Obre el menú principal

Amanci Amorós Sirvent (Agullent, 1854 - Sant Cugat del Vallès, 5 de febrer[1] del 1925) va ser un compositor i pedagog valencià.

Infotaula de personaAmanci Amorós Sirvent
Biografia
Naixement 1854
Mort febrer 1925 (70/71 anys)
Activitat
Ocupació Compositor, pianista i organista
Gènere Sarsuela
Instrument Piano
Família
Fills Josep Vicenç Amorós i Barra
Germans Eugenio Amorós Sirvent
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià piano amb Roberto Segura, i composició i orgue amb Salvador Giner. Va ser catedràtic del Conservatori de València des del 1902 (solfeig i harmonia) i el dirigí entre els anys 1919 i 1924.[2] Entre els seus alumnes tingué José María Parejas i Machí (Benimodo, 1907-1970, director d'orquestra i de banda,[3]Benet Traver García (1866-1933),[4] i el mestre Izquierdo Romeu. En els anys 1893-1895 va ser president de la Secció de Música de Lo Rat Penat[5] (el va substituir Salvador Giner).[6] En l'any 1897 intervengué com a fundador i primer secretari de l'"Asociación de Profesores Músicos bajo la advocación de Santa Cecilia", i dotze anys més tard (1909) n'esdevingué president, substituint-hi precisament l'esmentat Giner. Va ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

En el vessant bibliogràfic publicà diverses obres d'introducció a l'estudi de la música, com Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano, a banda de ser fundador i director de la breu revista Biblioteca Musical Valenciana (1894-1895).[7] En la seva faceta de compositor va ser autor de sis misses, tres sarsueles, una simfonia de temes populars valencians, diverses peces didàctiques i força música sacra.

El fons de partitures manuscrites d'Amanci Amorós es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de 1928.[8] En l'actualitat, l'"Escola de Música Amancio Amorós Sirvent" de l'Agrupació Musical d'Agullent recorda el nom del músic.

El seu germà Eugeni[9] va ser també compositor i el seu fill Josep Vicenç[10] va ser músic i, especialment, numismàtic.

Amanci Amorós va morir el 5 de febrer de 1925, als setanta anys d'edat per una neoplàsia intestinal, al domicili familiar del seu fill Josep Vicente, a Sant Cugat del Vallès i va ser enterrat en l'antic cementiri d'aquesta localitat, situat al monestir de Sant Cugat.[1]

Obra[11]Modifica

Música profanaModifica

  • Andante marcial, per a quintet de corda i piano
  • Anyoranza, ob. 24, per a veu i piano
  • Lo cant del mariner=el canto del marinero (1894), petita barcarola per a veu i piano, poesia valenciana i versió espanyola d'Antoni Roig i Civera. [Valencia]: [Manuel Martí?], [1894?].
  • Col·lecció de huit peses sobre motius populars valensians, ob. 37 (1883), per a veu, piano i harmònium
  • Corina, ob. 35 (1883), simfonia per a orquestra
  • Los dos esclavos, ob. 50 (1886), sarsuela en tres actes amb llibret d'Antoni Roig. Valencia: Imp. Emilio Parcual, [19--?].
  • Escenas poéticas, no. 2. Idilio. [S.l.]: [s.n.], [19--?]
  • Mazurka en Re bemol mayor (1890), per a piano
  • Mazurka en Re b mayor, per a piano-forte. Barcelona: Vda. Trilla y Torres, [1890].
  • Mazurka en Re menor, per a piano. Barcelona: Vda. Trilla y Torres, [1891].
  • Mazurka en Sol mayor, per a piano-forte. Barcelona: Vda. Trilla y Torres, [1890].
  • Navegación submarina (1888), sarsuela en tres actes amb lletra d'Antoni Roig
  • Recuerdo de amor, cançó per a veu i piano
  • Los lírios , elegia de la col·lecció de Ventura Ruíz Aguilera
  • Recuerdo de amor, ob. 103, cançó per a veu i piano amb lletra de Marcos Antonio Verzenni. [Barcelona]: [s.n.], [ca. 1896]
  • Serenata (1896), dedicada a l'orfeó de Vilanova del Grau, amb lletra de Josep Bodria i Roig
  • Sinfonía para gran orquesta, compuesta sobre aires populares de Valencia y su reino, Ob. 69 (1890).
  • El Tio Sappo, parodia de la ópera Saffo de Pacini, Ob. 54, sarsuela
  • [sense títol] Tres danses valencianes per a piano (conté Danza dels chagants, Danza dels nanos, Danza valenciana de la vall d'Albaida).
  • Trio, ob. 20 (1887), per a violí, harmònium i piano
  • Trists recorts, nocturno (1882), per a piano i harmònium
  • Violetas y mariposas, capricho ob 1ª (1883), per a piano. Valencia: Salvador Prosper,[19--?].

