Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158–1214). Va fundar la primera universitat del regne a Palència, l'orde religiós militar de Sant Jaume de l'Espasa i l'Orde dels Hospitalers de Burgos. Va accedir al tron el 1158, a la mort del seu pare el rei Sanç III, quan tenia tan sols tres anys. Aquest fou un motiu de conflicte entre els partits nobiliaris que es disputaven el poder: les famílies Lara i Castro, que pretenien la seva tutela i la regència. Alhora el seu oncle, el rei de Lleó Ferran II, també va reclamar la corona, cosa que gairebé va provocar una guerra civil.
.svg)
Un gentilhome va treure al petit infant del palau reial, posant-lo sota la custòdia de les viles lleials del nord de Castella, San Esteban de Gormaz, a Sòria, i Àvila. Ja adolescent, va haver de lluitar per la conquesta del seu regne.
Va ser el principal rellançador de la Reconquesta amb la resta de sobirans hispànics (castellans, navarresos i aragonesos), de manera que el 1179 signa el Tractat de Cazorla que delimitarà les zones d'expansió de cada regne, i aquests aniran conquistant les terres ocupades pels almohades, i el mateix any va signar un acord de pau amb Sanç VI de Navarra amb la mediació d'Enric II d'Anglaterra per mitjà del qual van cedir La Rioja definitivament al Regne de Castella.
Després dels atacs d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, i la derrota a la batalla d'Alarcos (1195), va participar en la conquesta de les terres almohades fins a arribar a la victòria, el 1212 a la Batalla de Las Navas de Tolosa sobre Muhàmmad an-Nàssir.
Alfons VIII va ser el fundador de la primera universitat espanyola, el studium generale de Palència, que va desaparèixer després de la seva defunció. A la seva mort el 1214 el succeí el seu fill petit Enric I de Castella, que tenia tan sols deu anys.
FamíliaModifica
Era fill de Sanç III de Castella i Blanca Garcés de Navarra. Es va prometre el 1170, per casar-se el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània. D'aquest matrimoni en nasqueren 11 fills:
- la infanta Berenguera de Castella (1180-1246), reina de Castella (1180-1246), casada el 1197 amb Alfons IX de Lleó
- l'infant Sanç de Castella (1181)
- la infanta Sança de Castella (1182–1184)
- la infanta Urraca de Castella (1186-1220), casada el 1206 amb Alfons II de Portugal
- la infanta Blanca de Castella (1188-1252), casada el 1200 amb Lluís VIII de França
- l'infant Ferran de Castella (1189–1211)
- la infanta Mafalda de Castella (1191–1204)
- l'infant Enric de Castella (1192)
- la infanta Constança de Castella (1195-1243), abadessa del monestir cistercenc de Las Huelgas, fundat pel seu pare
- la infanta Elionor d'Anglaterra (1202-1244), casada el 1221 amb Jaume I el Conqueridor
- l'infant Enric I de Castella (1204-1217), rei de Castella
ReferènciesModifica
| Precedit per: Sanç III |
 Rei de Castella 1158–1214 |
Succeït per: Enric I |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons VIII de Castella |