Batalla d'Alarcos
| L'article necessita algunes millores en la seva redacció. |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La batalla d'Alarcos tingué lloc a la vora del castell d'Alarcos (en àrab, al-Arak), en un turó al costat del riu Guadiana, a prop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, comandades per Abu-Yahya ibn Abi-Hafs. La batalla donà la victòria als almohades.
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Alarcos Batalla d'Alarcos | |||
 Estàtua d'Alfons VIII a Madrid | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 19 de juliol de 1195 | ||
| Coordenades | 38° 57′ 10″ N, 4° 00′ 00″ O / 38.9528°N,4°O | ||
| Lloc | Ciudad Real | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria almohade | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
AntecedentsModifica
Alfons VIII de Castella s'havia posat en campanya cap a les regions del sud aprofitant que Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur havia embarcat cap a Àfrica. Advertit de la situació, va tornar immediatament i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Alarcos.
Ordre de batallaModifica
Les forces es va situar de manera regular. Els cristians disposaven dos regiments de cavalleria; en primera línia estava la cavalleria pesant, sota el comandament de Diego López II de Haro i amb les seves tropes, seguida després de la segona línia, en la qual es trobava el mateix Alfons VIII de Castella amb els cavallers dels ordes militars i la infanteria.
Per part de les tropes almohades, a l'avantguarda es trobaven la milícia de voluntaris benimerins, arquers i amazics, unitats lleugeres i amb molta maniobrabilitat. Immediatament després es trobava Abu-Yahya ibn Abi-Hafs, el comandant de l'exèrcit, amb els amazics hintata. En els flancs, la cavalleria lleugera equipada amb arcs, i en la rereguarda el mateix Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur amb les millors tropes almohades i la seva guàrdia personal d'esclaus negres.
BatallaModifica
La càrrega de la cavalleria cristiana no es va fer esperar i, com es podia imaginar, va caure sobre l'àgil centre de l'avantguarda musulmana, que, després de rebre baixes, no va trigar a reagrupar-se per a tarncar la sortida al cavallers castellans. Fent ús de la seva cavalleria lleugera, els almohades van depassar a les tropes cristianes pels flancs i les va atacar per la rereguarda fent ús dels arcs i maniobres de desgast, amb la qual cosa el cercle s'havia tancat.
Els cavallers cristians es van trobar aviat travats en combat amb les tropes de Abu-Yahya i els hintata, més ben equipats que ells. Tot i la mort d'Abu-Yahya, l'exèrcit almohade no vacil·la i prossegueix amb l'atac. Com que els cavallers castellans no estaven preparats per a contrarestar aquella tàctica, no els va quedar altra opció més que fugir i van resultar estrepitosament derrotats. Diego López d'Haro queda envoltat en les muralles amb 5.000 homes, que al final han de rendir-se. Serà alliberat després de deixar alguns ostatges, però no la resta de la guarnició del castell.
ConseqüènciesModifica
Com a conseqüència de la victòria, els almohades es van ensenyorir de les terres llavors controlades per l'Orde de Calatrava i van arribar fins a les proximitats de Toledo, on es van refugiar els combatents cristians que havien sobreviscut a la batalla.
En aquell temps el rei cristià va culpar al seu homòleg navarrès, Sanç VII de Navarra, d'arribar tard al combat, quan realment va ser el rei castellà qui va atacar sense esperar-lo. Tant va disgustar al castellà la discussió que immediatament es va originar un enfrontament entre el Regne de Castella i el Regne de Navarra que va afeblir a ambdues parts sense que en resultés un clar vencedor i això va permetre una pausa en la guerra contra l'exèrcit almohade d'uns disset anys.
En l'actualitat s'ha desenterrat el castell i s'està reconstruint l'antiga població d'Alarcos, d'origen ibèric, per a construir-hi un parc arqueològic.
Segons explica la llegenda, i tal com s'ha confirmat, els cristians van declarar la guerra als musulmans sense acabar de construir la muralla defensiva. Els musulmans, coneixent aquest fet, ho van aprofitar per a derrotar els cristians.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Alarcos |