Música sacraModifica

  • Ave Maria, pera tenor, cor, violó i contrabaix
  • Beatus vir, ob. 111 (1897), a 3 i 7 veus, amb acompanyament d'orgue, violó i contrabaix
  • Cantemus dominum, ob. 121, motet per a veu sola i a cor
  • Credidi de 4º tono, per a cor i orgue, o a cor sol de tenor i baríton
  • Domine, dilexi decorem domus tua (1907), per a veu solista i orquestra
  • Domine, exaudi orationem meam, per a cor popular i orquestra
  • El drama del Calvario, ob. 22, per a solista i cor d'homes i nens, amb acompanyament d'orgue, harmònium i quintet de corda
  • Final de "las Siete Palabras" (1897), per a tres veus, harmònium i piano
  • Gloria a España, Marcha triunfal religiosa, ob. 27, per a harmònium, piano i quintet de corda
  • Gozos a San José de Calasanz (1904), per e tres veus d'home i orgue
  • Himno a Santa Cecilia, ob. 68, per a cor, arpa i quartet de corda, o per a cor, harmònium i piano
  • Himno popular religioso, per a banda i cor popular, amb lletra de Martínez de la Rosa
  • Memoriam fecit, motete a solo de tenor, per a veu solista i orquestra, versió per a veu amb acompanyament d'orgue, violó i contrabaix
  • Misa a duo para voces de niños.
  • Misa ceciliana (1914), per a tres veus iguals i cor popular
  • Misa en re menor, ob. 28 (1882), per a orquestra i tres veus d'home, o per a tres veus, cor i orquestra
  • O Sacrum convivium, ob. 43, per solista cor i orquestra, o per a solista i cor amb acompanyament d'orgue
  • O salutaris Hostia, per a cor i sol, amb acompanyament d'orgue, o per a tercet amb acompanyament d'orgue
  • Pequeño himno popular religioso de la peregrinación al Eremitorio de S. Vicente Ferrer en Agullent, ob. 88 (1893), per a banda i cor, amb lletra de Josep Peris Pasenal
  • Quam dilecta, ob. 110 (1899), per a tres veus i solista, amb acompanyament d'orgue, violó i contrabaix
  • Romanza a la Santísima Virgen
  • Salve a dos y coro, per a orquestra i cor
  • Salve a 4 voces, tenor y barítono obligado, ob. 60 (1897)
  • Tota pulchra, per a orquestra i cor
  • Trisagio a la Santísima Trinidad, pera cor, orgue, violó i contrabaix

Enregistraments sonorsModifica

  • Disc compacte - Miquel Álvarez-Argudo interpreta El piano (fin de siècle) (València: Institut Valencià de la Música, ? Ref. PMV 007). Comprèn les obres d'Amorós Mazurka en Sol mayor, Mazurka en Re bemol mayor i Mazurka en re menor.

