Departament de Tacuarembó

Tacuarembó (en castellà i oficialment Departamento de Tacuarembó) és un departament del centre-nord de l'Uruguai. Limita al nord i nord-oest amb els departaments de Rivera i Salto respectivament, a l'oest amb Paysandú i Río Negro, al sud amb Durazno i a l'est i sud-est amb Cerro Largo.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDepartament de Tacuarembó
Imatge
El llac Iporá

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 32° S, 56° O / 32°S,56°O / -32; -56
EstatUruguai Modifica el valor a Wikidata
CapitalTacuarembó Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població90.053 (2011) Modifica el valor a Wikidata (5,83 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície15.438 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud113 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació16 juny 1837 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2UY-TA Modifica el valor a Wikidata

Amb una superfície de 15.438 km², és el departament més extens del país. Va ser creat per decret del parlament el 1837, a partir de la porció oriental del departament de Paysandú.[1] La capital departamental és la ciutat de Tacuarembó – situada 390 km al nord de Montevideo–, amb una població de 51.224 habitants (2004).

El 2010, ocupava la dotzena posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,745 punts, una xifra comparable amb la de països com Malàisia.[2] També, segons les dades del cens del 2004, Tacuarembó tenia 90.489 habitants, essent, per tant, un dels nou departaments més poblats del país.

L'actual símbol de Tacuarembó – l'escut d'armes (1960) – representa la ramaderia i els recursos naturals del departament. Cal destacar la presència del Cerro Batoví. El lema de Tacuarembó, mentrestant, és «El pago más grande de la patria», fent referència a la seva superfície geogràfica.[3]

Etimologia

modifica

El nom de «Tacuarembó» deriva, segons el professor argentí Carlos McGough:

« De fer referència, particularment, a la sonora i estimada paraula «Tacuara» o més aviat «itá cuará» (itá: pedra o pal dur, cuará: forat, pel buit d'aquestes canyes) que dona origen segur a la veu «Tacuarembó» (...) »

Una altra versió sobre l'origen del nom, el vincula amb el vocable guaraní per denominar els «rebrots de tacuara». Són nombrosos els topònims d'origen guaraní en aquest departament: «Batoví» (pit verge), «Iporá» (aigua dolça), «Caraguatá», «Yaguarí», etcètera.

Geografia

modifica
 
Batoví, sud de Tacuarembó.

Al seu territori hi ha basalts i gresos, conformant un paisatge de praderes i turons llisos. Els gresos, amb capbussament est–oest, fan que les aigües pluvials penetrin a l'est de la Cuchilla de Haedo (les cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) i flueixin per sota de la formació basàltica cap a l'oest del territori uruguaià, assolint a la zona propera al riu Uruguai els 1500 metres de profunditat, essent aquest l'origen de les nombroses fonts termals existents.

Economia

modifica

Destaca per la seva producció ramadera bovina i ovina, arrossera i forestal, activitat aquesta que ha fomentat la presència de serradores i d'altres indústries a la capital del departament.

Al departament de Tacuarembó també hi ha plantacions de blat de moro, gira-sol, tabac i patates. Una altra font industrial és la presència de preses elèctriques que produeixen energia per tot el país.

Finalment, Tacuarembó té cellers, molins i fàbriques de rajoles.[4]

Demografia

modifica

Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 90.489 habitants i 28.054 llars particulars. La mida mitjana de la llar és de 3,2 persones. Per cada 100 dones hi ha 99,5 homes.[5][6]

  • Taxa de creixement exponencial de la població: -0,029% (2004)
  • Taxa bruta de natalitat: 18,36 naixements/1.000 persones (2004)
  • Taxa bruta de mortalitat: 9,00 morts/1.000 persones (2004)
  • Mitjana d'edat: 29,7 anys (28,3 homes, 31,1 dones)
  • Esperança de vida en néixer:
    • Població total: 74,35 anys
    • Homes: 70,33 anys
    • Dones: 78,52 anys
  • Nombre mitjà de fills per família: 2,75 fills/dona
  • Ingrés mitjà mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o més habitants): 3.594,8 pesos/mes

Principals centres urbans

modifica
 
Plaça Artigas, Tacuarembó.

La ciutat principal és la seva capital; li segueixen en importància Paso de los Toros, San Gregorio de Polanco, Curtina i Villa Ansina.

(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004, almenys que s'indiqui una data diferent.)

Ciutat/Poble Població
Ansina 1.930 (1996)
Paso Bonilla 1.000 (1996)
Paso de los Toros 13.459
San Gregorio de Polanco 3.096
Tacuarembó 43.580
Tambores 1.479 (1996)

Altres nuclis

modifica
 
Monument a la ciutat de Paso de los Toros.

Religió

modifica

La principal religió és el catolicisme romà. El departament és seu del bisbat de Tacuarembó, subdividit en 16 parròquies i el qual també abasta el departament de Rivera. Segons les dades d'aquest mateix bisbat, el 69% de les persones que viuen sota la seva jurisdicció són batejades.[7]

Transport

modifica

Aquest departament té un aeroport propi, l'aeroport de Tacuarembó.

La principal autovia de Tacuarembó és la ruta nacional 5 que uneix Montevideo, al sud, amb Rivera, al nord. La capital també té una estació de trens.

El principal esport és el futbol. El departament és seu del Tacuarembó Fútbol Club, un equip de la primera divisió de la lliga uruguaiana.

L'actual intendent (2010–) del departament de Tacuarembó és Wilson Ezquerra (Partit Nacional).

Fills il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. Institut Geogràfic Militar i Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
  2. Índex de Desenvolupament Humà de l'Uruguai. Pàgina web de la presidència Arxivat 2011-06-13 a Wayback Machine. – Consultat el 7 d'abril de 2012 (castellà)
  3. «Escut departamental de Tacuarembó» (en castellà). imtacuarembo.com. [Consulta: 7 abril 2012].
  4. Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai. «Tacuarembó» (en castellà). [Consulta: 7 abril 2012].
  5. INE de l'Uruguai. «Cens de 2004 del Departament de Tacuarembó» (en castellà), 2004. Arxivat de l'original el 2012-03-29. [Consulta: 7 abril 2012].
  6. INE de l'Uruguai. «Cens de 2004 del Departament de Tacuarembó» (en castellà), 2004. [Consulta: 7 abril 2012].
  7. Bisbat de Tacuarembó Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine. a la pàgina web de la Conferència Episcopal Uruguaiana Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine. (castellà)

Galeria fotogràfica

modifica