Viquipèdia

Def Con Dos

(S'ha redirigit des de: Def con Dos)

Def Con Dos és un grup espanyol de música caracteritzat per una fusió de rap i rock. Va ser fundat a Vigo el 1988, tot i que poc després es traslladaren a Madrid.

Infotaula d'organitzacióDef Con Dos
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconjunt musical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1980, Vigo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficWarner Music Group Modifica el valor a Wikidata
GènereRap i rock Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdefcondos.com Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 1O4hqQz2nV0jrlF9VEFBNK Musicbrainz: 677002d6-385c-4c8a-8dc5-9d68d514a32f Songkick: 383151 Discogs: 609185 Modifica el valor a Wikidata

Foren uns dels pioners del hip-hop en castellà, juntament amb formacions com DNI, Jungle Kings, QSC, MC Randy & DJ Jonco, Masters TDeK o Sindicato del Crimen. Posteriorment, evolucionaren cap al rap metal, on també foren pioners.[1] Les seves lletres tenen un fort component de compromís social i connotacions polítiques,[2] i es caracteritzen per la ironia i els jocs metafòrics amb dobles sentits.

Història modifica

En els seus començaments es van dir Freddy Krueger y los Masters del Universo i van estar fortament influïts per Public Enemy, Beastie Boys i Run DMC. Rapejaven sobre bases instrumentals de hip-hop preparades per Julián Hernández de Sinistro Total. En el seu Segundo Asalto el so seguia essent bàsicament hip-hop, però van començar a incloure-hi guitarres, que van guanyar importància en els següents discos, fins a apropar-se al rap metal.[3] Segons una entrevista a Radio 3, després d'escoltar una col·laboració entre la banda nord-americana de heavy metal, Anthrax, i la de rap, Public Enemy, van decidir incloure guitarres elèctriques en els seus discos.[4]

El nom del grup fa referència a un sistema d'alertes utilitzat pel Pentàgon, on el DEFCON-2 s'assigna quan s'aconsegueix el nivell immediatament inferior al màxim, que solament s'ha declarat una vegada, en la crisi dels míssils de Cuba.

Els textos de les seves lletres i dels manifestos adjunts en els llibrets dels seus discos poden resultar ofensius, amb nombroses referències a la cultura popular: el folklore, les notícies d'actualitat, la publicitat, la música, el cinema, la literatura, i els còmics. El seu àlbum Armas pal pueblo (1993) és probablement el primer disc espanyol en portar una versió en castellà de l'etiqueta en blanc i negre Parental Advisory: Explicit Content (com la que s'afegeix als discos de lletres explícites als Estats Units). Arran dels seus polèmics textos, en els seus inicis Def Con Dos no tenia gaire suport de grans mitjans de comunicació (amb excepcions com alguns programes de Radio 3).

La situació va canviar el 1993 quan el director de cinema Álex de la Iglesia va estrenar el seu primer llargmetratge Acción mutante, encarregant a Def Con Dos el principal tema musical, també titulat «Acción mutante». Álex de l'Església també va dirigir el videoclip de la cançó. Posteriorment, també van participar en el tema musical de la segona pel·lícula d'Álex de l'Església, El día de la bestia, estrenada a la fi de 1995. A això sumarien el seu cinquè assalt, l'àlbum Alzheimer, i també el disc titulat Ultramemia.

 
J. Al Ándalus

En 1998 va aparèixer De poca madre, que va confirmar la consolidació del seu estil, fusió de rap a tres veus, guitarres elèctriques i bases de hip-hop. La banda es va separar temporalment el 1999, deixant un recopilatori, Dogmatofobia. Després d'uns anys de silenci, van tornar en 2004 amb el disc Recargando.[5] Durant aquests cinc anys de descans, els membres de la banda es van embarcar en diferents projectes, entre els quals destaca la formació Strawberry Hardcore, fundada pel cantant César Strawberry, el guitarrista Manolo Tejeringo i el bateria Kiki Tornado. Aquesta banda continua avui encara en actiu.

 
César Strawberry al capdavant de Def Con Dos el 2010

El 2006 van editar 6 dementes contra el mundo, disc en directe recopilatori de la seva carrera. El disc Hipotécate tú va ser publicat el 10 de febrer de 2009. El 2011, coincidint amb el seu vintè aniversari, publiquen el disc La culpa de todo la tiene Def Con Dos, en el qual diversos artistes toquen versions de temes del grup. El disc inclou també un recopilatori, un DVD i un llibre amb la biografia del grup. El 5 de febrer de 2013, Def Con Dos publicà el seu novè disc d'estudi, España es idiota.[6]

Def Con Dos, al llarg de la seva carrera, ha patit diversos episodis de censura per part d'ajuntaments governats pel Partit Popular espanyol,[7] abans i després de la condemna de César Strawbeery per «enaltiment del terrorisme» en les seves lletres.[8]

El 14 de febrer de 2020, amb motiu del 30è aniversari de la banda, Def Con Dos publicà l'àlbum Gilipollas no tiene traducción, una col·lecció de 10 cançons, més dos bonus track, amb el seu so característic que mescla punk i rap, acompanyat del llibre, Himnos, profecías y canciones olvidadas Vol.1., escrit per César Strawberry, per a commemorar «30 años de lucha contra la estupidez».[9]

Al cinema modifica

  • «Acción mutante» de la banda sonora d'Acción mutante d'Álex de la Iglesia.
  • «El día de la Bestia» de la banda sonora d'El día de la Bestia, també d'Álex de la Iglesia. La música que se sent en el concert del grup fictici Satànica que és en realitat de Def Con Dos.
  • «Tuno bueno, tuno muerto», va ser usada a la banda sonora de la pel·lícula Tuno negro de Pedro L. Barbero i Vicente J. Martín. Concretament en els crèdits.
  • «No digas nada», de la banda sonora de la pel·lícula No digas nada de Felipe Jiménez Luna.
  • «Los días pasan mal» a la banda sonora de la quarta part de la saga Fast & Furious.

