Viquipèdia

Fitoteràpia

La fitoteràpia és la branca de la medicina que fa servir extractes de plantes –fitofàrmacs– com a medicament.[1] Les medicines herbàcies no difereixen de les convencionals en termes del seu funcionament.[2][3]

Nombre d'escrits de recerca llistats a PubMed de 1990 a 2007 que contenen la paraula phytotherapy (fitoteràpia)

La farmacognòsia és la branca de la ciència de substàncies d'origen natural, que inclou plantes, fongs, productes d'abelles, minerals, composts d'origien animal i llur efecte en la salut, sigui com a medicament, com a additiu alimentari, colorant, cosmètic, verí o droga.[4]

L'etnobotànica del seu costat és la ciència multidisciplinària, que estudia les relacions de les persones i les plantes, incloent les denominacions, les aplicacions i la gestió tradicionals dels vegetals per les societats humanes.[5] La medicina tradicional precientífica, pot ser una font per trobar noves substàncies actives.[6] Tot i això, qualsevol report d'un ús medicinal no és pas una prova d'un efecte real. Hi ha molta creença popular i efecte placebo. L'inventari del saber popular dels Països Catalans, conté gairebé de cinquanta-cinc mil reports d'usos medicinals.[7]

És una de les branques més antigues de la medicina i dels remeiers.[8] S'hi pot distingir el consum artesà: tisanes, pocions, pomades i l'estudi científic dels components químics d'origen vegetal. Les plantes contenen centenars de composts químics i l'estudi científic intenta identificar quin és que té efecte. Així per exemple, les tisanes d'escorça de salzes eren conegudes per l'efecte analgèsic i febrífug.[9] A mitjan segle xix s'hi va identificar l'àcid salicílic que va esdevenir un component de molts medicaments.[9][10] Uns percentatge del 25% dels medicaments de prescripció mèdica tenen un component d'origen vegetal.[11][12]

Si un compost és d'origen vegetal no dona per se cap garantia que sigui millor o menys nociu que un fàrmac de síntesi (bio)química. La tora blava conté aconitina, un verí molt poderós, tot i ser herbaci i natural, que és més mortal de molts verins sintètics.[13] Remeis herbacis venuts a internet o en circuits no controlats comporten altres riscs: contaminació amb plaguicides, metalls pesants[14] i altres productes tòxics del medi ambient on van créixer.[10] Remeiers amateurs que en cullen per l'autoconsum i no s'ho coneixen ben bé, prenen el risc de confondre herbes benèfiques amb herbes tòxiques. Cada any hi ha accidents en relació a això.[15][16]

Quan es fan servir plantes directament sovint és difícil dosificar: la concentració de principis actiu pot varia d'una planta a l'altra, segons el lloc on ha crescut, la manera de conservar, la variant i molts altres factors.[8] Val el principi de Paracels: «Tot es vérí… només la dosi fa el verí.»[17] Per això es produeixen extrets estandarditzats[16] i és menester desenvolupar els remeis d'origen vegetal amb els mateixos principis científics i de control de qualitat de qualsevol altre medicament.[18] Preparats estandarditzats contenen una concentració precisa que permet dosificar sense errors.[18]

Unes plantes medicinals
  • Un mil·ligram pot ser letal
    Tora blava (Aconitum napellus) la planta més verinosa d'Europa
  • L'escorça del salzes contenen grans quantitats d'àcid salicílic del qual deriva l'aspirina.
    L'escorça dels salzes s'ha utilitzat durant segles com analgèsic i febrífug
  • Datura stramonium és un tractament efectiu per l'asma però és un al·lucinogen poderós i a grans dosis pot resultar mortal
    Datura stramonium és un tractament efectiu per l'asma però és un al·lucinogen poderós i a grans dosis pot resultar mortal

Formes

modifica

N'hi ha diferentes formes. Se n'ha de respectar la posologia, que en determina la dosi i la manera de prendre'ls. Es poden aplicar per via oral, per diferents menes de banys, cataplasmes, compreses o foments (compreses calents), bafs, emplastres, gargarismes, ènemes, irrigacions vaginals…

