàtiva (la Costera) |
| Mort | 1971 (66/67 anys) Xàtiva (la Costera) |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
Fou professor de piano al Conservatori de València, ciutat on formà una orquestra de cambra. Es autor de Panorama de la música sinfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda, entre altres obres. Fundà la revista "Musicografía" (1933-36), dedicada especialment a la música valenciana culta i popular.[1] Pianista notable, oferí gires per tot l'Estat espanyol en qualitat de solista i com a membre de grups de cambra. EI 1958 fou nomenat director del Conservatori de València, i el 1966, catedràtic de piano d'aquest centre, càrrecs que ocupà fins a la seva mort. Fou crític musical de Radio Nacional d'Espanya i compongué algunes obres per a piano, com ara Escena andalusa.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Daniel de Nueda i Llisiana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.