Viquipèdia

Decàpodes

ordre de crustacis
(S'ha redirigit des de: Decàpode)

Els decàpodes (Decapoda) són un ordre de crustacis malacostracis, que comprèn nombroses famílies amb espècies ben conegudes, especialment pel seu interès gastronòmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamàntols (Nephropidae), etc. Molts decàpodes són carronyaires.

Infotaula d'ésser viuDecàpodes
Decapoda Modifica el valor a Wikidata

"Decapoda" Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumCrustacea
ClasseMalacostraca
SuperordreEucarida
OrdreDecapoda Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Subordres i infraordres

Anatomia

modifica

Com el seu nom ho indica, tots els decàpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apèndixs toràcics característics dels crustacis les potes són els últims cinc apèndixs. Els tres primers parells d'apèndixs frontals, els maxil·lípedes, són la transformació de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandíbules.

En molts decàpodes, el primer dels cinc parell de potes està transformat en un parell de pinces. La pinça s'anomena quela, i per això aquests apèndixs s'anomenen quelipodis. Altres apèndixs es troben a l'abdomen, on cada segment és capaç de transportar un parell de pleopodis, i els últims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tèlson.

Història evolutiva

modifica

Els decàpodes es van originar a l'Ordovicià inferior, fa uns 455 milions d'anys, quan van divergir els dendrobranquiats. Els decàpodes es van diversificar molt entre el Juràssic i el Cretaci, coincidint amb el naixement i expansió dels esculls de corall moderns, un hàbitat clau per als decàpodes.[1]

Filogènia

modifica

Cladograma dels decàpodes segons Wolfe et al., 2019:[1]

Decapoda

Dendrobranchiata  


Pleocyemata


Stenopodidea  




Procarididea



Caridea  




Reptantia


Achelata  




Polychelida



Astacidea  






Axiidea




Gebiidea




Anomura  



Brachyura  








Classificació

modifica

La classificació en l'ordre Decapoda es basa en l'estructura de les brànquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres, Dendrobranchiata i Pleocyemata,

La següent classificació en superfamílies segueix la proposta de Martin i Davis,[2] amb alguns canvis d'acord amb recents estudis morfològics i moleculars.[3][4][5]

 
Llagostí blanc, Litopenaeus vannamei
 
Gambeta netejadora, Periclimenes yucatanicus
 
Llagosta vermella, Panulirus interruptus
 
Cranc blau, Callinectes sapidus

Subordre Dendrobranchiata Bate, 1888

modifica

Es subdivideix en 2 superfamílies:

Subordre Pleocyemata Burkenroad, 1963

modifica

La taxonomia dels pleociemats és complex i està sotmesa a revisions, de manera que el nombre d'infraordres varia segons les fonts.[6][7] La versió més actualitzada la proporciona WoRMS, i és la següent:[5]

Infraordre Achelata Scholtz & Richter, 1995
Infraordre Anomura MacLeay, 1838
Infraordre Astacidea Latreille, 1802
Infraordre Axiidea de Saint Laurent, 1979
Infraordre Brachyura Latreille, 1802
Infraordre Caridea Dana, 1852
Infraordre Gebiidea de Saint Laurent, 1979
Infraordre Glypheidea Van Straelen, 1925
Infraordre Polychelida Scholtz & Richter, 1995
Infraordre Procarididea Felgenhauer & Abele, 1983
Infraordre Stenopodidea Claus, 1872

Alimentació

modifica

La boca dels decàpodes està situada a la superfície ventral del cap, flanquejada i coberta per diverses parts de la boca, i la regió al voltant de la boca s'anomena marc bucal, que està protegida per projeccions, que no són apèndixs, de la paret del cos. Sis parells d'apèndix estan associats amb la boca dels representants d'aquest grup.

