Denise Duncan Villalobos

dramaturga costa-riquenya
(S'ha redirigit des de: Denise Duncan)

Denise Duncan Villalobos (Costa Rica, 1979) és una dramaturga, directora, guionista i actriu de teatre, resident a Barcelona des de 2005. És cofundadora de la companyia de teatre La Pulpe Teatro (2011). Forma part de Tinta Negra, un col·lectiu en defensa de la diversitat racial a l'escena i és membre de la revista Acotaciones. Ha guanyat la Mostra de Teatre de Barcelona de 2012 i el Premi Ciutat de Manacor de Teatre per Negrata de merda l'any 2018.[1][2][3]

Infotaula de personaDenise Duncan Villalobos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Costa Rica Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicNegres Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Costa Rica
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturga, directora de teatre, productora de teatre Modifica el valor a Wikidata

Instagram: la_duncan Modifica el valor a Wikidata

Té una vasta formació, sent llicenciada en Arts Dramàtiques i Periodisme (Universitat de Costa Rica, 2004), en Direcció i Dramaturgia (Institut del Teatre de Barcelona, 2012) i un màster en Estudis Teatrals i Audiovisuals (Universitat de La Corunya, 2004).[4]

També ha exercit com a professora en la creació de textos teatrals.[5]

En els seus textos, l'autora parla de les seves experiències com a dona, afrodescendent i migrant. Apel·la a l'espectador a fer autocrítica i rebel·lar-se contra el neocolonialisme vigent i envers el masclisme i el racisme de la societat actual.[6][7][8]

Les seves obres teatrals són:[9]

Títol Any Tasca
Negra, o nocturnal de una piel inoculada por el odio nuestro de cada día 2004 Autoria
Esta linda la mar 2012 Autoria, direcció
Més enllà de la foscor 2012 Coautoria
Vaques sagrades 2013 Autoria
C.O.C.A. 2014 Autoria, direcció
Absentée 2014 Autoria
La taverna dels bufons Coautoria
Una dona en el mirall 2018 Autoria, direcció
Mamita Yunai 2018
Parlen d’una revolució Autoria
Taques de tardor 2019
Negrata de mierda[10] 2019 Autoria, direcció
Banzo, el aliento de las ancestras[11] 2019
El combate del siglo[12] 2021 Autoria, direcció
Henrietta, el musical 2022 Autoria
El último adiós 2022 Autoria, direcció
Títuba. Bruixa, negra i ramera 2022 Autoria, direcció

Ha pogut treballar, entre altres, amb intèrprets com Carla Rovira, Dafnis Balduz, Joan Pera, Carles Canut, Marta Santandreu, Yolanda Sikara, Kathy Sey, Malcolm McCarthy, Carol Muakuku, Queralt Albinyana, Àlex Brendemühl, Armando Buika, Andrea Ros o Yolanda Sey i amb els dramaturgs Martí Torras, Marc Artigau, Lara Díez Quintanilla, Josep Maria Miró, Iván Morales, Marília Samper, Marc Rosich, Mercè Sarrias i Victoria Szpunberg.[13][9][14]

Amb col·legues de l'Institut del Teatre, va crear la companyia La Pulpe Teatro, de la que és la cara visible i exerceix com a directora i escriptora. Una pulpería és, en diversos punts de Llatinoamèrica, una botiga de queviures amb un ampli ventall de productes; diversitat que s'ha convertit en el leitmotiv de la companyia.[15]

Duncan ha participat també en el llibre Textos per no res, un homenatge coral a la figura de Samuel Beckett en el 30è aniversari de la seva mort.[16][17] Des de 2020, forma part del consell assessor de la revista d'investigació i creació teatral Acotaciones, depenent de la Real Escuela Superior de Arte Dramático.[18][19]

Premis i distincions

modifica

Al llarg de la seva carrera, Denise Duncan ha obtingut els següents reconeixements:[9]

  • 2004: Accésit del Premi de Textos teatrals Marqués de Bradomín (Negra, o nocturnal de una piel inoculada por el odio nuestro de cada día).
  • 2012: Premi al millor espectacle de la 17ª Mostra de Teatre de Barcelona (Está linda la mar).[20]
  • 2018: Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover (Negrata de mierda).
  • 2019: Beca VII Laboratori d'escriptura teatral, SGAE (Banzo, el aliento de las ancestras).
  • 2019/2020: Autora resident de la Sala Beckett de Barcelona.[5]
  • 2019/2021: Autora resident al Teatre Tantarantana de Barcelona.[1]