Aquestes aplicacions es poden fer a partir de tisanes: preparacions líquides fetes per infusió, decocció o maceració. Excepte les maceracions fetes amb alcohol o oli, no es conserven bé i s'han de consumir fresques. També poden servir, segons l'espècie de planta per a banys o també banys oculars, de peus o de mans o de polvores, vins o xarops fet amb sucre o mel a partir de tisanes.[8]

A més de plantes fresques o assecades, hi ha els preparats que són el resultat d'una transformació industrial de primeres matèries vegetals, generalment es prenen amb aigua. Els principals productes estandarditzats són extrets, polvores, tintures, càpsules i olis essencials.[8]

Per exemple en l'hipèric perfoliat (Herba de Sant Joan) sovint s'estandarditza com el constituent antiviral hipericina, el qual actualment se sap que és l'ingredient actiu per a ús com antidepressiu. Altres companyies estandarditzen la hiperforina o tots dos, però hi deu haver 24 possibles constituents.

Legislació

modifica

Encara que molts consumidors creuen que la fitoteràpia és segura pel fet de ser productes naturals, hi ha riscs reaccions adverses, interacció amb altres medicaments, sobredosi. Les herbes, els extractes d'herbes o els fitoquímics s'utilitzen àmpliament com a aliments, medicaments i com a medicaments tradicionals. Són ben regulats a la Unió Europea, amb controls exhaustius tant de seguretat com d'eficàcia o validesa de les declaracions de salut.[19][20] No es pot vendre i pretendre qualsevol efecte beneficiós, sense portar-ne proves científiques.[21] També fixa criteris de qualitat per eliminar productes a base d'herbes falsificats, deficients, adulterats i contaminats.[22][23][24]

Unes plantes medicinals perillosos

modifica
Unes plantes amb riscs majors antigament aplicades en la fitoteràpia
nom binomi composts tòxics

principals

risc
tora blava Aconitum napellus aconitina, pseudoaconitina verí mortal amb petites dosis[13]
àrnica Arnica montana helenalina, dihidrohelenalina al·lèrgia[25] dermatitis

tòxica per ús intern[26]

belladona Atropa belladonna atropina, hiosciamina complicació de l'embaràsmalaltia cardiovascular o de l'aparell digestiu

trastorn mental entre d'altres [27][28]

briònia Bryonia dioica brionina, brionidine nausea, dolor abdomina, diarea

deliri, rampa, vomit, mort[29]

trompera fràgil Ephedra fragilis efedrina, pseudoefedrina

norefedrina

cefalees, angoixa, tremolor i insomni

trastorns psicòtics,

nàusees, taquicàrdies i dolors precordials

suor i retenció urinària[30]

gelsemium Gelsemium (gènere) gelsemina neurotòxic, irritació de la pell, mort

en dosi lleugers i controlat podria ser efectiu contra la neuroinflamació

jusquiam negre Hyoscyamus niger escopolamina, hiosciamina paralisi pulmonar, al·lucinacions, arritmia[31]
falguera mascle Dryopteris filix-mas butanofloroglucida, filicina mal de cap, vòmit, diarea,

insuficiència pulmonar o cardiaca[32] dany als ronyons i al fetge, ceguesa, mort[33]

Phytolacca Phytolacca (gènere) fitolaccina, fitolaccotoxina mal de cap, gastroenteritis, ardor a la boca,

rampa abdominal, vòmit i diarrea espumosa[34]

Podophyllum Podophylli peltati podofil·lina
hel·lèbor negre fals Veratrum nigrum veratroilzigadenina arrítmia, nàusea, vòmit[35]

