David Maria Pujol i Roca (El Pont d'Armentera, 1894Medellín (Colòmbia), 1979) fou monjo benedictí a Montserrat i musicòleg.

Infotaula de personaDavid Pujol i Roca
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
el Pont d'Armentera (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1979 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Medellín (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòleg, monjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Iniciat en la música pel seu oncle sacerdot, David Pujol i Ferrer (1864-1934), el 1903 ingressà a l'escolania de Montserrat, on fou deixeble dels monjos Manuel Guzmán i Ramir Escofet (1901-1919). Vestí l'hàbit benedictí a Montserrat (1913), on professà de monjo, cursà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot el 1921. Rebé classes d'harmonia del mestre Josep Barberà a Barcelona, de contrapunt i fuga amb Vicenç Maria Gibert i amplià els de cant gregorià amb Gregori Maria Sunyol. Dins la comunitat tingué durant un temps el càrrec de formador dels estudiants i conseller de l'abat; durant un breu període va ser superior del monestir del Miracle (1932-1933). Succeí el pare Sunyol en la direcció del cor de Montserrat (1927-1932 i 1939-1949) i reemplaçà el P. Anselm Ferrer en la direcció de l'Escolania (1933-1936 i 1939-1953), institució que renovà i enriquí; quan David Pujol en plegà, se'n feu càrrec el pare Ireneu Segarra.

A Montserrat també es dedicà a la musicologia. Estudià l'obra dels músics montserratins i inicià l'edició de la col·lecció Mestres de l'Escolania de Montserrat, de la que en publicà cinc volums (els tres primers de l'obra completa de Joan Cererols i Fornells i dos volums de música instrumental de diversos autors), i en tenia un altre en premsa el 1936. Anys a venir, en preparà dos mes sobre el pare Cererols, publicats el 1975 i el 1981. Dirigí l'Escolania en gran nombre de gravacions de discos de "pedra" que assoliren força anomenada. A més, promogué els estudis musicals entre els monjos de la comunitat.

Fundà la revista Música Sacra Española (1939), i publicà diversos treballs de caràcter musicològic, a més d'uns Estudios de canto gregoriano. Com a compositor, ens ha llegat diverses obres vocals religioses. Fou professor de cant gregorià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1950). El 1953, juntament amb Andreu Ripoll, Bernardo Simeón i Dámaso Camps, fundà l'abadia benedictina de Santa María a Envigado-Medellín (Colòmbia), d'on en fou superior, i creà el Colegio Monasterio de los Benedictinos (1958) (vegeu-ne alguns apunts històrics a l'enllaç).

D'entre els alumnes de David Pujol, en destaquen el futur abat Cassià Maria Just, el compositor[nota 1] Ángel Martín Pompey, el director d'orquestra Àngel Recasens i Galbas[nota 2] i l'organista[nota 3] José Hernando Montoya Betancur.

Obres de David Pujol

modifica
  • Ave Maria
  1. Ángel Martín Pompey (Montejo de la Sierra, 1 d'octubre del 1902 – Madrid, 11 de setembre del 2002) va ser compositor i organista. Compongué l'òpera La Tarasca, estrenada el 1998. El 1999 rebé el Premio Nacional de Música «El compositor Ángel Martín Pompey, por Fernando Fraga».
  2. Àngel Recasens i Galbas (Cambrils, 1938-2007), renebot del tenor d'òpera Salvador Recasens, director, compositor, organista i pedagog, fundà i dirigí el Quartet de Madrigalistes, la Coral Verge del Camí de Cambrils (1968-1984), la Coral Nova Unió de Vila-seca (1972-1978), el Cor Sant Esteve i el Conservatori Professional de Música de Vila-seca i Salou (fins al 1986), i els conjunts de música antiga Capella Príncep de Viana 1994-2004 i La Grande Chapelle 2005-2007 («Biografia d'Àngel Recasens, al web de "La Grande Chapelle"». [Consulta: 22 abril 2014].). El seu fill, Albert Recasens Barberá, nascut a Cambrils, és doctor en musicologia per la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) («Dades biogràfiques d'Albert Recasens, al web de "La Grande Chapelle"». [Consulta: 22 abril 2014].)
  3. José Hernando Montoya Betancur (Corregimiento de San Prado -Medellín, Colombia- 1921 – 1994) va estudiar història i apreciació musical amb en David Pujol. Compositor i intèrpret d'orgue, durant 26 anys va ser mestre de capella de la catedral de Medellín («Homenaje póstumo del Concejo de Medellín al maestro José Hernando Montoya Betancur». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 abril 2014].)

Bibliografia

modifica

Obres de David Pujol

modifica
  • Joan Cererols. David Pujol, transcripció i estudi Obres completes del P. Joan Cererols (1618-1681) Montserrat: Abadia de Montserrat
    • Volum I: Salms i Himnes, 1930 (Segona edició 1981)
    • Volum II: Misses, 1931 (Segona edició 1982)
    • Volum III: Villancets, 1932 (Segona edició 1983)
    • Volum IV: Cinc misses, 1975
    • Volum V: Antífones, salms, himnes, misses, motets, lletanies i villancets, 1981
  • David Pujol Les archives de musique de l'Abbaye de Montserrat publicat a Société internationale de musicologie. Premier congrès : Liège, 1er au 6 septembre 1930. Compte rendu, Liege, 1931
  • David Pujol, transcripció, revisió i anotació Música instrumental I: Miquel López, Narcís Casanoves Montserrat: Abadia de Montserrat, 1934 (reedició 1984)
  • David Pujol, transcripció, revisió i anotació Música instrumental II: Anselm Viola, Felip Rodríguez, Joseph Vinyals Montserrat: Abadia de Montserrat, 1936 (reedició 1990)
  • David Pujol Estudios de canto gregoriano Montserrat: Abadia de Montserrat, 1943 (reedició 1955)
  • Tomás Luis de Victoria. David Pujol, edició Due seraphim: motete a 4 voces iguales Montserrat: Monasterio de Montserrat, 1947
  • David Pujol Polifonía española desconocida conservada en el archivo capitular de la catedral de Guatemala y de la iglesia parroquial de Santa Eulalia de Jacaltenango, publicat a Anuario Musical. Instituto Español de Musicología volumen XX (1965)

Obres sobre David Pujol

modifica
  • Ireneu Sagarra Breu diccionari biogràfic dels mestres de l'Escolania i els seus col·laboradors publicat a Guia Musical suplement 2 (1969)
  • Gregori Estrada i Gamissans David Pujol i Roca (1894-1979) publicat a Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia I (1979)
  • Gregori Estrada David Pujol i Roca. Monjo, musicòleg i fundador publicat a Serra d'Or (desembre 1994)