Obre el menú principal

Josep Bodria i Roig

Josep Bodria i Roig (València, 1842 - Alcoi, 1912), fou un poeta i escriptor valencià. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de València i després treballà al taller artístic de Josep Grollo. Des de 1863 es dedicà a la restauració de pintures i quadres religiosos i, a partir de 1872, començà a publicar poesies en valencià. Primer publicaria a La Ilustració Popular Económica, més endavant ho faria a Lo Rat Penat, Periòdich Lliterari Quincenal, Almanaque de Las Provincias, Lo Gay Saber, La Degollá, etc.

Infotaula de personaJosep Bodria i Roig
Josep Bodria i Roig.png
Biografia
Naixement 1842
València
Mort 1912 (69/70 anys)
Alcoi
Activitat
Ocupació Escriptor i poeta
Modifica les dades a Wikidata

Fou un membre en actiu de la Renaixença valenciana, part del grup progressita de Constantí Llombart i participà en la fundació de Lo Rat Penat.[1]

ObresModifica

PoesiaModifica

  • Roselles:[2] poesíes valencianes (1895) - En aquest llibre de poemes trobem representades les principals vetes de la poesia de l'època: les composicions costumistes "Costums de ma terra"), historicistes ("Tàlem de flors") i religioses ("A la Verge dolorida"), però on Bodria destaca més és en els poemes d'influència romàntica, textos sentimentals i delicats, amb breus pinzellades paisatgístiques, com "Sempre et voldré!" o "Sempreviva". Al final del llibre trobem un aplec de poemes, anomenat "Pomell de semprevives", en què el poeta manifesta el dolor perllongat i constant, derivat de la mort de la seua esposa Carlota Labaila.
  • Fulles seques (1900)
  • Llibret de recorts (1911)

ProsaModifica

  • Festes de carrer (1906) - Es tracta d'una obra breu, presentada com a conferència en Lo Rat Penat. Bodria hi fa un recorregut per les festes que se celebraven dins de cada carrer a la ciutat de València, generalment amb motiu de la festivitat del sant del qual el carrer en qüestió rebia el seu nom. Aquestes festes, hui pràcticament desaparegudes, consistien quasi sempre en una sèrie d'ingredients: processó, missa major, ball, porrat, mascletà... Destaca el to nostàlgic de l'obra, ja que és molt probable que en el moment d'escriure's aquest opuscle les tradicions de les festes de carrer estigueren ja pràcticament en desús, a causa de l'empremta imparable de celebracions com les falles. Adolf Beltran, en el seu llibre Els temps moderns,[3] estableix la hipòtesi que potser el blasquisme, moviment esquerrà i anticlerical que a la ciutat de València tingué un gran seguiment, contribuí a potenciar la festa fallera, llavors de caràcter gremial i popular, enfront de les festes de caràcter religiós com les que descriu Bodria en el seu llibre.
  • De don Quixot a Cervantes (1922)
  • Flors de l'horta (1883)

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en català sobre Josep Bodria i Roig a Viquitexts, la biblioteca lliure.

ReferènciesModifica

  1. Josep Bodria i Roig, entrada dins la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València, Prensa Valenciana. 2005.
  2. Bodria, Josep. Roselles. Poesies valencianes.. València: Estampa de D. Manuel Manaut, 1893. 
  3. Beltran, Adolf. Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX. València: Tàndem, 2002.