David II d'Escòcia

rei d'Escòcia (1324-1371)

David II d'Escòcia (5 de març, 132422 de febrer, 1371) fou rei d'Escòcia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327). Va néixer al palau de Dunfermline, Fife. A la mort del seu pare fou coronat rei a Scone.

Infotaula de personaDavid II

Dibuix de David II fet per Sylvester Harding (publicat al 1797) — Modifica el valor a Wikidata
Nom original(gd) Dàibhidh II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1324 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dunfermline Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1371 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
castell d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Holyrood Modifica el valor a Wikidata
Monarca d'Escòcia
7 juny 1329 – 22 febrer 1371
← Robert I d'EscòciaRobert II d'Escòcia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de la Independència d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaClan Bruce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargaret Drummond, Queen of Scotland (en) Tradueix
Joana de la Torre (1328 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert I d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Burgh Modifica el valor a Wikidata
GermansMarjorie Bruce (en) Tradueix i Margaret Bruce Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9297209 Modifica el valor a Wikidata

Des del començament del seu regnat hagué de lluitar contra el pretendent Eduard Balliol en la Guerra de la Independència d'Escòcia,[1] que desembarcà a Scone el 1332 i el vencé en la batalla de Dupplin Moor amb suport anglès,[1] aprofitant la seva minoria d'edat. Més tard el vencé en la batalla de Halidon Hill (1333) i ocupà bona part del país;[2] l'obligà a signar amb el rei Eduard III d'Anglaterra el tractat de Newcastle, pel qual els cedia Lothians, Berwick, Peebles, Selkirk, Roxburgh i Dunfries i havia de marxar a França. Però va tornar el 1341 i expulsà al pretendent. Els anglesos el venceren en la batalla de Neville's Cross el 1346,[3] i hagué de suportar revoltes de nobles fins al 1357.

Durant el seu regnat es formà definitivament el Parlament escocès, però la centralització perillà a causa del feudalisme i del separatisme tribal de Highlands. Durant bona part del seu regnat fou regent el senescal del Regne, Robert Stuard, que va conquerir per al rei Perth (1339) i Edimburg (1344) als partidaris d'Eduard Balliol i el va fer guanyar posició dins el poder. Va morir sense fills i amb ell es va acabar la Casa de Bruce.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 2003, p. 21-22.
  2. Neillands, Robin. The Hundred Years War (en anglès). 2a edició. Psychology Press, 2002, p. 70. ISBN Psychology Press. 
  3. Ayton, Andrew; Preston, Philip. The Battle of Crécy, 1346 (en anglès). Boydell Press, 2007, p. 15. ISBN 1843833069. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David II d'Escòcia


Precedit per:
Robert I
 
Reis d'Escòcia

1329-1371
Succeït per:
Robert II