Diari de Merer

papir egipci de la IV dinastia

El Diari de Merer (Papirs d'al-Jarf A i B) és el nom donat a un registre en papir escrit fa més de 4.500 anys a Egipte. Aquest document registra les activitats diàries de transport de pedra entre la pedrera de pedra calcària de Tura i Gizeh durant la IV dinastia. Són els papirs més antics amb text trobats fins ara.[1][2] El text va ser trobat el 2013 per una missió francesa dirigida pels egiptòlegs Pierre Tallet, de la Universitat Paris-Sorbonne, i Gregory Marouard en una cova de Wali al Gerf, a la costa de la Mar Roja.[3][4][5]

Infotaula documentDiari de Merer
Tipusbusiness record (en) Tradueix i manuscrit Modifica el valor a Wikidata
EstatDinastia IV d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalegipci Modifica el valor a Wikidata
EpònimWali al Gerf Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XXV aC Modifica el valor a Wikidata
Data descoberta2013 Modifica el valor a Wikidata
Lloc originalWali al Gerf Modifica el valor a Wikidata

ContingutModifica

Està escrit amb jeroglífics i hieràtic.[1] Es tracta d'un diari escrit per Merer, un oficial de rang mitjà amb títol d'inspector, que data del 26è any del regnat del faraó Khufu (Keops) i descriu diversos mesos de treball en el transport de pedra calcària des de Tura fins a Gizeh.

Tot i que el diari no especifica on van destinades les pedres ni amb quin propòsit, atès que el diari pot datar del que es considera àmpliament el final del regnat de Khufu,[6] Tallet creu probable que anessin destinades a revestir l'exterior de la Gran Piràmide.[7] Aproximadament cada deu dies es feien dos o tres viatges d'anada i tornada, que transportaven potser 30 blocs de 2-3 tones cadascun. Això fa un transport de 200 blocs al mes.[8][9] Una quarantena de barquers treballaven per Merer i el període que cobreix el papir s'estén de juliol a novembre.[6]

A més de Merer, en els fragments s'esmenten algunes persones més. El més important és Ankhhaf (germanastre del faraó Khufu), conegut per altres fonts, que es creu que va ser un príncep i visir sota Khufu i / o Khefren.[10] Als papirs se l'anomena noble (Iry-pat) i supervisor de Ra-shi-Khufu. Aquest darrer lloc era el port de Gizeh, on Tallet creu que es van transportar les pedres del revestiment.[11] Diversos llocs s'esmenten als quaderns de registre. Tura Nord i Tura Sud són les pedreres.[12]

L'arqueòleg egipci Zahi Hawass va descriure el Diari de Merer com "el major descobriment d'Egipte del segle XXI".[1] El papir s'exhibeix al Museu Egipci del Caire.[13]

EstructuraModifica

Totes les entrades del registre s'ordenen en la mateixa línia. A la part superior hi ha un encapçalament que indica el mes i la temporada. Sota aquesta línia hi ha una línia horitzontal que indica els dies dels mesos. Sota les entrades dels dies sempre hi ha dues columnes verticals que descriuen el que va passar aquells dies. A continuació se'n transcriu un exempleː[14]

« (Secció B II): [Dia 1] El director de 6 Idjeru s'embarca a Heliòpolis en un vaixell de transport per portar-nos menjar mentre l'elit és a Tura; el dia 2 l'inspector Merer passa el dia amb la seva tropa transportant pedres a Tura Nord; passa la nit a Tura Nord.. »

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «The World's Oldest Papyrus and What It Can Tell Us About the Great Pyramids» (en anglès). Smithsonian Magazine, octubre del 2015. [Consulta: 1r octubre 2020].
  2. «Pierre Tallet Discovers the Earliest Known Egyptian Papyri» (en anglès). History of Information. [Consulta: 1r octubre 2020].
  3. «4,500-year-old harbor structures and papyrus texts unearthed in Egypt» (en anglès). NBC News, 16-04-2013. [Consulta: 1r octubre 2020].
  4. «Story of the Pyramid builders revealed in 4500-yr-old papyri» (en anglès). Cath News, 10-02-2017. [Consulta: 1r octubre 2020].
  5. «A 4,500 Year Old Papyrus Holds the Answer to How the Great Pyramid Was Built» (en anglès). Interesting Engineering, 25-09-2017. [Consulta: 1r octubre 2020].
  6. 6,0 6,1 Tallet, 2017, p. 160.
  7. «World's Oldest Harbor Discovered in Egypt» (en anglès). Live Science, 16-04-2013. [Consulta: 1r octubre 2020].
  8. «Lost Secrets of the Pyramid» (en anglès). CBC, 23-06-2018. [Consulta: 1r octubre 2020].
  9. «‘The Nature Of Things: Lost Secrets Of The Pyramid' Preview» (en anglès). ET Canada. [Consulta: 1r octubre 2020].
  10. «Revealed: 4,500-year-old Papyrus that details the construction of the Great Pyramid» (en anglès). Ancient Code. [Consulta: 1r octubre 2020].
  11. Tallet, 2017, p. 42, 63, 66.
  12. Tallet, 2017, p. 52, 55.
  13. Stille, 2015, p. 6.
  14. Tallet, 2017, p. 150.

BibliografiaModifica

  • Stille, Alexander «The Power and the Glory» (en anglès). Smithsonian Magazine, vol. 46, núm. 6, 2015.
  • Tallet, Pierre. Les papyrus de la Mer Rouge I, Le journal de Merer, (papyrus Jarf A et B) (en francès). El Caire: Institut français d'archéologie orientale du Caire, 2017. ISBN 9782724707069. 

Enllaços externsModifica