El grup dels decàpodes presenta una àmplia variació en hàbits alimentaris i dietes, però, en la majoria de les espècies associa l'alimentació depredadora amb la saprofàgia.[8] Hi ha representants herbívors, omnívors i detritívors. El menjar l'agafen amb els quelípedes i el passen a la tercera mandíbula, que l'empeny cap a altres peces bucals. Mentre el menjar està subjecta per les mandíbules, els maxil·lars i maxilípedes retiren els trossos de menjar i els transfereixen a la boca.

Els quelípodes s'adapten a les preferències i els hàbits de cada espècie. Els decàpodes que raspen les algues de les roques o s'alimenten de deixalles de la superfície de la sorra i el llim sovint tenen quelípedes amb dits en forma de cullera. Els que s'alimenten de mol·luscs tenen quelípedes dimòrfics. Les pinces trituradores robustes i modificades tenen dents romes en forma de molars que estan adaptades per trencar petxines, mentre que les pinces talladores són més delicades i estan adaptades per tallar carn.[9]

Els detritívors i els suspensívors s'alimenten de petites partícules d'aliment. Molts decàpodes s'alimenten per filtració i fan passar el corrent d'aigua a través d'una malla de truges que s'utilitza per recol·lectar partícules orgàniques en suspensió. Els crustacis poden generar el seu propi corrent d'alimentació, i també poden aprofitar un corrent marí existent.[10]

Digestió

modifica

El tracte digestiu dels decàpodes consta d'una elaborada porció anterior coberta per una cutícula, una porció mitjana d'origen endodèrmic i que té un cec digestiu en desenvolupament, i una altra porció posterior que també té una cutícula en el revestiment. La funció de la porció anterior és la trituració, hidròlisi i separació de les petites partícules digeribles de les grans i no digeribles. Les partícules i soluts digeribles són enviats al cec digestiu, mentre que els materials que no poden ser aprofitats són expulsats per la boca o enviats a la porció mitjana del tracte digestiu, on seran posteriorment eliminats.

Normalment, el tracte digestiu anterior té un esòfag curt que està connectat a un estómac voluminós (proventricle), que en els decàpodes es divideix en una gran cambra cardíaca anterior i una cambra pilòrica posterior més petita. Com que són d'origen ectodèrmic, les dues càmeres estan revestides per un exoesquelet quitinós que té dents i parts sensibles a les parets. Ambdues càmeres estan separades entre si per un estrenyiment a través del qual flueix el flux en les dues direccions. Generalment, la regió dorsal de cada cambra està especialitzada a manipular partícules grans i indigeribles que s'enviaran a l'intestí, mentre que les porcions del ventre processen materials orgànics petits i digeribles que s'envien al cec digestiu per absortar-los.

La cambra cardíaca té un molí gàstric revestit amb un filtre de quetes (estructures quitinoses) i una cutícula. El molí gàstric està format per ossets (dents) calcaris que maceren els aliments. L'acció trituradora del molí i el moviment de les parets de l'estómac es deuen als músculs extrínsecs units als ossets.[11] Durant la trituració, la digestió que es produeix fora de les cèl·lules comença amb la barreja dels aliments amb enzims que provenen del cec digestiu. El filtre de quetes de la càmera cardíaca té poc espai entre elles, que segueix el canal ventral que passa de la càmera cardíaca a la càmera pilòrica. Després de la mòlta i digestió, les partícules fines i el solut passen a través del filtre de cerres i entren a la regió ventral de la cambra pilòrica. Les partícules gruixudes que no són digerides i rebutjades pel filtre de quetes surten de la cambra cardíaca i travessen la cambra pilòrica a través del canal dorsal, i arriben a l'intestí, on es produeix la transformació en deixalles.

La cambra pilòrica es divideix en un canal dorsal que condueix directament a l'intestí i una complexa regió ventral des d'on els materials digeribles es dirigeixen als cecs digestius. La regió ventral consta d'un filtre mecànic i un filtre glandular. L'aliment digerit i prefiltrat arriba a una regió muscular mitjana de la cambra pilòrica, anomenada filtre mecànic. El filtre glandular omple l'obertura que condueix al cec digestiu i és un altre filtre de quetes amb una malla encara més petita que la del filtre anterior. El líquid és forçat per les contraccions dels músculs del filtre mecànic a través del filtre glandular i cap al cec digestiu, mentre que el material rebutjat es dirigeix a través del canal dorsal cap a l'intestí. El plec pilòric, les quetes del qual impedeixen que partícules grans entrin al filtre glandular, separa les porcions dorsal i ventral de la cambra pilòrica.

