Obre el menú principal
El transport paral·lel d'un vector al llarg d'una corba tancada sobre l'esfera, que igual que el concepte de derivada covariant es basa en la noció de connexió matemàtica. L'angle després de recórrer una vegada la corba és proporcional a l'àrea dins de la corba.

La derivada covariant () és una generalització del concepte de derivada parcial () que permet estendre el càlcul diferencial sobre amb coordenades cartesianes al cas de coordenades curvilínies en (i també al cas encara més general de varietats diferenciables).

Contingut

IntroduccióModifica

Introduirem primer el cas de  . Suposem que tenim n camps vectorials que en cada punt formen una base vectorial   i un camp vectorial contravariant addicional   de tal manera que aquest camp pot expressar en termes de la base anterior:

 

On   són les components del vector en aquesta base. Si s'utilitzen coordenades curvilínies  , els vectors tangents a les corbes coordenades canvien de punt a punt. Això implica que encara que el camp vectorial sigui constants en general les seves coordenades a la base escollida no seran constants i en general succeirà que la derivada covariant ( ):

 

Ja que també cal considerar la variació d'orientació de la base vectorial en passar d'un punt a un altre, és a dir, per avaluar la derivada (covariant) anterior necessitem avaluar:

(1) 

On el terme segon addicional dóna compte de com canvia la base vectorial en recórrer una línia coordenada curvilínia. És a dir quan s'usen coordenades cartesianes en   les línies coordenades són línies rectes paral·leles als eixos coordenats, i d'alguna manera en cada punt la base vectorial escollida per a mesurar les coordenades d'un camp vectorial en tots els punts estan "sincronitzades". Però en coordenades curvilínies en passar d'un punt a un altre, els vectors tangents a les línies coordenades usats com a base no coindirán d'un punt a un altre i és necessari calcular la seva variació en canviar de punt. En general els vectors   no només depenen del punt cal especificar com es "connecten" els vectors en diferents punts i per a això es defineix una connexió que en el cas de   pot representar-se com un conjunt de coeficients:

(2) 

Els coeficients   es diuen símbols de Christoffel i defineixen localment la connexió. Juntant els resultats de(1)i(2)la derivada covariant parcial d'un camp vectorial pot expressar-se mitjançant:

(3a) 

Usant el conveni de sumació d'Einstein i renomenant els índexs l'expressió anterior es pot escriure simplement com:

(3b) 

L'expressió entre parèntesis representa les components de la derivada covariant del vector contravariant  . Anàlogament donada una corba   es defineix la derivada covariant temporal al llarg d'aquesta corba com:

 

Cas euclidiàModifica

La necessitat de la generalització de la derivada ordinària en   s'aprecia quan s'utilitzen coordenades curvilínies com s'ha dit. Per a evidenciar-ho n'hi ha prou expressant el moviment d'una partícula primer en coordenades cartesianes i després en coordenades polars; per exemple, considerem una massa puntual que es mou al llarg d'una recta distant de l'origen d i formant la recta distància d un angle   amb l'eix OX. Les seues equacions horaries i la trajectòria deduïda d'elles tot eliminant-ne el temps seran:

 

El punt es mou al llarg de la recta amb una velocitat   uniforme com es pot veure's de manera senzilla, si es calculen les velocitats i les acceleracions de la partícula:

 

On s'ha fet servir la notació   i  .

Ara considerem el càlcul de l'acceleració en coordenades polars. Com que la partícula es mou sobre una recta les seues distància a l'origen i angle polar estaran relacionats mitjançant la relació:

 

Les coordenades de la velocitat de la partícula en aquestes coordenades es poden determinar mitjançant càlcul directe o canviant de base a partir de la components cartesianes:

 

Com que la partícula es mou a velocitat constant el vector acceleració hauria de resultar nul. D'acord amb el que s'ha discutit anteriorment, les components del vector acceleració poden obtenir-se mitjançant les coordenades covariants:

 

És important notar com en aquest cas les derivades parcials ordinàries no coincideixen amb les components de l'acceleració:

 

Ja que en coordenades polars els vectors de la base varien de punt a punt, i és per això que només utilitzant la derivada covariant s'obté un vector d'acceleració nul tal com es podia esperar a partir del càlcul en coordenades cartesianes.

Cas generalModifica

En una varietat diferenciable o una hipersuperficie de  , d'altra banda, el concepte de derivada direccional es defineix a partir de l'espai tangent a cada punt. En el cas general en presentar la varietat o la hipersuperficie curvatura, els espais tangents de cada punt difereix del dels punts propers i per tant es necessita alguna manera de "connectar" o identificar vectors de diferents espais vectorials, mitjançant una connexió sobre la varietat.

En una varietat riemanniana comunament es tria una connexió (sense torsió) que sigui compatible amb la mètrica, expressada per les components del tensor mètric  , en el sentit que:

 

Derivada covariant d'un tensorModifica

En les seccions anteriors la discussió de la derivada covariant s'ha limitat a un camp vectorial contravariant. Però la derivada covariant es pot estendre a altres tipus de camps tensorials definits sobre una varietat de Riemann. Per estendre la definició usa el fet que la derivada parcial d'un escalar coincideix amb la derivada covariant parcial d'aquest escalar, és a dir:

 

Així per a calcular la derivada covariant parcial d'unel 1-forma   es considera la seva contracció amb un camp vectorial contravariant i tenint en compte que la derivada covariant en una derivació per a la qual val la regla del producte:

 

Això porta a la següent relació entre components:

 

Per a un tensor de tipus (p, q) general s'haurà:

 

PropietatsModifica

En l'anterior s'ha considerat la noció de derivada covariant de manera natural tot estenent a coordenades curvilínies la noció de derivada parcial; aquest enfocament condueix a un operador de derivació covariant amb les següents propietats:

  1. Linealitat: Per a tot A i B de   i qualsevol  :  
  2. Regla de Leibniz:
  3. Comutatividad amb la contracció:
  4. Consistència amb la noció de vector tangent:

Una altra possibilitat de definir una derivada covariant més formalment és construir un operador que satisfaci per construcció les propietats anteriors.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica