Demetri II el Fals
Demetri II el Fals (en rus Лжедимитрий II) fou el segon dels tres pretendents al tron de Rússia fent-se passar pel tsarévitx Demetri Ivànovitx, el fill gran d'Ivan el Terrible. El Demetri real va morir en circumstàncies desconegudes el 1591.
  | |
| Nom original | (ru) Лжедмитрий II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XVI |
| Mort | 21 desembre 1610 Kaluga (Rússia) |
| Causa de mort | Homicidi (Decapitació ) |
| Activitat | |
| Ocupació | impostor |
| Família | |
| Cònjuge | Marina Mniszech |
| Fills | Tsarevich Ivan Dmitriyevich (en)  |
El segon Demetri el Fals aparegué en escena sobre el 1607 a Starodub. Es creu que pogué ser el fill d'un sacerdot o d'un jueu convers, i havia rebut una educació força complerta per a aquells temps. Parlava rus i polonès, i era expert en afers litúrgics. Al començament fingí ser el boiar moscovita Nagoi, però confessà sota tortura ser el tsarévitx Demetri, i se li uniren milers de cosacs, polonesos i moscovites.
Durant el transcurs d'aquell any, Jerzy Mniszech, pare de Marina Mniszech, vídua del primer Demetri I el Fals, feu reunir la seva filla amb Demetri II el Fals, i ella reconegué que era el seu marit "salvat miraculosament". Aquest fet els suposà el suport dels magnats de la Confederació de Polònia i Lituània que havien donat suport al primer fals Demetri. Adam Wiśniowiecki, Roman Różyński i Jan Sapieha decidiren finançar-ho i posar sota el seu comandament 7.500 soldats, entre ells Aleksander Józef Lisowski, líder de la banda de mercenaris coneguda posteriorment com els Lisowczycy.
Ràpidament capturà Karàtxev, Briansk i altres ciutats, amb el reforç dels polonesos. A la primavera del 1608 avançà cap a Moscou, trobant l'exèrcit del tsar Vassili IV a Bólkhov. Les promeses de la confiscació de les terres dels boiars feren que molta gent es posés del seu costat. El poble de Túixino, a dotze verstes de la capital, es convertí en un campament armat on Demetri reuní el seu exèrcit, que incloïa inicialment 7.000 soldats polonesos, 10.000 cosacs i uns altres 10.000 soldats d'origen divers. Les seves forces arribaren als 100.000 en pocs mesos. Després de la captura del patriarca Filaret de Moscou, fou nomenat Patriarca de Moscou i de totes les Rússies, guanyant l'aliança de les ciutats de Iaroslavl, Kostromà, Vólogda, Kaixin i d'altres.
L'arribada del rei Segimon III Vasa a Smolensk fou la causa que la majoria dels seus partidaris polonesos desertessin i s'unissin a les forces del rei polonès. Al mateix temps, un gran exèrcit russo-suec sota el comandament de Mikhaïl Skopín-Xúiski i Jacob De la Gardie s'apropava a Túixino, forçant-lo a fugir del seu campament disfressat de camperol i anar a Kostromà, on Marina se li uní, vivint règiament. Amb el suport dels cosacs del Don, realitzà un altre atac contra Moscou i recuperà el control sobre tot el sud-est de Rússia. De totes maneres, fou assassinat, mentre estava ebri, l'11 de desembre de 1610 per un príncep d'origen tàtar: Piotr Urússov.