Declaració Universal dels Drets Lingüístics

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics va ser aprovada a Barcelona durant la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, celebrada del 6 al 9 de juny de 1996 per iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN; va comptar amb el suport moral i tècnic de la Unesco, la participació de 66 organitzacions no governamentals (ONG), 41 centres PEN i 41 experts internacionals en jurisprudència lingüística. L'objecte principal de la Declaració és promoure els drets lingüístics, especialment llengües amenaçades.

Infotaula documentDeclaració Universal dels Drets Lingüístics
Tipusdeclaració Modifica el valor a Wikidata
UbicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Creació1996 Modifica el valor a Wikidata
Text completText complet Modifica el valor a Wikidata

El text de la Declaració va ser presentat davant el representant del Director General de la UNESCO; considera la diversitat lingüística i cultural existent al món i rebutja l'homogeneïtzació cultural forçada, defineix el concepte de llengua pròpia d'un territori, reconeix drets lingüístics individuals (dret a ser reconegut membre d'una comunitat lingüística, dret a l'ús públic i privat d'una llengua…) i drets lingüístics col·lectius (dret a disposar de serveis culturals, dret a la presència equitativa de la llengua i la cultura en els mitjans de comunicació…).

Estructura i continguts de la Declaració

modifica

La declaració consta d'un text preliminar, un preàmbul i 52 articles, dividits en tres Títols (un de preliminar i dos més):

  • Títol preliminar: Precisions conceptuals (estableix definicions i conceptes; comunitat lingüística, grup lingüístic, relació d'integració…)
  • Títol primer: Principis generals (dret de les comunitats lingüístiques a organitzar-se, a preservar i promoure el seu sistema lingüístic; igualtat de les comunitats lingüístiques en drets…)
  • Títol segon: Règim lingüístic general (dividit en 5 seccions):
    • Secció I: Administració pública i òrgans oficials
    • Secció II: Educació
    • Secció III: Onomàstica
    • Secció IV: Mitjans de comunicació i noves tecnologies
    • Secció V: Cultura
    • Secció VI: Àmbit socioeconòmic

Comitè de seguiment

modifica

Paral·lelament, es va crear el Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, formada per Josep-Maria Terricabras i Nogueras (PEN Club) com a president, Edixa Montiel (Consell Mundial de Pobles Indígenes) com a vicepresident, i Aureli Argemí i Roca (CIEMEN) com a secretari general. També en formen part com a vocals Anthony Fleischer (South African PEN Centre), Gisbert Jänicke (Finish PEN Centre), Aloysia G. Moguil (The Kadazandusun Language Foundation), Ignace Sanwidi (Maison de la UNESCO Burundi), György Szépe (Linguapax) i Piripi Walker (Maori Language Commission).

La comissió té com a finalitat preparar una Convenció Internacional de les Nacions Unides amb la finalitat de reforçar el pes moral de la Declaració amb les adhesions expressades, recollir noves idees i aportacions, i unir esforços per assolir una pau lingüística mundial justa i duradora, basada en el coneixement i reconeixement dels drets lingüístics. Forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica