Dečje novine

Editorial iugoslava

Dečje novine (en alfabet ciríl·lic serbi: Дечје новине; el diari dels infants) va ser una casa editorial sèrbia amb seu en Gornji Milanovac. Reconeguda com l'editora de còmics més gran de Iugoslàvia, també va publicar llibres, revistes i àlbums d'adhesius. Tenien els drets per a publicar còmics de Disney a Iugoslàvia, en un moment en què eren molt populars,[1] i també editaren còmics de DC i Marvel.[2]

Infotaula d'organitzacióDečje novine
Dades
Tipusnegoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaedició Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1956
Data de dissolució o abolició2001 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixcòmic Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Entre les produccions de còmics pròpies, destaquen el còmic bèl·lic Mirko i Slavko,[3][4] i Kobra.[5] El major èxit de l'editorial fou Nikad robom, sèrie de còmics ambientada en la història dels pobles de Iugoslàvia que tingué tirades de 600.000 exemplars.[6]

Dečje Novine va ser fundada el 1956 per Srećko Jovanović, i rebia el nom d'un periòdic escolar amb poc més de mil exemplars de tirada que va ser impulsat per pares d'alumnes i un grup de professors.[2] A mitjans dels anys seixanta la revista feia tirades de 100.000 exemplars,[7] i en l'època de major apogeu, a l'editorial hi havia uns 500 treballadors i uns 3.000 col·laboradors.[2] La publicació homònima tingué quatre edicions, la normal en serbocroat, una altra per als que vivien en l'estranger, una en braille i una altra en romaní.[6]

A banda de còmics i publicacions per a infants, també publicaren la revista musical Džuboks.[2] El 1966 comença la seua col·laboració amb Disney amb la publicació de Miki,[8] i el 1972, amb Panini.[2] Per trenta anys publicaren revistes de còmics de Disney, material escolar llicenciat, i tenien la distribució exclusiva a tota Europa de l'Est.[2]

Publicaren Garcia Márquez en serbocroat, i imprimiren llibres de text per a diversos països africans, especialment Angola.[6] En aquelles dates tenien 23 impremtes arreu del país.[6] També organitzaven excursions per a estudiants d'ensenyament primari, uns 50.000 en tota la seua història.[6]

Amb l'esclat de les guerres de Iugoslàvia, el col·lapse de l'estat i l'hiperinflació, l'empresa s'enfonsa a principis dels anys noranta.[2] La fallida va durar fins al 2001, quan va vendre la resta d’actius per liquidar als nombrosos creditors.

ReferènciesModifica

  1. Vučetić, Radina. Coca-Cola Socialism: Americanization of Yugoslav Culture in the Sixties. Central European University Press, 2018-06-20, p. 215-218. ISBN 978-963-386-201-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Creative richness of Dečje novine - an unprecedented feat in publishing» (en serbian). www.madmarx.rs. Arxivat de l'original el 20 December 2014. [Consulta: 8 novembre 2014].
  3. Marković, Đorđe (2012). SFRJ za početnike. Delta Video.
  4. "'Mirko i Slavko', 500 brojeva Nikad robom: Rekord i jubilej jedinog YU stripa sa tradicijom NOB-a", yugopapir.com
  5. Kobra at Stripovi.com
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Lomović, Boško. «„Dečje novine”, od giganta do muzejske prašine». Politika. [Consulta: 11 agost 2021].
  7. «Kako su "Dečje novine" završile kao izložba u muzeju». Radio televizija Srbije, 14 juliol del 2017. [Consulta: 11 agost 2021].
  8. Stojanov, Milica. "Museum of Childhood–From Play to Art." Dolls and Puppets as Artistic and Cultural Phenomena (2016): 136. pp 140-142