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fitoteràpia
  1. ↑ «Fitoteràpia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Tapsell, Linda C; Hemphill, Ian; Cobiac, Lynne; Sullivan, David R; Fenech, Michael «Health benefits of herbs and spices: the past, the present, the future» (en anglès). Medical Journal of Australia, 185, S4, 8-2006. DOI: 10.5694/j.1326-5377.2006.tb00548.x. ISSN: 0025-729X.
  3. ↑ Lai, P. K.; Roy, J. «Antimicrobial and Chemopreventive Properties of Herbs and Spices» (en anglès). Current Medicinal Chemistry, 11, 11, pàg. 1451–1460. DOI: 10.2174/0929867043365107.
  4. ↑ «farmacognòsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 25 juny 2023].
  5. ↑ «Etnobotànica dels Països Catalans». Institut d'Estudis Catalana. [Consulta: 25 juny 2023].
  6. ↑ Fabricant, D S; Farnsworth, N R «The value of plants used in traditional medicine for drug discovery.» (en anglès). Environmental Health Perspectives, 109, suppl 1, 3-2001, pàg. 69–75. DOI: 10.1289/ehp.01109s169. ISSN: 0091-6765. PMC: PMC1240543. PMID: 11250806.
  7. ↑ «Llista de trastorn/Usos». Usos medicinals. Institut d'Estudis Catalana. [Consulta: 25 juny 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Alonso Osorio, Maria José. «Què és la fitoteràpia?». Col·legi de farmacèutics de Barcelona, 18-06-2019. [Consulta: 25 juny 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Lichterman, Boleslav L «Aspirin: The Story of a Wonder Drug» (en anglès). BMJ, 329, 7479, 11-12-2004, pàg. 1408. DOI: 10.1136/bmj.329.7479.1408. ISSN: 0959-8138.
  10. ↑ 10,0 10,1 Raum, Sonja. «Gesundheit: Pflanzliche Arzneimittel und ihre möglichen Risiken» (en alemany). Bayerisches Landesamt für Gesundheit und Lebensmittelsicherheit, 15-12-2016. [Consulta: 25 juny 2023].
  11. ↑ Wachtel-Galor, Sissi; Benzie, Iris F. F.. Herbal Medicine: An Introduction to Its History, Usage, Regulation, Current Trends, and Research Needs. 2a edició. Boca Raton (FL): CRC Press/Taylor & Francis, 2011. ISBN 978-1-4398-0713-2. 
  12. ↑ Sahoo, Niharika; Manchikanti, Padmavati; Dey, Satyahari «Herbal drugs: Standards and regulation» (en anglès). Fitoterapia, 81, 6, 9-2010, pàg. 462–471. DOI: 10.1016/j.fitote.2010.02.001.
  13. ↑ 13,0 13,1 Blasco, Robert. «La planta més tòxica d'Europa està als Pirineus i us ensenyem a distingir-la». Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron, 19-06-2023. [Consulta: 24 juny 2023].
  14. ↑ Lantigua, Isabel F. «Algunas hierbas de la medicina Ayurveda tienen altas concentraciones de metales». El Mundo, 22-12-2004.
  15. ↑ Carceller i Escuder, Rosanna. «Alerta per la tora blava, la planta que ha causat una intoxicació greu: "Un mil·ligram et pot matar"». RAC1, 19-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 Elvin-Lewis, Memory «Should we be concerned about herbal remedies» (en anglès). Journal of Ethnopharmacology, 75, 2-3, 5-2001, pàg. 141–164. DOI: 10.1016/S0378-8741(00)00394-9.
  17. ↑ López Muñoz, Francisco. «La dosi fa el verí». Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), 30-06-2022. [Consulta: 25 juny 2023].
  18. ↑ 18,0 18,1 Talalay, Pamela; Talalay, Paul «The Importance of Using Scientific Principles in the Development of Medicinal Agents from Plants:» (en anglès). Academic Medicine, 76, 3, 3-2001, pàg. 238–247. DOI: 10.1097/00001888-200103000-00010. ISSN: 1040-2446.
  19. ↑ «Règlement (CE) No 1924/2006 du Parlement Européen et du Conseil du 20 décembre 2006 concernant les allégations nutritionnelles et de santé portant sur les denrées alimentaires» (en francès i una vintena de llengües europees excepte el català). Diari Oficial de la Unió Europea, 13-12-2014.
