Eduard Balliol
Eduard Balliol (1282-1364) fou un pretendent al tron d'Escòcia, fill de Joan Balliol i Isabella de Warenne.
Nom original | (en) Edward Balliol |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1283 |
Mort | gener 1364 (80/81 anys) Doncaster (Anglaterra) |
Monarca d'Escòcia | |
24 setembre 1332 – 1336 ← David II d'Escòcia – David II d'Escòcia → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Família | Balliol |
Cònjuge | Margaret of Taranto |
Pares | Joan Balliol i Isabella de Warenne |
Intentà apoderar-se del tron[1] tot desembarcant a Scone el 1332 amb suport d'Eduard III d'Anglaterra; vencé David II en la batalla de Dupplin Moor[1] i en la batalla de Halidon Hill,[2] i es feu coronar rei d'Escòcia com a Eduard I, però fou expulsat d'Escòcia el 1341 i morí el 1364.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Curry, Anne. The Hundred Years' War 1337-1453 (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 21-22. ISBN 0203487338.
- ↑ Neillands, Robin. The Hundred Years War (en anglès). 2a edició. Psychology Press, 2002, p. 70. ISBN Psychology Press.
Precedit per: David II |
Reis d'Escòcia 1332-1336 |
Succeït per: David II |