Obre el menú principal

De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I.

Infotaula de llibreDe Materia Medica
(la) De materia medica
1554Arnoullet.jpg
Tipus obra escrita
Fitxa
Autor Dioscòrides Pedaci
Llengua llatí
Publicació antiga Roma
Dades i xifres
Tema herbologia
Gènere tractat
Modifica les dades a Wikidata
Codex Vindobonensis o Dioscòrides de Viena.
Còpia en àrab de De materia medica, segle XIII, on es descriu i dibuixa la vinya Vitis.

Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines». Descriu unes sis-cents plantes medicinals, incloent la mandràgora, uns noranta minerals i al voltant de trenta substàncies d'origen animal. A diferència d'altres obres clàssiques, l'original en grec va tenir una gran difusió a l'època medieval en grec així com les traduccions cap al llatí i l'àrab. Dioscòrides va adquirir el seu coneixement en acompanyar l'exèrcit romà tot arreu l'imperi.[1]

El còdex més antic que es conserva és del segle VI i va ser copiat per a Anícia Juliana, filla de l'emperador romà Anici Olibri. Aquest manuscrit consta de 491 folis i gairebé 400 il·lustracions. Es coneix com a Codex Vindobonensis com el «Dioscòrides de Viena». Va ser adquirit el 1569 per l'emperador Maximilia II (1527-1576) per a la bibilioteca imperial de Viena, antecessora de la Biblioteca Nacional de Viena.[2]

Va ser traduïda a l'àrab al segle IX per Ḥasday ben Šapruṭ, metge dels primers califes de Còrdova[3] i en llatí el 1478. Andres de Laguna va traduir-la al castellà el 1555. La primera edició del llibre de Dioscòrides, parcialment depurada d'afegits medievals la va fer l'impressor de València Aldo Manuzio el 1499.[4]

Pius Font i Quer publicà un conegut llibre de botànica Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (Plantes medicinals. Dioscòrides renovat) publicat el 1962 encara obligatòriament en castellà. Es basa parcialment en la traducció feta per Andres de Laguna i l'obra va ser il·lustrada per Suzanne David.[5]

EdicionsModifica

BibliografiaModifica

  • Grout, J. «De Materia Medica». A: Encyclopaedia Romana (en anglès). Chicago: University of Chicago, 2007 [Consulta: 7 junyy del 2015]. 
  • Font i Quer, Pius. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Con la descripción de 678 especies, acompañada de 752 figuras originales, 58 mapas y 33 láminas fuera de texto, 20 de ellas en color (en castellà). Barcelona: Labor, 1962, p. 1033. 

ReferènciesModifica

  1. «Dioscòrides Pedani». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Grout, 2007.
  3. «Ḥasday ben Šapruṭ». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Miguel Alonso, Aurora. «Las ediciones de l'obra de Dioscórides en el siglo XVI. Fuentes textuales e iconográficas». A: Andrés Laguna. Dioscórides Anazarbeo. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, edición de 1566 (en castellà). Madrid: Fundación de Ciencias de la Salud, 1550 (1999). 
  5. «La tradició de les plantes medicinals a Catalunya, aquest divendres, a "El documental"». TV3, 22 desembre del 2008. [Consulta: 7 junyy del 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: De Materia Medica