Vida personal

modifica

Nascuda a Costa Rica, va formar-se en Periodisme i Arts Dramàtiques. Allà va tenir el primer contacte amb el teatre i l'escriptura. Va arribar a Espanya l'any 2004, per continuar amb la seva formació cursant un master a La Corunya. El 2005 s'estableix a Barcelona, on s'inscriu a l'Institut del Teatre i engega la seva carrera professional amb La Pulpe Teatro.[21]

Duncan és mare d'un nen, Hans, nascut el 2015.[22]

En una entrevista concedida a l'activista Basha Changuerra, l'any 2019, va reconèixer haver patit discriminació racial i insults i que la seva maternitat va fer-li replantejar l'enfocament de la seva creació com a dona afrodescendent, fent-la més reivindicativa.[23]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Denise Duncan». CCCB, 20-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-11. [Consulta: 11 maig 2021].
  2. Loscos López, Raquel. «“Està linda la mar” de Denise Duncan guanya la Mostra de Teatre de Barcelona». Núvol, 11-12-2012. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 11 maig 2021].
  3. Salvà, Bernat. «Lluita per la diversitat». El Punt Avui, 23-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 11 maig 2021].
  4. «Denise Duncan. Autora residente la temporada 2019-20». Sala Beckett, 2019. Arxivat de l'original el 2020-09-01. [Consulta: 11 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 «Bienvenidos al huerto de lo real: hechos reales como punto de partida de la escritura teatral». Sala Beckett, gener 2020. Arxivat de l'original el 2021-05-11. [Consulta: 11 maig 2021].
  6. «El combat del segle de Denise Duncan». Sala Beckett, juliol 2020. Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 11 maig 2021].
  7. Duran Oliu, Gina. «La coproducció del segle s’estrena a la Beckett». Núvol, 23-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 11 maig 2021].
  8. Prieto Nadal, Ana. «Al bell mig de la tempesta». Núvol, 12-06-2019. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 11 maig 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 Piñol, Kiku. «El combate del siglo, escrita y dirigida por Denise Duncan». Centro Dramático Nacional. Arxivat de l'original el 2021-02-21. [Consulta: 10 maig 2021].
  10. Duncan Villalobos, Denise. Negrata de merda. 1. ed. Manacor: Edicions Món de Llibres, 2018. ISBN 978-84-09-05833-4.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  11. Laboratorio de Escritura Teatral. VII Laboratorio de Escritura Teatral.. 1. ed. Madrid: Fundación SGAE, 2019. ISBN 978-84-8048-913-3.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  12. Duncan, Denise. El combat del segle : basada en fets reals. Primera edició: octubre del 2020, 2020. ISBN 978-84-121267-5-4.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  13. Toro, Oriol. «La bufonada de la Taverna». Núvol, 16-01-2017. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 11 maig 2021].
  14. Osan, Oriol. «L’amor i l’odi fraternal, a escena». Núvol, 13-11-2014. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 11 maig 2021].
  15. «La Pulpe Teatro i Tantarantana». Barcelona Districte Cultural. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 11 maig 2021].
  16. «TEXTOS PER NO RES. Obras breves de diversos autores inspirados en la obra y la figura de Samuel Beckett». Sala Beckett. Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 11 maig 2021].
  17. Textos per no res : obres breus de diversos autors inspirades en l'obra i la figura de Samuel Beckett. Primera edició: desembre del 2019, 2019. ISBN 978-84-121267-1-6.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  18. «Equipo editorial». Acotaciones. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 11 maig 2021].
  19. «Còpia arxivada». Acotaciones. Investigación y Creación Teatral, 41, 23-12-2018. Arxivat de l'original el 2024-05-21. DOI: 10.32621/acotaciones.2018.41. ISSN: 2444-3948 [Consulta: 11 maig 2021].
  20. «Mostra Teatre Barcelona». Teatre del Raval. Arxivat de l'original el 2020-02-13. [Consulta: 11 maig 2021].
  21. Imedio, Ferran. «El atrio del Institut del Teatre, un espacio que "respira teatro"». El Periódico, 25-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 11 maig 2021].
  22. «Post Instagram». @la_duncan, 03-11-2020. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 10 maig 2021].
  23. Changuerra i Canalejo, Basharat. «Entrevistamos a la dramaturga Denise Duncan que estrena «Negrata de merda»». Afroféminas, 29-05-2019. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 11 maig 2021].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denise Duncan Villalobos