Obre el menú principal

Dióscoro Teófilo Puebla Tolín (Melgar de Fernamental, Burgos, 25 de febrer de 1831 - Madrid, 24 d'octubre de 1901) va ser un pintor de l'època de l'eclectisme. Va ser més conegut com a Dióscoro Puebla, la seva obra tracta de composicions de pintura històrica, de gènere, literaris, retrats i temes fantàstics

Infotaula de personaDióscoro Puebla
Dióscoro Puebla por Jean Laurent.jpg
Retrat de Dióscoro Puebla per Jean Laurent
Biografia
Naixement 25 febrer 1831
Melgar de Fernamental
Mort 24 octubre 1901 (70 anys)
Madrid
Educació Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
Ocupació Pintor
Alumnes Nicanor Piñole
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola pública de Carrión de los Condes, després passà per la Càtedra de Llatinitat i Humanitats i per l'Escola Municipal de Dibuix de Palència, creada el 1838, de la mateixa manera que ho van fer Casado del Alisal, Serafín Martínez del Rincón y Trives, Eugenio Oliva Rodrigo, Asterio Mañanós Martínez i Juan María de Velasco, entre d'altres.

S'inicià i va pertànyer a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid des de 1845, on va ser alumne de José de Madrazo i Carlos Luis de Ribera y Fieve.

 
Les filles del Cid, del romanç XLIV del Tesoro de Romanceros (1871), per Dióscoro Puebla. Museu del Prado. Sala 61.

Viatge a Europa: Itàlia (Roma) i França (París)Modifica

El 1858 va obtenir una beca de 12.000 reals anuals durant tres anys, pels seus quadres Degollación del Bautista, Muerte de Nerón i com quadre d'història, Despedida de Cayo Gracco de su familia,[1] es conserva junt amb Lot y su Familia huyendo de Sodoma [2] a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid; visità també Florència i Venècia, i junt amb el seu amic Pedro Antonio de Alarcón,[3] que el 1882 li dedicà el llibre " Narraciones Inverosimiles ",[4] viatjaren a Nàpols i Pompeia, també va estar a París .

En aquests anys a Roma acudeix a l'Acadèmia Chigi i formà part del grup d'espanyols que es reunia a l'antic Caffè Greco de Via Condotti 86, fundat el 1760 front a la Piazza di Spagna, (Casado del Alisal, Rosales, Palmaroli, Mercadé, Fortuny, Alejo Vera, Luis Álvarez Catalá).

MaduresaModifica

Tornà a Espanya el 1863, va ser nomenat professor de la Real Academia Provincial de Bellas Artes de Cádiz. També va ser professor de dibuix a a la Superior de San Fernando de Madrid.

El 1865, ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i en va ser president de la secció de pintura, així com director de l'Escola Especial de Dibuix, Pintura i Gravat. Va ser soci fundador de l'Asociación de Escritores y Artistas Españoles.

Va ser premiat a l'Exposició Internacional Franco-Espanyola de Bayona de 1864,[5] i a l'Exposició Universal de Filadèlfia (1876), l'Exposició Universal de París de 1867, Va obtenir les Encomiendas de l'Orden de Carlos III i d'Isabel la Católica el 1869.

El 22 de maig de 1882, va ser elgit Acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el 8 de novembre de 1885, va llegir el seu discurs dingrès, titulat "La pintura en el període bizantí"

ObresModifica

 
Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica. (1862)

La pintura històrica dins l'estil del classicisme, és la que li va donar més fama. [6](

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Nuevas aportaciones a la biografía de varios artistas del siglo XIX.Francisco José Portela Sandoval.Universidad Complutense de Madrid.Departamento de Historia del Arte II (Moderno).
  • Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
  • Melgar Milenario, Behetrias, Biografías, Ayuntamientos, etc.Luis Guerra López.Imprenta Artecolor.fecha.21-07-2007.
  • Artistas burgaleses en las Exposiciones Nacionales, 1856-1968, cat. exp., Burgos, Cámara Oficial de Comercio e Industria, 2002, pp. 88-96.
  • Dióscoro Puebla, 1831-1901, cat. exp., Burgos, Junta de Castilla y León, 1993.
  • Boletín de Ciencias y Artes nº 3, de 15 de marzo de 1874, pp. 93-94.
  • Boletín Oficial de las Cortes Generales - Congreso de los Diputados, VIII Legislatura, Serie D: General, 1 de junio de 2006, B.O.C.G. núm. 398.
  • La Colección <<Romero Ortiz>>: Un museo romántico. José Priego Fernández del Campo y Pilar Cabezón Pérez. Datos biográficos. Antonio Romero Ortiz, pp.468.

Enllaços externsModifica