Components modifica

  • Samuel Barranco (Veu, 2016-present)
  • Sagan Ummo (Veu, 2016-present)
  • Alberto Marín (Guitarra, 2015-present)
  • Kike Tornado (Bateria, 2004-present)
  • J. Al Ándalus (Baix, 1989-present)
  • César Strawberry (Veu, 1988-present)

Antics components modifica

  • Óscar López (Sargento Láser, 1991-1994)
  • Mariano Lozano (Silver Sampler, 1991-1999)
  • Patacho (Guitarra, 1991-1993)
  • Juanjo Melero (Mala Fe, guitarra, 1993-1994)
  • José "Niño" Bruno (Little Boy, bateria, 1993-1999)
  • Juanjo Pizarro (El Mercenario, guitarra, 1992-1995, 1997)
  • Nicolás (Kamarada Nikolai, guitarra, 1994-1997)
  • Manolo Benítez (El Guanche, guitarra, 1995)
  • Julián Kanevsky (Gautxito, guitarra, 1995-1999)
  • Bul Bul (Bateria, 1992-1993)
  • Juanito Sangre (Veu, 1989-1999, 2004-2009)
  • Manolo Tejeringo (Guitarra, 1997-1999, 2004-2009)
  • Julián Hernández (Padre Damián J. Karras, 1988-1995)
  • Ken (Guitarra, 2009-2015)
  • Marco Masacre (Veu, 2009-2015)
  • Peón Kurtz (Veu, DJ, beatmaker, 1988-2016)

Discografia modifica

Discs d'estudi modifica

  • Primer asalto (1989, maqueta)[10]
  • Segundo asalto (1989, Dro East West)
  • Tercer asalto (inclou Primer Asalto, 1991, Dro East West)
  • Armas pal pueblo (1993, Dro East West)
  • Alzheimer (1995, Dro East West)
  • Ultramemia (1996, Dro East West)
  • De poca madre (1998, Dro East West)
  • Recargando (2004, Dro Atlantic)
  • Hipotécate tú (Warner, 2009)[11]
  • España es idiota (Warner, 2013)
  • Dos tenores (2015)
  • #trending_distopic (2017, Rock Estatal Records)
  • Gilipollas no tiene traducción (2019, Warner Music)[9]

Altres modifica

  • Dogmatofobia (Recopilatori, 1999, Dro East West)
  • 6 dementes contra el mundo (Disc en directe, 2006, Dro East West)
  • La culpa de todo la tiene Def Con Dos (Disc de tribut, 2011)

Vídeos modifica

  • Videohistorias Vol.1 (Dro East West, 1995)
  • Videohistorias Vol.2 (Dro East West, 1997)
  • Videohistorias 2005 (Dro East West, 2005)

Referències modifica

  1. ↑ «Concierto en Avilés, Sala Quattro. Viernes 10 de Noviembre de 1995 – La Factoría del Ritmo» (en castellà). [Consulta: 20 març 2021].
  2. ↑ «El líder de Def Con Dos será juzgado por añorar a los Grapo en Twitter» (en castellà), 23-05-2016. [Consulta: 20 març 2021].
  3. ↑ Música 4º ESO (en idioma gallec). España. Galinova, 2006, p. 144. 
  4. ↑ Entrevista a Fnac Callao de Madrid, el 27 d'octubre de 2004 per al programa radiofònic Diario pop de la cadena Radio 3
  5. ↑ «Def Con Dos: ¡¡Han vuelto!! ¡¡Temblad imbéciles!!». [Consulta: 30 agost 2019].
  6. ↑ «Studio Report del nuevo disco de Def Con Dos». Arxivat de l'original el 2012-12-21. [Consulta: 19 març 2015].
  7. ↑ «Def Con Dos responde: "El Zombi Franco os saluda desde su despacho del Ayuntamiento"», 05-07-2019. [Consulta: 30 agost 2019].
  8. ↑ «L'advocat Simon Bekaert i el cantant César Strawberry, a "Preguntes freqüents"». TV3. [Consulta: 30 agost 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Def con Dos estrena este viernes 14 de febrero su nuevo disco 'Gilipollas no tiene traducción'», 14-02-2020. [Consulta: 16 febrer 2020].
  10. ↑ «Def Con Dos». Discogs. [Consulta: 30 agost 2019].
  11. ↑ «No todos somos guays. También hay idiotas». [Consulta: 30 agost 2019].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Def Con Dos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Def_Con_Dos&oldid=32855244»