Desert costaner nuvolós de la península Aràbiga

El desert de boira costanera de la Península Aràbiga a les costes meridionals de la Península Aràbiga és una ecoregió on hi ha boires espesses on es pot reduir la visibilitat a 10 m. Es classifica com a desert de boira afrotròpica.

Desert costaner nuvolós de la península Aràbiga

Tipus	ecoregió ecoregió WWF
Característiques
Travessa	Aràbia Saudita, Iemen i Oman

Ubicació i descripció

Aquest ecosistema existeix en una franja de les costes occidentals i orientals d'Aràbia. Segueix la costa d'Oman cap al sud des de l'illa de Masirah i arriba a l'interior fins a 120 km a l'altiplà de Jiddat al Harasisi i a les muntanyes Dhofar. A partir d’aquí continua com una franja molt estreta (només 5 km d’amplada) per la costa del Iemen i fins als 50 km d’amplada la plana de Tihamah al llarg de la costa del Mar Roig de l’Aràbia Saudita. A Oman i el Iemen, la humitat és proporcionada per boires espesses que surten de l’oceà durant el monsó khareef d’estiu, mentre que la plana de Tihamah és humida per algunes pluges i la humitat generalment elevada del mar Roig.

Helicòpter volant entre els núvols que es condensen en la serralada muntanyosa de Dhofar

Flora

En aquesta regió, tot i que rarament plou la boira proporciona humitat suficient per nodrir una gran quantitat de praderies, arbustos i boscos espessos. Hi ha més de seixanta espècies locals de plantes. Aquesta franja costanera és d’importància especial, ja que a l’interior, on la boira no té influència, la major part de la península Aràbiga és deserta. La vegetació varia progressivament lluny de la costa que compta amb boscos densos d’Anogeissus dhofarica, Acacia senegal i diversos arbres i arbustos espinosos commífora. La flora més rica es troba a les muntanyes del Dhofar, que compta amb 900 plantes entre les quals 60 espècies endèmiques i dos gèneres endèmics, Cibirhiza i Dhofaria. Una d’aquestes plantes, l'arbre àrab d’encens (Boswellia sacra) fou una font de gran riquesa per a Dhofar a l’antiguitat. Al Iemen, el costat de Jabal Urays, davant el mar, està cobert d’arbusts d’Euphorbia balsamifera.

Arbres d'encens en la regió de Dhofar

Fauna

Entre els nombrosos mamífers que es troben aquí hi ha l'orix àrab (Oryx leucoryx) que es va reintroduir a la natura després de desaparèixer, les gaseles i l'íbex de Núbia, una cabra-antílop. Els depredadors trobats a la costa inclouen caracals, llop àrab, hiena ratllada i el lleopard àrab en perill d'extinció crítica (Panthera pardus nimr), que sobreviu a Jebel Samhan a les muntanyes del Dhofar. La gasela àrab que abans vivia a la península ara està extinta. La guineu de Rüppell, l'eriçó del desert i el ratel abunda per tota la península aràbiga. A una petita part de la península i també en l'ecoregió es pot trobar la geneta comuna i la llebre del Cap.

Amenaces i preservació

La principal amenaça per a aquest ecosistema és la sobrepastura per l’augment del nombre de vedelles altres tipus de bestiar, així com la conducció fora de carretera i la invasió i ocupació de zones naturals. Les àrees urbanes d’aquesta ecoregió inclouen: a Oman el port de Duqm i la capital de Dhofar, Salalah; al Iemen, la capital del port Hadhramaut Mukalla, l'antiga capital i antic port d'Aden, els ports cafeters de la Mar Roja d'Al Hudaydah (encara la ciutat més gran d'aquesta costa del Iemen) i Mokha, i el patrimoni de la humanitat de Zabid; i la ciutat de Jizan, el "bàsquet de fruites" de l’Aràbia Saudita. Les zones protegides d'Oman inclouen el controvertit santuari de l'òrix àrab (on va tenir lloc la reintroducció) i la reserva natural de Jabal Samhan establerta per a la protecció dels lleopards. Hi ha diverses zones importants per a aus a la costa del Iemen, però cap està protegida oficialment.