  20. ↑ Vickers, A.J. «Which botanicals or other unconventional anticancer agents should we take to clinical trial?». J Soc Integr Oncol, 5, 3, 2007, pàg. 125–129. DOI: 10.2310/7200.2007.011. PMC: 2590766. PMID: 17761132.
  21. ↑ Lapenna, Silvia; Gemen, Raymond; Wollgast, Jan; Worth, Andrew; Maragkoudakis, Petros «Assessing Herbal Products with Health Claims» (en anglès). Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 55, 13, 10-11-2015, pàg. 1918–1928. DOI: 10.1080/10408398.2012.726661. ISSN: 1040-8398.
  22. ↑ Vlietinck, Arnold; Pieters, Luc; Apers, Sandra «Legal Requirements for the Quality of Herbal Substances and Herbal Preparations for the Manufacturing of Herbal Medicinal Products in the European Union» (en anglès). Planta Medica, 75, 07, 6-2009, pàg. 683–688. DOI: 10.1055/s-0029-1185307. ISSN: 0032-0943.
  23. ↑ Elvin-Lewis, M. «Should we be concerned about herbal remedies». Journal of Ethnopharmacology, 75, 2-3, 2001, pàg. 141–164. DOI: 10.1016/S0378-8741(00)00394-9. PMID: 11297844.
  24. ↑ Ernst, E. «Herbal medicines: balancing benefits and risks». Novartis Found. Symp., 282, 2007, pàg. 154–67; discussion 167–72, 212–8. DOI: 10.1002/9780470319444.ch11. PMID: 17913230.
  25. ↑ Duran, Núria. «Àrnica, herba de les caigudes, esternudera - Arnica montana (fam. asteràcies o compostes)». A: Plantes medicinals: identificació i propietats. Barcelona: Pòrtic, 2007, pàg. 7. ISBN 978-84-7306-631-0. 
  26. ↑ Lieutaghi, Pierre. Le livre des bonnes herbes (en francès). 3a. Arle: Actes Sud, 1995, p. 517. ISBN 978-2742709533. 
  27. ↑ Duran, Núria. «Belladona - Atropa belladona (fam. solanàcies)». A: Plantes medicinals: identificació i propietats. Barcelona: Pòrtic, 2007, pàg. 8. ISBN 978-84-7306-631-0. 
  28. ↑ Ulbricht, Catherine; Basch, Ethan; Hammerness, Paul; Vora, Mamta; Wylie, John «An Evidence-Based Systematic Review of Belladonna by the Natural Standard Research Collaboration» (en anglès). Journal of Herbal Pharmacotherapy, 4, 4, 1-2004, pàg. 61–90. DOI: 10.1080/J157v04n04_06. ISSN: 1522-8940.
  29. ↑ Engel, Fritz-Martin. Plantes vénéneuses – vertus et dangers (en francès). Zuric: Éditions Silva, 1984. 
  30. ↑ «Ephedra Purported Benefits, Side Effects & more» (en anglès). Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. [Consulta: 25 juny 2023].
  31. ↑ Alizadeh, Anahita; Moshiri, Mohammad; Alizadeh, Javad; Balali-Mood, Mahdi «Black henbane and its toxicity – a descriptive review». Avicenna Journal of Phytomedicine, 4, 5, 2014, pàg. 297–311. ISSN: 2228-7930. PMC: 4224707. PMID: 25386392.
  32. ↑ Erhirhie, Earnest Oghenesuvwe; Ilodigwe, Emmanuel Emeka «Sub-chronic toxicity evaluation of Dryopteris filix-mas (L.) schott, leaf extract in albino rats». Brazilian Journal of Pharmaceutical Sciences, 55, 2019. DOI: 10.1590/s2175-97902019000118107. ISSN: 2175-9790.
  33. ↑ Klenow, S.; Latté, K.P.; Dusemund, B.; Pöting, A.; Appel, K.E.; Großklaus, R.; Schumann, R.; Lampen, A. «14 Dryopterisfilix-mas (L.) Schott (Wurmfarn)». A: Risikobewertung von Pflanzen und pflanzlichen Zubereitungen (en alemany), p. 263-269. ISBN 3-938163-76-3. 
  34. ↑ «Pokeweed (Phytolacca americana)» (en anglès). Children’s Health Queensland Hospital and Health Service, 18-07-2017. [Consulta: 28 juny 2023].
  35. ↑ Xianxie, Zhang «Neurotoxicity of Veratrum nigrum L. and the molecular mechanism of veratridine toxicity». International Journal of Clinical and Experimental Medicine, 11, 7, 2018, pàg. 6547-6559.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fitoteràpia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitoteràpia&oldid=34123347»