Viquipèdia

Daniele D'Anza

director de cinema italià

Daniele d'Anza (Milà, 22 d'abril de 1922 - Roma, 12 d'abril de 1984) fou un director i guionista de ràdio i televisió italià. Força actiu en televisió, fou guionista i regidor de sèries italianes com Il segno del comando, L'amaro caso della baronessa di Carini, Madame Bovary i Vita col padre e con la madre.

Infotaula de personaDaniele D'Anza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0195371 Allmovie: p645141 TMDB.org: 50002 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va estudiar ciències polítiques a la Universitat de Pavia i abans de la guerra va publicar crítica teatral a la revista Platee. El 1946 va dirigir a Milà l'obra de teatre antimilitarista Venticinque metri di fango i va suscitar diverses controvèrsies i una apreciació crítica.[1] Una altra de les seves obres, la revista Tempo di musica, una sàtira de la història italiana entre els anys de les dècades de 1930 i 1950, va ser fortament censurada, primer va ser prohibida i només es va permetre després d'haver rebut fortes retallades.[1]

És considerat pioner de la televisió italiana, en la que va treballar des de principis de la dècada de 1950, quan la RAI va iniciar la seva difusió experimental abans de començar el servei de televisió habitual. Va dirigir diverses sèries de televisió amb èxit, en particular Il segno del comando (1971) i L'amaro caso della Baronessa di Carini (1976).[1] El seu darrer treball, la minisèrie La ragazza dell'addio fou emesa per la RAI pòstumament, dos mesos després de la seva mort.[2] També fou força actiu en el cinema, en el que fou autor de guions com el de la pel·lícula de Michelangelo Antonioni Cronaca di un amore (1950).[3] Va rebre un dels Premis Ondas 1960.[4]

Filmografia modifica

Cinema modifica

Director modifica

Guionista modifica

Televisió modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Morto a 62 anni il regista Daniele D'Anza Portò in tv la tradizione del buon teatro». La Stampa, 13-04-1984, p. 27.
  2. ↑ «Milla ama Martino lui ama Frida». La Repubblica, 03-06-1984 [Consulta: 3 juliol 2014].
  3. ↑ Seymour Benjamin Chatman. Antonioni, Or, the Surface of the World. University of California Press, 1985. p.266.
  4. ↑ Concesión de los Premios "Ondas" de radio y televisión, ABC, 25 d'octubre de 1960
  5. ↑ Angelo Olivieri. L'imperatore in platea: i grandi del cinema italiano dal Marc'Aurelio allo schermo. Bari: Edizioni Dedalo, 1986. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniele_D%27Anza&oldid=29879204»