Kheops

(S'ha redirigit des de: Khufu)

Kheops, Keops o Queops, fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des del 2490 fins al 2470 aC, és a dir, uns 23 anys. El seu nom d'Horus fou Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom Nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d'Horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom Nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fou Knumkhufu o Khufu que vol dir 'Protegit pel déu Knum' (el déu Knum era un dels déus de la triada divina del sud, el déu del riu Nil, l'ànima de l'agricultura i el comerç dels egipcis). Manethó l'anomena Sufis i Heròdot Queops. Altres transcripcions del seu nom són: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu, Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid i Cheops.

Infotaula de personaKheops
Khufu statue.jpg
Estàtua d'ivori de Kheops al museu del Caire
Biografia
Naixementsegle XXVII aC modifica
Mort2570 aC modifica
Lloc d'enterramentpiràmide de Kheops modifica
  Faraó d'Egipte
2589 – 2566 BC[1] (23 anys a Manetho)
Snefru
Dades personals
G39N5
 
Hiero Ca1.svg
Aa1G43I9G43

nomen = Khufu
Protegit per Khnum[2]

Hiero Ca2.svg
Nom d'Horus
Medjedu
Nom de Nebty
Nebty-r-medjed
Nom d'Horus d'or
Bikwy-nub
Altres nomsCheops, Keops, Khufu
Activitat
OcupacióEstadista modifica
PeríodeRegne Antic d'Egipte modifica
Altres
TítolFaraó modifica
FamíliaDinastia IV
CònjugeMeritates I, Henutsen, més dues altres reines de nom desconegut[1]
FillsDjedefre, Kawab, Khafre, Djedefhor, Banefre, Khufukaef, Hetepheres II, Meresankh II, Khamerernebty[1]
ParesSnefruHetepheres I
GermansPrincess Hetepheres (en) Tradueix, Henutsen, Nefertkau I (en) Tradueix, Ankhaf, Ranefer, Kanefer (en) Tradueix, Nefermaat i Prince Rahotep (en) Tradueix modifica
Premis
MonumentPiràmide de Kheops, Vaixell de Kheops

Double crown.svg modifica

Find a Grave: 42518406 Modifica els identificadors a Wikidata

Va succeir el seu pare Snefru, probablement sent bastant jove, quan comptava poc més de 20 anys. La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar almenys amb Meritates I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb una altra princesa de la qual no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement, de la reina principal Meritates i que seria l'hereu designat, però que segurament va morir abans que Khufu); Djedefhor (probablement, fill també de Meritates); Baefra o Baufre (probable fill de Meritates); Djedefra o Djedefre o Radjedef (fill segurament de la reina secundària d'origen libi, de la qual es desconeix el nom); Khafre (Khefren (fill de la reina secundària Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.

Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom (piràmide de Kheops), tot i que en té un altre de poètic "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Va tenir com a visir Hemiunu (probablement, el seu nebot), que fou l'arquitecte de la gran piràmide. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites piràmides subsidiàries situades al sud del complex funerari de la gran piràmide. És possible que Khufu ordenés també la construcció de l'esfinx de Giza.

Va enviar expedicions al Sinaí (el seu nom apareix gravat en dues tauletes a Maghara) i va establir mines de diorita a Núbia, a la regió d'Abu Simbel, on s'ha trobat el seu nom a Toshka. Una inscripció a Elefantina fa pensar que les pedreres de granit de la regió foren objecte de l'atenció del faraó, que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura. El nom del faraó apareix gravat també a la pedrera d'alabastre d'Hatnub; així com a Bubastis, i en un temple de Biblos (Líban). Probablement, fou de Biblos d'on va portar la fusta amb la qual es va construir la barca sagrada que es va trobar el 1945 al costat de la piràmide i que, desmuntada en milers de trossos, fou reconstruïda al llarg de 14 anys; aquesta barca era part del culte al faraó.

El seu nom també apareix a l'estatueta del faraó trobada a Abidos i en gerres al temple d'Horus a Nekhen. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que esmenta que Khufu va fundar un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinx.

Manethó diu que el rei va escriure un llibre sagrat del qual va obtenir una còpia, però que va tancar temples i no va ser respectuós amb la religió. Heròdot, que va escriure la seva història vers el 450 aC, el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va tancar els temples i va prohibir als seus súbdits oferir sacrificis i els va obligar tots a treballar per a ell; Heròdot afegeix que el rei fou odiat pels egipcis. Una història d'Heròdot és que va enviar les seves filles als bordells per recaptar fons per a la piràmide i que les noies demanaven, a més a més, a cada client una pedra per poder-se fer una piràmide per a elles, però aquestes històries són invencions posteriors, sense cap fonament, si bé les piràmides més petites van ser probablement per a les seves dones/germanes i el rei tenia almenys tres filles. El papir de Westcar també descriu Khufu com a cruel però amable amb els seus inferiors, interessat per la naturalesa humana i amb inquietuds pel que fa a la màgia; el papir esmenta que va cridar a un mag de 110 anys que menjava 500 pans amb carn i bevia 100 gerres de cervesa cada dia; el papir fou escrit durant la dinastia XVIII, però se suposa que està basat en un d'anterior de la dinastia XII; una història del papir, anomenada Kheops i els mags, explica que un mag anomenat Djedi tenia fama de poder ressuscitar els morts; Khufu el va cridar perquè volia veure una demostració i va ordenar matar un presoner perquè el mag el tornés a la vida; Djedi va objectar i el rei va accedir a no matar el pres, i el mag aleshores va demostrar les seves habilitats amb un ànec.

Sembla que aquestes llegendes vénen derivades de la feina a les piràmides que, especialment els grecs, només podien concebre fruit del treball forçat o del dels esclaus, però Snefru, el pare de Khufu, va bastir més piràmides (unes tres) i fou recordat com un sobirà amable i proper al poble.

Una teoria recent atribueix el mal record de Khufu al seu autonomenament com a déu Re, cosa que fou considerada pels egipcis un acte pecaminós.

Del faraó, es conserva una petita estatueta de vori trobada en un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos.

Fou deïficat durant la dinastia XXVI i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu culte.

Va morir amb 50 anys i el va succeir el seu fill gran, Djedefre.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kheops
  1. 1,0 1,1 1,2 Clayton, Peter A. 'Chronicle of the Pharaohs. p42. Thames and Hudson, London, 2006. ISBN 978-0-500-28628-9
  2. King Kheops accessed November 18, 2006