Els cecs digestius són òrgans grans amb fons cec que alliberen enzims digestius a través de l'epiteli dels seus nombrosos túbuls, que s'envien a la cambra cardíaca de l'estómac.[12] Hi ha digestió intracel·lular i pinocitosi de molècules orgàniques solubles, que posteriorment s'emmagatzemen o s'alliberen momentàniament a la sang des de l'hemocele.

Consum humà

modifica

Els crancs decàpodes es consideren una menja excel·lent i són un producte pesquer important. Les espècies de gambes que viuen a les aigües fredes de les profunditats marines es pesquen principalment, mentre que les espècies que viuen en aigües càlides es crien en aqüicultura a l'Índia, el Sud-est Asiàtic, els Estats Units i Amèrica del Sud. Es menja sobretot la carn de l'abdomen, que només conté músculs i cap òrgan; en el cas de les llagostes i els crancs, també es menja la carn de les pinces.

Galeria

modifica


Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decàpodes
  1. ↑ 1,0 1,1 Wolfe, Joanna M.; Breinholt, Jesse W.; Crandall, Keith A.; Lemmon, Alan R.; Lemmon, Emily Moriarty; Timm, Laura E.; Siddall, Mark E.; Bracken-Grissom, Heather D. «A phylogenomic framework, evolutionary timeline and genomic resources for comparative studies of decapod crustaceans». Proceedings of the Royal Society B, 286, 1901, 24-04-2019. DOI: 10.1098/rspb.2019.0079. PMID: 31014217.
  2. ↑ Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001 [Consulta: 13 abril 2007].  Arxivat 2006-05-25 at Bibliotheca Alexandrina
  3. ↑ Dixon, C. J.; Frederick Schram; F. R. Schram; S. T. Ahyong «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana, 76, 8, 2004, pàg. 935–975.
  4. ↑ Porter, M. L.; M. Pérez-Losada; K. A. Crandall «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 2005, pàg. 355–369.
  5. ↑ 5,0 5,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Pleocyemata». [Consulta: 8 setembre 2021].
  6. ↑ ITIS: Pleocyemata[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Animal Diversity Web: Pleocyemata ». Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 15 agost 2007].
  8. ↑ OLIVEIRA, Alexandre Ricardo de et al. Dieta natural do siri-azul Callinectes sapidus (Decapoda, Portunidae) na região estuarina da Lagoa dos Patos, Rio Grande, Rio Grande do Sul, Brasil. 2006.
  9. ↑ BRANCO, Joaquim Olinto; VERANI, José Roberto. Dinâmica da alimentação natural de Callinectes danae Smith (Decapoda, Portunidae) na Lagoa da Conceição, Florianópolis, Santa Catarina, Brasil. Revista Brasileira de Zoologia, v. 14, n. 4, p. 1003-1018, 1997
  10. ↑ Ruppert, E. E., Fox, R. S., & Barnes, R. D. (2005). Zoologia dos invertebrados: uma abordagem funcional-evolutiva. In Zoologia dos invertebrados: uma abordagem funcional-evolutiva.
  11. ↑ PATWARDHAN, S. S. On the structure and mechanism of the gastric mill in Decapoda. Proceedings: Plant Sciences, v. 1, n. 5, p. 183-196, 1934
  12. ↑ Barker, P. L., & Gibson, R. (1977). Observations on the feeding mechanism, structure of the gut, and digestive physiology of the european lobster Homarus gammarus (L.) (Decapoda: Nephropidae). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 26(3), 297–324. doi:10.1016/0022-0981(77)90089-2
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Decàpodes&oldid=35024148»