PublicacionsModifica

  • Curso elemental de piano
  • Curso de solfeo : lecciones manuscritas graduadas. Valencia: Sociedad Anónima Dotésio, [19--?]
  • Elementos de solfeo. Valencia: Amancio Amorós, 1891 (3a. ed., 1901; 4a. ed. 1920?; 10a. ed., s.a.)
  • Lecciones manuscritas graduadas : 2 curso de solfeo. Valencia: Sociedad Anónima Dotésio, [19--?]
  • Método elemental de solfeo (1892)
  • Nociones teóricas de solfeo. Valencia: Miguel Gimeno, 1908-1911
  • Nociones teóricas de solfeo. Primer curso. Valencia: Tip. Moderna, 1908 (2a. ed., 1911; 5a. ed., 1917; nova ed., Sevilla: Tip. Zarzuela, 1927)
  • Nociones teóricas de solfeo. Segundo curso. Valencia: Tip. Moderna, 1908
  • Nociones teóricas de solfeo. Tercer curso. Valencia: Tip. Moderna, 1924, nova edició
  • Segundo curso de solfeo, lecciones manuscritas graduadas. Valencia: Casa Dotesio, 1910
  • Teoría general del solfeo. Valencia: Imp. de Manuel Alufre, 1896
  • Teoría general del solfeo razonada en forma de diálogo ilustrada con profusión de ejemplos y con un programa teórico de esta asignatura. [Valencia: Manuel Alufre, 1896?]
  • Tercer curso de solfeo, lecciones manuscritas graduadas. Valencia: Casa Dotesio, 1914 (Nova ed. Madrid: Unión Musical Española, s.a.)
  • Tractat de composició (inèdit)

BibliografiaModifica

  • MICÓ TEROL, Elena. Amanci Amorós Sirvent i la seua producció musical profana, article a Almaig, estudis i documents 20 (2004), p 104-108. ISSN 1139-2487
  • MICÓ TEROL, Elena. Amancio Amorós Sirvent (1854-1925), compositor, pianista y pedagogo. Catálogo de su producción y aproximación a su estilo compositivo (2004). Treball per a la Universitat de Granada, 2004 (inèdit)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Micó Terol, Elena. «Amancio Amorós Sirvent (1854-1925) y su proyección en la vida musical valenciana» (en castellà). Tesi doctoral. [Consulta: 9 febrer 2016].
  2. Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, vol. IX. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 41. ISBN 84-297-4700-1. 
  3. «Directors anteriors». [Consulta: 26 juliol 2012].
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 63, 1567 (ISBN 84-239-4563-4)
  5. «www.loratpenat.org - Primers Jocs Florals». [Consulta: 26 juliol 2012].
  6. «Naiximent de lo Rat Penat» (PDF). [Consulta: 26 juliol 2012].
  7. «Revistas ilustradas valencianas del s. XIX. (1890-1900)». [Consulta: 26 juliol 2012].
  8. «Inventari del fons Amanci Amorós». [Consulta: 26 juliol 2012].
  9. Eugeni Amorós Sirvent. Al 1881 era vice-secretari de la Secció de Música de Lo Rat Penat. Obres: Escuela de perfección: Gozos al Sagrado Corazón de Jesús, a 3 veus i orgue, Gozos al glorioso S. Blas (1897?), Panis angelicus per a veu i orgue (1900?)
  10. Josep Vicenç Amorós i Barra (València, 29 de novembre del 1887 - Barcelona, 28 de gener del 1970) va ser músic i numismàtic. Estudià música amb son pare, i publicà estudis de musicologia. Exercí de Catedràtic de Numismàtica de la Universitat de Barcelona (1914) i organitzà el Gabinet Numismàtic de Catalunya (1932), que feia el paper de museu numismàtic català, i que era un dels millors de la seva època. Investigà sobre la numismàtica de la colònia grega d'Empúries i li dedicà diverses monografies.
  11. Aquesta relació d'obres es basa, entre altres fonts, en l'Inventari del fons Amanci Amorós citat en els Enllaços; aquest inventari no marca clarament quines peces estan repetides amb noms lleugerament diferents i, per això, en aquesta relació d'obres pot ser que es donin duplicitats involuntàries.

Enllaços externsModifica