Abu Simbel
Abu Simbel (en àrab أبو سمبل, Abū Simbal) és el nom d'una petita ciutat d'Egipte que significa ‘la muntanya pura’. Està situat a la governació d'Assuan, a uns 10 km al nord de la frontera amb el Sudan, a uns 240 al sud de la ciutat d'Assuan i a la riba oest del Nil. Està a tocar de la desapareguda segona cascada del Nil. Té uns deu mil habitants i un aeroport per a petits avions, principalment per al servei dels turistes. Actualment viu del turisme.
 Abu Simbel | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
|
| ||||
| Localització | ||||
| ||||
| País | Egipte | |||
| Governació | governació d'Assuan | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Monuments nubis des d'Abu Simbel fins a Philae | |||
| Superfície | 41,7 ha (0,417 km2) | |||
| Història i celebracions | ||||
| Creació | 1264 aC | |||
| Esdeveniment clau |
structure relocation  (1968) | |||
 | ||||
 | ||||
|---|---|---|---|---|
|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | temple egipci i jaciment arqueològic | |||
| Part de | Monuments nubis des d'Abu Simbel fins a Philae | |||
| Creació | 1264 aC | |||
| Cronologia | ||||
| 1968 | structure relocation | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 41,7 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| País | Egipte | |||
| Governació | governació d'Assuan | |||
| Localització |
Abu Simbel | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1979 | |||
|
| ||||
| ||||
La ciutat dóna nom a un conjunt arqueològic de dos temples egipcis que van ser salvats de les aigües del llac Nasser quan es va construir la resclosa d'Assuan, i reconstruïts exactament pedra a pedra en un lloc proper més alt, amb suport internacional. El projecte va començar el 1963 i va costar 36 milions de dòlars de l'època.
Els dos temples foren construïts per Ramsès II i el primer porta el seu propi nom i el segon el de la seva dona Nefertari. Van ser excavats directament als penya-segats de gres de la riba oest del riu Nil.
El temple de Nefertari fou construït per Ramsès per dedicar-lo a la seva dona més estimada i a Hathor. Fou excavat a la pedra i, encara que sembla petit està ricament decorat: al mig hi ha una estàtua de Nefertiti i, a cada costat, una estàtua del faraó. Cada estàtua fa 11 metres d'altura. Als pilars hi ha dibuixats caps d'Hathor i, enmig, Nefertari, i està ple de frescos i relleus pintats.
Els temples d'Abu Simbel van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1979 amb el nom de Nubian monuments (els monuments nubis).[1]
ConstruccióModifica
La construcció del temple es va iniciar aproximadament el 1284 aC i va durar uns vint anys, fins al 1264 aC. És un dels sis temples erigits o excavats a la roca (Speos) que es van edificar a Núbia durant el llarg període del regnat de Ramsès II. El propòsit del temple era impressionar els veïns del Sud i reforçar la influència de la religió egípcia a la regió.
Temple granModifica
El temple està dedicat als déus Amon, Ra-Horakety, Ptah i al mateix Ramsès deïficat. Es creu que un dels motius de construir el temple tan al sud va ser per no entrar en conflicte amb els poderosos sacerdots d'Amon a Tebes, sobretot des de l'experiència de l'heretgia d'Amarna, durant la dinastia anterior. El temple és considerat com la construcció més bella i ben acabada del regnat de Ramsès, i una de les més belles d'Egipte i del Món Antic. Les estàtues del faraó el mostren a diverses edats.
La façana del temple fa 35 metres d'amplada i està coronada per un fris amb 22 babuins. A dalt de tot es veu, centrada, l'estàtua d'un home amb cap de falcó, el déu Ra-Horakety (Horus). Quatre estàtues del faraó, amb les corones de l'Alt i del Baix Egipte, de 20 metres d'alçada flanquegen una entrada de dimensions reduïdes, si la comparem amb la resta de la façana. Als peus de les estàtues hi ha unes escultures de les seves filles, que l'acompanyen i el veneren. Els costats de les estàtues centrals, els peus de les quals formen un passadís cap a l'entrada, estan decorats amb escenes de captius de les quatre races conegudes pels egipcis del moment.
A l'interior, entre d'altres, trobem una sèrie d'escenes commemoratives de la Batalla de Qadesh. A la resta del temple trobem altres escenes de guerra amb altres pobles de l'època. Al fons trobem el santuari, amb les estàtues dels déus.
