Diòcesi de Valèria
La diòcesi de Valèria va ser una antiga demarcació de l'Església Catòlica Romana a Hispània, que va existir almenys des del segle vi fins al segle viii a l'antiga província Cartaginense i radicada a la desapareguda ciutat romana de Valèria, actualment al terme municipal de Las Valeras (Castella-La Manxa). Amb la conquesta del territori per part d'Alfons VIII de Castella, la seu no va ser restaurada, sinó que el seu territori es va incorporar al bisbat de Conca.
| Dioecesis Valeriensis | ||||
| ||||
| Tipus | seu titular  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Castella - la Manxa | |||
| Població humana | ||||
| Religió | Hispà | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Dades històriques | ||||
| Creació | Segle VI | |||
| Dissolució | Segle VIII | |||
.jpg)
Història
modificaSegons les dades de Plini i Ptolemeu, la seu de la diòcesi, Valèria, va ser una ciutat romana de la província o convent Cartaginense, i amb un estrat anterior celtibèric.[1] La seva ubicació radica a les poblacions de Valera de Arriba, la més propera a les ruïnes de la ciutat romana i que de fet va tornar a adoptar el nom de Valèria el 1959,[2] i Valera de Abajo, actualment unides en el municipi Las Valeras.[3] Les llistes de bisbes es remunten fins a l'any 589[4] i del darrer, la seva última noticia és del 693, tanmateix és possible que pogués durar més o tenir un successor.[5] Fins i tot pot ser que l'activitat eclesiàstica es mantingués durant un temps sota domini musulmà, doncs la seu apareix en llistes cristianes i àrabs posteriors, però l'antiga ciutat va entrar en franca decadència, passant a ser tan sols una aldea, això sí amb un castell.[6] En tot cas, es marca la seva desaparició amb la conquesta musulmana de la península ibèrica. Posteriorment, la diòcesi no va ser restaurada quan el territori va passar a mans cristianes, perquè amb la conquesta de la ciutat de Conca per part d'Alfons VIII[5] –que havia estat engrandida pels andalusins i tenia, per tant, una major importància– el territori de la diòcesi de Valèria, i també de la d'Arcàvica, va passar al nou bisbat de Conca el 1182, que més tard va incorporar el territori de Segòbriga.[7]
Llista de bisbes
modificaEls bisbes documentats són els següents:[8]
Seu titular
modificaEl 1969 l'Església Catòlica va declarar Valèria com a seu titular i va atorgar el títol el 1970. Des de llavors l'han ostentat les següents persones:[9]
- Antonio Lloren Mabutas (1970-1972)
- Hugolino Felix Cerasuolo Stacey (1975-1985)
- Francesco Canalini (1986-Avui)
Referències
modifica- ↑ Flórez, 1860, p. 196.
- ↑ Gozalbes, 2009, p. 13.
- ↑ Flórez, 1860, p. 197-199.
- ↑ Flórez, 1860, p. 202.
- ↑ 5,0 5,1 Flórez, 1860, p. 207.
- ↑ Gozalbes, 2009, p. 14-15.
- ↑ Gozalbes, 2009, p. 229-230.
- ↑ Flórez, 1860, p. 202-207.
- ↑ Cheney, David M. «Valeria (Titular See)» (en anglès). catholic-hierarchy.org/. [Consulta: 26 juliol 2022].
Bibliografia
modifica- Flórez, Enrique. «Tratado XXVI: de la Iglesia Valeriense». A: España Sagrada (en castellà). Tom VIII. 3a edició. Madrid: Imprenta de José Rodríguez, 1860.
- Gozalbes, Enrique (Coord.). La ciudad romana de Valeria (Cuenca) (en castellà). Conca: Edicions de la Universitat de Castella-La Manxa, 2009.