Viquipèdia

Des Teufels General

pel·lícula de 1955 dirigida per Helmut Käutner

Des Teufels General (en alemany El general diabòlic) és una pel·lícula alemanya en blanc i negra del 1955 dirigida per Helmut Käutner, basada en l'obra de Carl Zuckmayer.[1] Fou protagonitzada per Curd Jürgens com el General Harras, Marianne Koch, Viktor de Kowa, Karl John, Eva Ingeborg Scholz, i Harry Meyen.[2]

Infotaula de pel·lículaDes Teufels General
Fitxa
DireccióHelmut Käutner Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Curd Jürgens
Marianne Koch
Viktor de Kowa
Karl John
Eva-Ingeborg Scholz
Harry Meyen
Bum Krüger
Paul Westermeier
Camilla Spira
Erica Balqué
Albert Lieven
Karl Ludwig Diehl
Beppo Brem
Werner Fuetterer
Joseph Offenbach
Wolfried Lier
Ingrid van Bergen
Wolfgang Neuss
Robert Meyn
Hans Daniel
Inge Meysel
Werner Riepel
Werner Schumacher
Gerd Vespermann
Horst Beck Modifica el valor a Wikidata
ProduccióWalter Koppel i Richard Gordon Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorge Hurdalek, Helmut Käutner, Gyula Trebitsch i Carl Zuckmayer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFriedrich Schröder Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlbert Benitz Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeKlaus Dudenhöfer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTitanus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaaviació i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBerlín Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0047572 Filmaffinity: 195223 Allocine: 3260 Letterboxd: the-devils-general Allmovie: v89371 TCM: 72996 TMDB.org: 11295 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Alemanya nazi el 1941. El personatge principal és el general de la Luftwaffe Harras, veterà de la Primera Guerra Mundial molt condecorat que menysprea el Tercer Reich i l'intent de la Segona Guerra Mundial de conquerir l'Europa oriental. Inicialment festejat pels oficials de les SS, es burla contínuament del lideratge nazi, la qual cosa fa que els amics es converteixin en enemics i que les SS i la Gestapo sospitin d'ell pel que pot ser una traïció.

És arrestat temporalment per ordre de Heinrich Himmler i, després del seu alliberament, està decidit a trencar el seu pacte amb el diable. Dona suport a l'acció de sabotatge del seu enginyer de vol, amenaça un oficial de les SS a punta de pistola i finalment estavella el seu avió contra la torre de control de la seva base aèria.

Repartiment modifica

  • Curd Jürgens com a Harras, el personatge del qual suposadament es basa en el general de la Luftwaffe alemanya Ernst Udet
  • Bum Krüger com a Lüttjohann, ajudant d'Harras.
  • Paul Westermeier com a Korrianke, el xofer de Harras.
  • Albert Lieven com a Friedrich Eilers, coronel i líder d'esquadra.
  • Harry Meyen com a Hartmann, oficial de la Luftwaffe.
  • Hans Daniel com a Hastenteuffel, oficial de la Luftwaffe.
  • Beppo Brem com a Pfundtmayer, oficial de la Luftwaffe.
  • Karl Ludwig Diehl com a Sigbert von Mohrungen, president del departament d'adquisició de matèries primeres.
  • Werner Fuetterer com a Baró Pflungk, agregat al Ministeri d'Afers Exteriors.
  • Viktor de Kowa com a Dr. Schmidt-Lausitz, funcionari del Partit Nazi.
  • Karl John com a Oderbruch, enginyer del Ministeri d'Aviació.
  • Erica Balqué com Anne Eilers, la dona de Friedrich Eilers.
  • Eva Ingeborg Scholz com a Waltraut von Mohrungen, sobrenomenada Pützchen, la germana d'Anne.
  • Camilla Spira com a Olivia Geiss, diva.
  • Marianne Koch com a Diddo Geiss, la neboda de l'Olivia; interès amorós del general Harras, tot i que és molt més jove que ell.
  • Ingrid van Bergen com a Lyra Schoeppke, anomenada "die Tankstelle", que significa "La benzinera".
  • Inge Meysel com a Frau Korrianke.
  • Joseph Offenbach com a Zernick, SS-Hauptsturmführer.
  • Wolfgang Neuss com a fotògraf policial.
  • Robert Meyn com a von Stetten, generalleutnant.
  • Werner Riepel com a Kleinschmidt, el xofer de Göring.
  • Werner Schumacher com a SS-Wachtmeister.
  • Wolfried Lier com Herr Detlev, cambrer del restaurant[3]

Producció modifica

 
Ju 86 suec (1976)

Se suposava que el model literari de Zuckmayer es basava en el destí (i a la pel·lícula res més) del seu amic, el general de la Luftwaffe Ernst Udet, que es va suïcidar el 1941.[4] Es va rodar a Hamburg i Berlín utilitzant bombarders Junkers Ju 86 de construcció sueca amb motors Bristol Mercury construïts amb llicència en un aeròdrom local incloses les seves oficines amb Esselte Files a la prestatgeria. L'aparcament conté un VW Bus de postguerra. Tots els uniformes eren d'un material i un estàndard de confecció desconegut a l'Alemanya de la guerra. Contràriament als habitatges que eren molt propers als dels cercles benestants de Berlín en aquell moment. [5]

Premis modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Des TEUFELS GENERAL (1955)». Arxivat de l'original el 2020-11-08. [Consulta: 8 gener 2022].
  2. ↑ «The Devil's General (1955) - Helmut Käutner | Cast and Crew | AllMovie».
  3. ↑ Zuckmayer, Carl. "Des Teufels General." ISBN 978-3-596-27019-4
  4. ↑ «Der Anti-Teufelsgeneral». Der Spiegel, 03-07-1957.
  5. ↑ DVD: Des Teufels General, Kultur SPIEGEL Edition Deutscher Film 2009, ab 1:28:00 (Harras erhält die Nachricht vom Tod Eilers)

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Des_Teufels_General&oldid=33307738»