Es creu que l'eix del temple està situat de tal manera que els dies 21 d'octubre i el 21 de febrer (prop dels equinoccis de tardor i de primavera), 61 dies abans i després del solstici d'hivern, els rajos del sol entrin per la porta del temple i arribin fins al fons del santuari, il·luminant les estàtues dels déus, excepte la d'Amon, "l'Ocult", déu de les ànimes i de l'inframon (o Duat), que sempre romania a les fosques. L'exactitud d'aquest eix es va perdre durant el trasllat dels temples. Es creu que aquestes dues dates es van triar per a commemorar dos aniversaris del faraó: el del naixement i el de la coronació. Des que es va produir el trasllat, l'entrada dels raigs de sol té lloc un dia més tard.
Temple petitModifica
Dedicat a Nefertari, és el temple de la deessa Hathor. Es va construir a uns cent metres al nord-est del temple gran. A la façana hi ha unes estàtues colossals, d'uns deu metres d'alçada, de Nefertari, tocant el sistre en honor a Hathor, i del mateix Ramsès.[2] El fet que les estàtues de la parella reial tinguin la mateixa mida és inaudit a l'Antic Egipte, normalment les estàtues de les dones i de les filles dels faraons que acompanyaven una estàtua del seu marit / pare eren de mida reduïda i mai arribaven més amunt dels genolls del rei.
La planta del temple petit és similar a la del gran, però està simplificada.
RedescobertaModifica
Amb el pas del temps el temple, abandonat, va començar a omplir-se de sorra. Prop del segle IV aC, la sorra cobria les estàtues del temple principal fins a l'altura dels seus genolls. Abu Simbel va quedar oblidat fins que el 1813 el suís Johann Ludwig Burckhardt[2] (alias Scheich Ibrahim Ibn Abdallah) va trobar el temple de Nefertari i, seguint l'enorme duna de sorra que el cobria, va poder veure part de la façana del temple principal, era el 22 de març del 1813.
Burckhardt va comentar el seu descobriment a l'explorador italià Giovanni Belzoni, que va baixar pel riu en faluca fins a trobar el lloc indicat, però un cop allà, va ser incapaç d'excavar una entrada que permetés l'accés al temple. Belzoni hi va tornar el 1817; aquesta vegada va tenir èxit i va aconseguir d'entrar-hi. Es va endur tots els objectes de valor que va poder transportar.
Re-ubicacióModifica
L'any 1959 es va iniciar una campanya internacional de recollida de fons per a salvar els monuments més importants de Núbia, ja que alguns d'ells estaven en perill de desaparèixer sota les aigües del futur Llac Nasser, a conseqüència de la construcció de la resclosa d'Assuan.
Es van poder traslladar uns quants temples i edificacions, amb un cost d'uns 80 milions de dòlars, entre els quals destaquen els d'Abu Simbel i el de l'illa de Philae, prop d'Assuan, de l'època ptolemaica que es va traslladar a l'illa d'Agilkai.
El salvament dels temples d'Abu Simbel es va iniciar el 1964 i va costar 36 milions de dòlars. Entre 1964 i 1968, els temples es van desmantellar, tallant-los en grans blocs, per a tornar a ser reconstruïts en una zona pròxima, 65 metres més alta i uns dos-cents metres més allunyada, en una gran fita de l'enginyeria. Els turons de roca que emmarquen els temples es van construir de forma artificial, per a mantenir l'estètica i la forma originals, els turons reals on es van excavar els temples estan foradats sota l'aigua. Avui dia encara es poden apreciar a simple vista els talls que es van fer a les estàtues de l'entrada del temple gran.
Galeria d'imatgesModifica
Obres de reubicació dels temples
Cap d'una de les estàtues de la façana del temple principal, s'aprecia la figura d'un home i l'alçada de la duna que cobria el temple. Fotografia de Maxime Du Camp, 1850.
Efecte de la llum del sol sobre les estàtues del santuari
Detall de l'entrada del temple de Ramsès
Primera sala central del temple gran.
Cambra del temple principal de Ramsès.
Detall de l'entrada del temple de Ramsès
Temple de Nefertari
Detall de l'interior del temple petit
ReferènciesModifica
- ↑ Fitxa d'Abu Simbel al lloc web de la UNESCO (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en espanyol). Planeta, 2000, p. 145,146. ISBN 9788408036166.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu Simbel |