Desert costaner eritreu

faixa desèrtica de sorra i grava paral·lela a la costa

L'ecoregió del Desert costaner eritreu és una banda inhòspita de sorra i grava al llarg de la part sud de la costa d'Eritrea i la costa de la Mar Roja de Djibouti. Aquesta costa té una importància ecològica com a canal per a la migració massiva de rapinyaires.

Infotaula de geografia físicaDesert costaner eritreu
AT1304 map.png
Modifica el valor a Wikidata
TipusEcoregió i ecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
AT1304 map.png Modifica el valor a Wikidata
 12° 42′ 01″ N, 43° 06′ 09″ E / 12.700292°N,43.102519°E / 12.700292; 43.102519Coord.: 12° 42′ 01″ N, 43° 06′ 09″ E / 12.700292°N,43.102519°E / 12.700292; 43.102519
Banyat permar Roja Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície657 km² Modifica el valor a Wikidata

Ubicació i descripcióModifica

L'ecoregió consisteix en una franja costanera a la regió sud de la Mar Roja de l'Eritrea, que s'estén per la costa del Mar Roig fins a Obock a Djibouti. La seva superfície és d'uns 657 quilòmetres quadrats.[1]

FloraModifica

La flora de la franja litoral està formada per herbes i gespes adaptades al clima sec com ara Aerva javanica, Cymbopogon schoenanthus, Panicum turgidum i Lasiurus scindicus, juntament amb alguns arbres amb copa en forma de paraigües com ara Acacia tortilis i Acacia asak,  Rhigozum somalense i arbusts com ara Caesalpinia erianthera.[1]

FaunaModifica

Es tracta d'una de les rutes de migració més freqüentades del món, ja que les aus com les àligues i altres rapinyaires fan camí cap a l'Àfrica per a l'hivern al llarg de la costa de la Mar Roja i a través de l'estret de Bab-el-Mandeb. Els animals que es troben aquí inclouen tortugues marines i gaseles, incloses les gaseles comunes (Gazella dorcas), la gasela de Soemmerring (Gazella soemmerringii) i el dic-dic de Phillips (Madoqua saltiana). Hi ha tres rèptils gairebé endèmics, la serp Atractaspis leucomelas, la sargantana Chalcides ragazzii i el gec Hemidactylus flaviviridis.[1]

Amenaces i preservacióModifica

La costa està poc poblada i esparsament amb l'única ciutat del petit port d'Assab a Eritrea. El pasturatge del bestiar ha reduït la vegetació natural, no hi ha zones protegides i hi ha possibilitat de futurs canvis a la zona amb la finalització de la via per trànsit rodat per la costa previst de Djibouti a Eritrea. Es produeix caça de gaseles, tortugues i aus marines.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Deserts and xeric shrublands - Eritrean coastal desert» (en anglès). WWF. [Consulta: 22 setembre 2019].