David II d'Escòcia

David II d'Escòcia (5 de març, 132422 de febrer, 1371) fou rei d'Escòcia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327), va néixer al palau de Dunfermline, Fife. A la mort del seu pare fou coronat rei a Scone.

Infotaula de personaDavid II
David II of Scotland by Sylvester Harding 1797.jpg
Dibuix de David II fet per Sylvester Harding (publicat al 1797) — modifica
Biografia
Naixement5 març 1324 (Gregorià) modifica
Dunfermline Palace (en) Tradueix modifica
Mort22 febrer 1371 (Gregorià) modifica (46 anys)
castell d'Edimburg modifica
Lloc d'enterramentAbadia de Holyrood modifica
  Rei dels escocesos
7 de juny de 1329 – 22 de febrer de 1371
Coronació24 de novembre de 1331
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Carrera militar
ConflicteGuerra de la Independència d'Escòcia modifica
Altres
TítolComte modifica
DinastiaClan Bruce
CònjugeJoana d'Anglaterra
Margaret Drummond
ParesRobert I
Elizabeth de Burgh
GermansMarjorie Bruce (en) Tradueix i Margaret Bruce (en) Tradueix modifica

Royal Arms of the Kingdom of Scotland.svg

Find a Grave: 9297209 Modifica els identificadors a Wikidata

Des del començament del seu regnat hagué de lluitar contra el pretendent Eduard Balliol en la Guerra de la Independència d'Escòcia,[1] qui desembarcà a Scone el 1332 i el vencé a la batalla de Dupplin Moor amb suport anglès,[1] aprofitant la seva minoria d'edat. Més tard el vencé a la batalla de Halidon Hill (1333) i ocupà bona part del país;[2] l'obligà a signar amb el rei Eduard III d'Anglaterra el Tractat de Newcastle, pel qual els cedia els Lothians, Berwick, Peebles, Selkirk, Roxburgh i Dunfries i havia de marxar a França. Però va tornar el 1341 i expulsà al pretendent. Els anglesos el venceren a la batalla de Neville's Cross el 1346,[3] i hagué de suportar revoltes de nobles fins al 1357.

Durant el seu regnat es formà definitivament el parlament escocès, però la centralització perillà a causa del feudalisme i del separatisme tribal dels Highlands. Durant bona part del seu regnat fou regent el Senescal del Regne, Robert Stuard, qui va conquerir per al rei Perth (1339) i Edimburg (1344) als partidaris d'Eduard Balliol i el va fer guanyar posició dins el poder. Va morir sense fills i amb ell es va acabar la Casa de Bruce.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 2003, p. 21-22.
  2. Neillands, Robin. The Hundred Years War (en anglès). 2a ed.. Psychology Press, 2002, p. 70. ISBN Psychology Press. 
  3. Ayton, Andrew; Preston, Philip. The Battle of Crécy, 1346 (en anglès). Boydell Press, 2007, p. 15. ISBN 1843833069. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David II d'Escòcia


Precedit per:
Robert I
 
Reis d'Escòcia

13291371
Succeït per:
Robert II